Sherry Turkle, autora d’En defensa de la conversa i investigadora del MIT, explica que estem assistint al canvi d’una cultura que evita la conversa cara a cara ja que tot passa en temps real i no es pot controlar el que un va a dir. Avui, enmig de les bronques a què assistim en els fòrums polítics i mediàtics -on les paraules serveixen més com a armes llancívoles que com a arguments- és un plaer trobar altres converses que no renuncien a aquest tête à tête, que fan públic a través dels podcasts, programes d’àudio que -apujats per la pandèmia- cada cop tenen més seguidores (53% de l’audiència a Espanya) ja que molts els produeixen i escolten dones. Del milió de podcasts disponibles al món el 2019, avui només Spotify té més de 3 milions al seu catàleg. Després del text (blogs) i el vídeo, ara toca l’ àudio. L’audificació d’Internet té molt a veure amb recuperar el valor de la presència a través de la veu humana.
Un dels més escoltats i premiats és ‘Deforme semanal Ideal Total’ amb Isa Calderón i Lucía Lijtmaer. En un to divertit, però no exempt de rigor, parlen de literatura, política, feminisme, amor, sexualitat… les coses de la vida, en definitiva. Amb un llenguatge políticament incorrecte critiquen i ironitzen sobre el patriarcat, però, alhora, no vacil·len a expressar sense rubor les seves contradiccions i incoherències com a dones que -òrfenes voluntàries de les instruccions d’ús- aspiren a trobar les seves pròpies sortides. Una novetat en un món polaritzat i global, on pensar per si mateix es penalitza.
Aquest estil, barreja d’humor, poesia, una mica de sense sentit i sorpreses ben acollides donen a la seva conversa tot el valor d’una referència -entre d’altres- per a un sector cada dia més ampli de dones i alguns homes més enllà de la seva generació. La seva dosi d’intel·ligència quinzenal es combina amb xous en directe, plens de gom a gom, que revelen la necessitat de moltes dones de 30 i 40 anys (algunes més joves també) per trobar la seva pròpia veu. Distinta, sens dubte, altres perspectives que els han precedit i també els profetes woke, la cultura de la cancel·lació dels quals xoca frontalment amb la realitat -sempre complexa- i els desitjos singulars d’aquestes dones.
Per això, la literatura té tot el seu pes: la que produeixen, com l’excel·lent Cauteri de Lijtmaer, o la que comparteixen amb les seguidores: Susan Sontag, Joan Didion o Vivian Gornick. Elles són atrevides perquè saben que tot Ideal (Freud dixit) porta en si mateix el seu propi fracàs, tot ideal està condemnat a fracassar, especialment si es presenta com a Total i aspira a definir de manera universal que és una dona avui o com viure la feminitat o experimentar la sexualitat. Els éssers parlants es resisteixen a aquesta homogeneïtzació, per això són interessants aquestes veus –plurals– del que és femení, perquè no hi ha una única manera.
Catalunya Plural, 2024 
