Segons dades del Ministeri de l’Interior, en l’últim lustre els delictes d’odi han augmentat en més d’un 40%. Només en 2021, les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat van investigar més de 1.800 delictes, si bé aquesta xifra es considera la punta de l’iceberg, ja que es calcula que només es denuncien en dos de cada 10 casos. En aquest context, durant dos anys, més de 1.300 joves han participat en els tallers i trobades del projecte COCO: Contra l’Odi Quotidià, liderat per Cazalla Intercultural, Jovesólides i la Fundació Al Fanar.
El procés de debat i estudi va culminar el març passat amb un fòrum en el qual prop de 100 participants es van reunir amb 36 representants de l’àmbit polític, social i acadèmic per a posar en comú idees i estratègies contra el racisme, la islamofòbia, la incitació a l’odi i els delictes motivats per prejudicis.
El resultat són vuit propostes que tenen com a objectiu “orientar el treball d’institucions i representants polítics a partir de les vivències i les prioritats dels qui viuen l’odi quotidià i lluiten per a combatre’l”. La presentació del document a València va comptar amb la participació de la directora general per a la Igualtat de Tracte i Diversitat Ètnic Racial, Rita Bosaho, centrada actualment en l’elaboració de la llei antiracista, la consulta pública prèvia de la qual s’ha tancat de manera recent.
Bosaho ha assegurat que entre les propostes rebudes han detectat una especial preocupació en “l’àmbit de l’habitatge, la segregació escolar, els CIE…”.
Així mateix, ha posat l’accent que encara que la llei és un marc necessari, “actualment només un 18% de la població discriminada denúncia perquè no confien en l’administració pública”: “La llei ajudarà, però no ho farà tot. Hem de fer una pedagogia de fons. Hem de buscar a través de l’Estat mecanismes que ajudin a treballar contra el discurs d’odi”, ha explicat durant la presentació.
La primera de les propostes de l’informe advoca per “recollir dades per a polítiques públiques basades en la realitat”. L’objectiu, asseguren, és comptar amb “informació precisa i actualitzada” sobre la situació de les persones que sofreixen odi quotidià per a així poder “desenvolupar polítiques públiques que atenguin realment les seves necessitats”. La segona proposa impulsar la legislació contra aquesta mena de delictes: “Necessitem un marc legal que garanteixi la protecció dels drets de totes les persones”, exigeixen. En aquest sentit, i apel·lant directament a les institucions, sol·liciten una simplificació dels tràmits i procediments administratius.
La quarta proposta es dirigeix als mitjans de comunicació i xarxes socials com a llocs en els quals “combatre l’odi”: “Les institucions i representants de la ciutadania han de ser capdavanteres d’una aliança per a bloquejar la informació racista i discriminatòria i fomentar la visibilitat i el suport als mitjans de comunicació, influencers i periodistes referents pel seu contingut divers, plural i lliure d’odi”.
Fomentar la diversitat en la participació política i formar a professionals de diverses àrees són les següents dues proposicions que es recullen en el document. La primera d’elles té com a objectiu acabar amb les barreres que impedeixen a una part de la població –”racialitzades o pertanyents a qualsevol altra minoria o grup social estigmatitzat”– accedir als mecanismes de participació de les decisions polítiques. La segona, reforçar la formació especialitzada que rep el personal dels Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat, sanitari, docent, judicial, treballadors i treballadores socials i altres professionals perquè puguin acompanyar d’una manera més eficaç a les persones que sofreixen odi quotidià. Una educació, demanen en la setena proposta, que ha de ser ampliada a tota la ciutadania a través de l’aprenentatge i l’ensenyament en centres escolars.
Finalment, seguint l’estela d’experiències com el telèfon 016 per a denunciar casos de violència de gènere o el Servei d’Assistència i Orientació a Víctimes de Discriminació Racial o Ètnica, proposen la creació “d’un recurs de caràcter estatal gratuït i que no deixi rastre d’assistència telefònica i via WhatsApp” que ofereixi atenció, informació, assessorament i suport psicològic i jurídic a persones víctimes de delictes d’odi en qualsevol de les seves variants.
Aquest article és original de La Marea
Catalunya Plural, 2024 
