Sis mesos després de l’inici del conflicte d’Ucraïna ja és hora de tenir clara una cosa: estar en contra de la guerra a Ucraïna no vol dir acceptar la brutal invasió russa del país. Hi ha molta gent que està a favor de resoldre els conflictes i, el d’Ucraïna en particular, de forma pacífica, però no aixeca la veu perquè tem que se la consideri favorable a la política militar del president rus, Vladímir Putin. Aquesta gent no pot estar més equivocada.
Es pot estar contra la guerra i al mateix temps ajudar a Ucraïna, però de manera que es facilitin les condicions per la pau, per una sortida negociada del conflicte. Es pot ajudar a Ucraïna, donant suport als pacifistes ucraïnesos i russos que les autoritats d’un país i de l’altre reprimeixen de manera ferotge. Es pot ajudar a Ucraïna contribuint al fet que pugui negociar una manera digna de sortir d’aquesta guerra.
En canvi, hem vist que la tendència militarista creix i s’enforteix al món occidental. Mentre escric això s’informa que Espanya i els Estats Units enviaran més armes a Ucraïna – aquests darrers per valor de quasi 3.000 milions de dollars, que se sumen als 12.000 milions enviats des de 2014-. Malgrat tants diners gastats, en sis mesos no hem vist que més armament al camp de batalla hagi contribuït ni un mil·límetre a la solució del conflicte.
De què els ha servit als ucraïnesos mig any de guerra? El balanç és devastador: han mort sis mil civils i nou mil soldats com a mínim, mentre dotze milions de persones han hagut de deixar casa seva. El país ha quedat arrasat i Ucraïna ha perdut un 20% del seu territori a favor de Rússia. Però el futur encara és més negre. La guerra ha entrat en una nova fase, amb sabotatges i atacs a la rereguarda, que augmentaran el dolor i la pèrdua de vides civils.
Els que se sentin solidaris amb el poble d’Ucraïna han de posar el seu gra de sorra per aconseguir que s’acabi aquest conflicte com més aviat millor. Ja és hora que la població europea ens posem dempeus perquè els nostres governants s’han begut l’enteniment. Ens hem de rebel·lar i si no ho fem per Ucraïna, fem-ho per nosaltres mateixos. Europa està relliscant cap al precipici i cal aturar-ho.
El portaveu d’Analistes Financers Internacionals, AFI, David Cano deia avui al Telediario de TVE que Europa necessita que la guerra acabi tan aviat com es pugui. Però fins i tot el més indocumentat sap que la recessió econòmica serà inevitable si no s’acaba aquesta guerra, una guerra que està destrossant Europa i beneficia d’allò més als Estats Units, econòmicament i estratègicament.
Els europeus ens hem passat trenta anys conreant les relacions econòmiques i de tota mena amb Rússia – que també està a Europa i no desapareixerà amb aquesta guerra- i Josep Borrell, cap de la diplomàcia europea, defensa ara que s’ha de tallar el cordó umbilical que uneix la Unió Europea i Rússia.
Tallar el cordó umbilical amb Rússia vol dir -entre altres coses- comprar el gas, el petroli i els cereals als Estats Units, però tot el doble de car. També vol dir ensorrar l’economia alemanya, el motor d’Europa, i darrere la de la resta de països europeus. Als Estats Units, no només les empreses de gas estan fent l’agost, sinó també les productores d’armes que necessiten guerres constants per desenvolupar i vendre els seus arsenals.
Si sumem tot el que hi ha perdut Rússia en aquest conflicte, arribem a la conclusió de què la jugada no li pot haver sortit pitjor. No només ha perdut milers de vides dels seus soldats, sinó també la seva seguretat perilla més que mai i les relacions de tota mena que tenia amb Occident han desaparegut. Ells han estat els primers a atacar, però no per això s’ha de deixar d’intentar arrossegar-los a una solució pacífica d’aquest conflicte.
L’enfonsament d’Europa i Rússia amb aquesta guerra inútil deixa les mans lliures als Estats Units per lliurar la seva batalla amb la Xina per al lideratge mundial. Els Europeus ens hem de defensar i reclamar una política que afavoreixi els nostres interessos, ja!
Per què els nostres governants només parlen de posar pedaços a l’economia perquè no s’ensorri? En lloc de posar tants diners en això i en armes, per què no resolen també l’origen del problema? Com és que ningú no parla de trobar solucions per una sortida negociada d’aquest conflicte que porti la pau i la prosperitat a Europa? Això vol dir també tenir en compte la seguretat de Rússia, no només la dels països de l’OTAN.
La guerra a Ucraïna va començar com una guerra anunciada que ningú va fer res per evitar. La davallada d’Europa també està cantada si no s’acaba aquesta guerra. Ho permetrem?
Catalunya Plural, 2024 
