Sembla que la voluntat de la gimcana era l’educació sexual de joves d’entre 11 i 30 anys. La tria del segment d’edat ja indica que qui la va pensar no era competent pel que fa a nivells educatius ni maduratius: res a veure un nen d’11 amb un adult de 30. En tot cas, l’objectiu hauria pogut ser lloable, ja que l’educació afectiva i sexual d’infants i joves és essencial. El que no podem és confondre educació i formació amb altres projectes que no hi tenen res a veure. Perquè sigui de debò educació sexual cal que allò que es digui o faci sigui adequat a l’edat i tingui un objectiu formatiu. ¿Què té de formatiu aprendre a posar un preservatiu a una certa edat, per exemple, als 13? Tot. ¿Què té de formatiu fer posar amb la boca un preservatiu en un pal o llepar un plàtan untat amb mel als 13? Res; més aviat sembla una fantasia adulta.
Per les explicacions dels organitzadors, donades a posteriori, l’excusa de la gimcana era que el jovent veu molta pornografia. I tant que en veu! I això no ha de servir per reforçar més aquesta mena d’imatges fent-los fer postures del Kamasutra, sinó tot el contrari. El que caldria és dir-los que la pornografia planteja relacions de poder i no pas de sexe, que ensenya el nois a excitar-se amb la violència, i a les noies les ensenya a sometre-s’hi. Que una violació múltiple no és el que les noies desitgen, i que les deixa traumatitzades per tota la vida. Que el vídeo porno més vist a les xarxes, amb milions de visites, és una violació múltiple. Que, segons l’informe del 2019 de la fiscalia de l’estat, l’augment d’agressions sexuals de menors a noies menors segurament es pot imputar a la pornografia. Que l’edat mitjana dels homes que participen en violacions múltiples són els 25 anys. Aquí sí que han perdut una bona possibilitat d’educar.
El que caldria dir al jovent és que la pornografia planteja relacions de poder i no pas de sexe, que ensenya els nois a excitar-se amb la violència i a les noies a sotmetre-s’hi
I d’altra banda, ho sàpiguen o no els organitzadors, han contribuït a la hipersexualització de les nenes. Nenes a qui ja des dels 4 anys col·loquen biquinis amb la part de dalt —quina necessitat hi ha?— i, al damunt, amb farciment! Nenes a qui per Nadal bombardegen amb anuncis de maquillatge infantil. Nenes a qui fan participar en concursos de bellesa, vestides, pentinades i maquillades com si fossin adultes. Nens i nenes a qui compren gelats amb forma de genitals perquè els llepin. Res de tot això és sa ni innocent. Estan privant les criatures de la infantesa i les passen directament a ser adolescents o joves adults. És fatal per a la seva formació! I, el que és pitjor, els fan saltar molts estadis, cosa que els posa als peus dels pedòfils. Seria millor educar-les en el fet que el seu cos és seu i dir-los què han de fer per preservar-ne la sobirania. No perdem de vista que una de cada cinc criatures i adolescents pateix abusos sexuals. I no perdem de vista, tampoc, que va ser l’antropòloga Gayle Rubin una de les primeres a parlar de “sexualitats no normatives”, i una d’aquestes sexualitats, que alguns ens volen fer passar per acceptables, és la pedofília.
D’altra banda, per acabar-ho d’adobar, no es va avisar les famílies pel que fa a la mena d’activitats ni al fet que penjaven les fotografies a les xarxes, amb el perill que això comporta: que siguin usades per pedòfils o usades com a material pornogràfic.
La normativitat estricta i obsoleta viscuda durant la dictadura i que encara preconitza l’extrema dreta és una cara de la moneda. I el relativisme absolut a què ha arrossegat el neoliberalisme a una part de l’esquerra és l’altra cara. O sigui, la pornificació no és l’alternativa al puritanisme.
Catalunya Plural, 2024 
