El divendres passat, 24 de juny, el Tribunal Suprem dels Estats Units va decidir eliminar el precedent creat per la sentència Roe vs Wade del 1973, en una ajustadíssima votació de cinc magistrats contra quatre. Aquesta sentència permet a estats com Texas criminalitzar amb penes de presó els avortaments després de la sisena setmana. L’eliminació de la protecció del dret a l’avortament entès com a garantia constitucional retorna als estats la decisió de fins quan es pot avortar de manera legal.
Fent una mica de recorregut històric, el Tribunal Suprem dels Estats Units és un dels més antics del món ja que va ser fundat el 1789 amb els ressons de les revolucions americana i francesa tallant l’aire, amb l’objectiu de garantir els drets constitucionals dels ciutadans de la nounada república. Està format per nou magistrats amb càrrec vitalici, nomenats pel President i triats amb el consentiment del Senat. Les ratificacions al Senat atreuen a multituds d’activistes i lobbies que intenten bloquejar o promocionar a magistrats de la seva afinitat religiosa o ideològica, a través dels senadors que financen. Potser nosaltres ho anomenaríem corrupció, però als Estats Units està completament normalitzat i legalitzat “comprar” congressistes o senadors.
D’altra banda, potser s’ha fet una lectura equivocada del fenomen del trumpisme, platejant-lo únicament com un moviment populista que arengava a les masses de angry white men, homes blancs de classe treballadora que se sentirien els perdedors de la globalització. No, el projecte de Trump era un projecte de classe. La seva mesura amb més impacte va ser la reducció d’impostos a les grans fortunes. Mentre tot això ocorria, els lobbies conservadors i les organitzacions autodenominades provida lluitaven per a controlar el Tribunal Suprem. Els reaccionaris sabien que el Tribunal Suprem ha estat la font del reconeixement de diversos drets i l’han pres per assalt.
La mort l’any 2020 de la magistrada progressista Ruth Bader va tenir com a conseqüència el nomenament per part de l’administració Trump de la conservadora cristiana Amy Coney Barrett, un canvi que va acabar per girar el rumb ideològic del Tribunal Suprem cap al conservadorisme religiós. A més, les conseqüències de la derogació de Roe vs Wade van fins i tot més enllà de la qüestió del dret a l’avortament segur. La deriva conservadora de la Cort Suprema pot posar en perill altres importants precedents que garanteixen drets civils, com les unions matrimonials entre persones del mateix gènere o el debat obert sobre la pena de mort en menors d’edat.
Alguns autors com Stephen Marche han alertat del perill d’un escenari pròxim a la Guerra Civil. Marche assegura que la recent sentència del Tribunal Suprem acosta l’escenari de conflicte armat intern. Parlar de Guerra Civil en la potència imperial del món són paraules majors i segurament té molt d’exageració. Encara així, és evident que un país on no paren de créixer els tirotejos, les compres d’armes i les divisions polítiques entre nord i sud, i en definitiva entre reaccionaris i progressistes, l’ambient està tremendament caldejat. Estats Units és un polvorí.
Més enllà de les eleccions periòdiques que es realitzen en tota democràcia liberal, hem de reflexionar en com en realitat el poder sobirà, que no és una altra cosa que el poder sobre els cossos, està en mans de nou magistrats amb càrrec vitalici. Decisions d’aquest bagatge difícilment poden estar en tan poques mans en una autèntica democràcia?
I això també concerneix a Espanya i a les sentències del Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional. El Poder Judicial té en aquests moments la renovació dels seus alts càrrecs bloquejada, i està presidit per Carlos Lesmes des de l’any 2013. Les forces conservadores intenten instrumentalitzar els tribunals per a protegir-se dels casos de corrupció que se’ls imputa i atacar a enemics polítics a través del lawfare, la guerra judicial.
El desembarcament dels lobbies jurídics de caire ultradretà a Espanya s’ha incrementat en els últims anys. No solament per l’ús d’acusacions populars per part d’organitzacions com Hazte Oír o partits polítics com Vox (que la van usar com a trampolí mediàtic), sinó per la preocupant existència l’Associació d’Advocats Cristians i la seva Fundació Diké, orientada a formar a futurs jutges i fiscals conservadors. Aquesta fundació promet als seus alumnes beques, formació per a guanyar oposicions i al mateix temps enrolar-los en la seva visió del cristianisme, ja que així “Tindrem jutges i fiscals que comparteixin els valors que emanen de l’Humanisme Cristià”, com diuen explícitament en el seu portal web, i així lluitar dins de l’estat contra “la ideologia de gènere” i “defensar la vida”.
És molt probable que la derogació de Roe vs Wade els animi a llançar una campanya contra el dret a l’avortament amb més força i recursos econòmics al nostre país. El finançament d’aquests grups i la seva relació amb organitzacions secretes com El Yunque sempre han estat envoltats d’un vel de misteri i conspiració. En un passatge de la Bíblia, Jesús defensa a una dona adúltera capturada pels fariseus per a ser apedregada. “Qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra”, diu la tradició cristiana que els va dir Jesús, i els fariseus marxaren. Paradoxalment, els grups ultracatòlics estan molt lluny de les lliçons de tolerància que els ofereix el seu propi llibre sagrat.
En definitiva, el dret i els tribunals són un camp de batalla, en la que es dona una acarnissada lluita de posicions. Sens dubte, limitar el poder dels jutges per a introduir cosmovisions més pròximes a l’Antic Règim que a l’herència de la Il·lustració i la Revolució Francesa ha de ser un objectiu compartit per a tots els moviments socials que lluiten per la millora de les condicions materials. Les lleis han d’estar subjectes a la voluntat de la majoria social i no posar en perill la vida de les dones que exerceixin el seu legítim dret a disposar de la seva pròpia vida.
Catalunya Plural, 2024 
