Guia per no perdre’s (ni embogir) amb els àudios de Villarejo

1. Qui és José Manuel Villarejo?

Un comissari de policia a qui se li va permetre compaginar una molt lucrativa activitat empresarial (ell diu que muntada mentre va estar en una excedència de 10 anys durant els vuitanta) amb la seva pertinença a uns serveis d’intel·ligència que la Policia Nacional (Ministeri d’Interior) va muntar el 1993, i que entrarien en competència amb el CNI (Ministeri de Defensa). Molt més endavant, ja amb el PP de Rajoy al Govern, rebrà l’encàrrec, presumptament, de coordinar el que s’ha anomenat “policia patriòtica”, és a dir, un sanedrí de diversos comandaments policials que tenia com a objectiu salvar Espanya dels seus enemics interns, si fes falta amb mètodes al marge de la llei. Les tres principals missions d’aquesta policia patriòtica seran l’Operació Kitchen (eliminar proves sobre el finançament il·legal del PP, en especial els papers de Luis Bárcenas), l’Operació Catalunya (fer descarrilar el procés) i frenar l’auge de Podemos.

A banda, Villarejo també acceptava encàrrecs privats, com a “solucionador” (paraula que ell ha fet servir) de problemes de grans empreses, si bé ell assegura que quan ho feia en realitat usava el seu entramat empresarial com a tapadora per operacions d’intel·ligència. En algunes entrevistes, Villarejo ha explicat que durant anys la col·laboració amb el CNI va ser excel·lent i que la major part de les seves gravacions les va fer el mateix CNI, amb el seu consentiment. Aquesta bona sintonia s’acaba amb l’arribada del general Félix Sanz Roldán a la direcció del CNI (2009-2019). Villarejo atribueix a Sanz Roldán la major part dels seus mals.

2. Què és el ‘cas Tàndem’?

La macrocausa oberta contra Villarejo pel jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón l’any 2017. Alguns mitjans ho anomenen, directament, cas Villarejo. Aquesta macrocausa, en la qual s’investiga l’activitat presumptament delictiva de l’excomissari i la seva xarxa empresarial (Grup CENYT), ha donat peu, fins ara, a 31 peces separades (que podrien acabar sent més). En aquests moments n’hi ha tres, de poca complexitat, que ja s’estan jutjant. Per aquestes, la fiscalia anticorrupció demana una pena de 83 anys per l’excomissari.

D’aquestes 31 causes, la primera (que encara no ha arribat a judici) i la que origina la detenció de Villarejo té a veure amb a uns negocis a Guinea Ecuatorial i la sospita que hauria espiat i tractat d’extorsionar els fills de Teodoro Obiang que residien a Madrid, mentre la més morbosa es refereix a Corinna Larsen, examiga del rei emèrit, que hauria contractat el comissari per espiar a una empleada. A partir de la primera denúncia, el jutge ordena el registre a les oficines de l’excomissari (s’havia jubilat el 2016) i incauta d’un munt de gravacions, documentació, agendes, etc. (una part d’aquests papers també s’estan filtrant a la premsa). I d’aquí surten la resta de causes, que en conjunt inclouen acusacions de múltiples delictes: extorsió, espionatge, amenaces, suborns, malversació de cabals públics, organització criminal, revelació de secrets, blanqueig de capitals, prevaricació… fins i tot d’un possible intent d’homicidi a una dermatòloga que havia denunciat per assetjament a un personatge de la jet set madrilenya, Javier López Madrid, gendre del president d’OHL (Villar Mir) i molt amic (“compi yogui”) dels reis Felipe i Leticia.

3. Quantes gravacions s’han publicat?

Moltes. A Catalunyaplural.cat hem fet un recompte, que publiquem al final d’aquest article, amb més de 80 notícies de diversos mitjans digitals que publiquen exclusives amb converses inèdites de Villarejo amb altres persones (segur que n’hi ha més que se’ns han escapat). Algunes d’aquestes notícies són la mateixa gravació trossejada i oferta per capítols al llarg de diferents dies, mentre que altres incorporen més d’una gravació per contextualitzar un tema concret. La major part estan editades, ja que només aporten el o els fragments interessants, i només en algun cas l’àudio que es penja és de tota la conversa.

4. Qui filtra els àudios?

Això només ho poden saber els mitjans que els publiquen, que òbviament mai ho revelen, encara que podria ser que ni aquests ho sabessin perquè els pot haver fet arribar una font anònima (s’ha publicat que es distribueixen a través de l’anomenada Xarxa Tor, una mena d’internet ocult). La primera hipòtesi és que sigui el mateix Villarejo, ja que, malgrat que la major part d’aquests àudios aporten possibles proves d’algun tipus de pràctica seva presumptament delictiva, a qui clarament perjudiquen és als seus interlocutors, ja que avui dia tot aquell que surti relacionat amb el personatge queda ben retratat. Villarejo ha negat reiteradament que sigui ell qui filtra res. Si no és ell, només poden sortir de la policia o del jutjat d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, que presideix el magistrat Manuel García Castellón, de tarannà clarament conservador.

5. Qui està quedant retratat?

La llista és llarga: l’exministra i fiscal Dolores Delgado, l’exjutge Baltasar Garzón i el jutge Fernando Andreu, els periodistes Antonio García Farreras, Ana Rosa Quintana i Pedro J. Ramírez, alguns empresaris de renom com Ignacio Sánchez Galán (president d’Iberdrola) o Francisco González (expresident del BBVA), alguns exdirigents del PP com María Dolores de Cospedal o Esperanza Aguirre, la Casa Reial… però sobretot queden retratats els seus socis de malifetes, que són un grup d’alts càrrecs policials i un parell d’empresaris, a més de l’exministre Fernández Díaz com a presumpte inspirador, guionista i director de l’Operació Catalunya. Fernández Díaz i el seu número 2, Francisco Martínez, estan processats per l’Operació Kitchen, de la qual Cospedal i el seu marit han estat desimputats pel jutge instructor, però encara no han estat imputats en cap sumari per l’Operació Catalunya.

6. De quan són les converses?

Malgrat que Villarejo afirma que té molts anys d’enregistraments, la immensa major part dels àudios que han sortit a la llum corresponen a la seva activitat durant els vuit anys que transcorren entre 2009 i 2017. N’hi ha algun anterior i cap posterior (lògicament, perquè Villarejo és detingut i empresonat el novembre de 2017 i no en surt fins al 3 de març de 2021).

7. Hi ha algun patró en els àudios?

La filtració d’àudios de Villarejo té, fins al moment, dues grans etapes:  el període que va de setembre de 2018 a finals de 2019, en què pràcticament tot surt a través del portal Moncloa.com, i el període maig-agost de 2022, en què, en mitja dotzena de mitjans, han aparegut una cinquantena de converses de l’excomissari. D’aquests mitjans, és curiós que n’hi ha dos que pràcticament neixen amb l’únic propòsit de divulgar aquestes converses: Fuentes Informadas i Crónica Libre.

En el primer període, Villarejo es trobava a la presó, les converses que afloren corresponen habitualment als anys 2005-2010 i esquitxen, sobretot, a Dolores Delgado, María Dolores de Cospedal, el BBVA i Iberdrola. En el segon, que ocorre amb Villarejo fora de la presó, les converses solen ser més recents (anys 2012-17) i l’esquitxada és més general, encara que sobretot queda en evidència la cúpula d’Interior en temps de Fernández Díaz i alguns altíssims càrrecs policials que havien estat estrets col·laboradors i amics de l’excomissari.

8. Què diu Villarejo?

L’estratègia de defensa de Villarejo passa per admetre haver comès una part de les il·legalitats que se li imputen, però no en solitari. Sembla evident que Villarejo té molt clar que encara passarà molts anys a l’ombra i que no vol fer-ho sol, però sobretot en la seva caiguda no vol arrossegar la seva dona i el seu fill (la fiscalia anticorrupció va rebaixar moltíssim les peticions de pena per aquests, un moviment que podria fer pensar que l’expolicia està col·laborant). Per activa i per passiva, com es va veure a l’entrevista al FAQS de TV3, repeteix que ell està disposat “a assumir la quota de responsabilitat que em pertoqui” i que “no actuava en solitari”. També ve a dir que en alguns àudios qui parla no és el Villarejo persona, sinó el Villarejo espia, és a dir, l’agent que està intentant obtenir informació dels seus interlocutors per la vella tàctica de fer-los creure que està de la seva part.

9. Quines conseqüències estan tenint els àudios?

De moment, ja han enterrat algunes carreres polítiques, com les d’Ignacio González, María Dolores de Cospedal o Dolores Delgado. Tots ells s’han vist obligats a deixar la política per la porta del darrere. A la vegada, els àudios estan desfermant una intensa activitat judicial: el conseller Jaume Giró ha presentat una denúncia contra Alícia Sánchez-Camacho basada en els àudios (se sent l’exlíder del PP català donant noms a Villarejo de persones que han de ser investigadores, entre les quals Giró quan encara era un alt directiu de La Caixa); l’excap de la Policia Nacional a Catalunya, Narcís Ortega, també ha presentat una denúncia com a víctima de l’Operació Catalunya i la fiscalia de Catalunya l’ha remès a Madrid; el número 2 de la trama Gürtel s’ha querellat contra Baltasar Garzón; Sandro Rosell ha anunciat una querella contra Villarejo que té com a objectiu indissimulat que aquest incrimini la jutgessa Carmen Lamela, que va ser qui el va tenir dos anys a la presó abans de ser totalment exculpat; a Andorra també s’ha obert una causa judicial per esbrinar fins a on Espanya va pressionar les autoritats andorranes per obtenir informació sobre la família Pujol Ferrusola; un inspector d’afers interns de la Policia que diu que va ser coaccionat i objecte d’una campanya de desprestigi quan precisament investigava Villarejo ha demanat que es reobri la querella que va presentar en el seu dia i va ser arxivada; etc.

10. Hi haurà més àudios?

Villarejo ha afirmat repetidament que tenia guardat un terabyte en àudios. Encara que sigui una fanfarronada, digna del personatge, és més que probable que quedi molt material encara per veure la llum i que tard o d’hora ho acabi fent.

Llistat d’àudios de Villarejo publicats a diferents mitjans*

* Elaboració pròpia i molt possiblement incompleta. No s’inclouen els àudios que s’han publicat de les seves declaracions judicials ni tampoc les transcripcions que s’han publicat d’altres converses seves sense l’àudio