Ahir va tenir lloc la primera de les conferències que s’engloben en el marc del cicle de conferències “Els reptes ètics del periodisme” al Col·legi de Periodistes de Catalunya. Joan Maria Morros, degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya i Josep Carles Rius, president del Consell de la Informació de Catalunya, van introduir la sessió que comptava amb una taula rodona composta per Anna Bosch, Fàtima Llambrich, Sergi Pàmies i Helena López Vallejo, moderada per Núria de José Gomar.
El debat va versar sobre les dificultats — i necessitats — de combatre els discursos d’odi, i, també, de com es pot enfortir el vincle entre el món del periodisme i la societat civil. En paraules de Josep Carles Rius, “el discurs de l’odi necessita prèviament un procés de desinformació”, raó per la qual el periodisme ha de tenir un paper en actiu en combatre’l.
Fàtima Llambric va contribuir a detectar quines conductes periodístiques s’han d’evitar per tal de no caure en el terreny del foment de l’odi, com, per exemple, “la necessitat de conèixer la nacionalitat en casos d’agressió abans d’entendre les raons i causes que la promouen”.
Helena López Vallejo, per la seva banda, va explicar com viuen i què senten els col·lectius que reben els discursos d’odi. Segons apuntava Vallejo, no n’hi ha prou amb donar veu als col·lectius, sinó que aquests han de tenir una veu i contribució periodística pròpia. A més, López Vallejo, va assenyalar que tan mitjans més vinculats amb ideologies de dretes com d’esquerres tenen pràctiques periodístiques, que, més o menys subtils, contribueixen a la deshumanització dels col·lectius en situació de vulnerabilitat.
Anna Bosch, per la seva banda, va comentar com des de l’inici de l’era Trump, “els periodistes s’han convertit en membres actius d’una conspiració que van contra el poble”, un missatge que ha anat calant progressivament i que té una correlació directa amb la desinformació, sovint accelerada per les xarxes socials.
Tancava la ronda d’intervencions Sergi Pàmies, que alertava dels perills inherents a dictar sentències ètiques des de posicions de superioritat moral: “tinc la sensació que el perill que cometem és convertir-nos d’una mena de refugi de les bones intencions”, alhora que assenyalava la necessitat de ressaltar que l’odi no se situa només en l’extrema dreta.
Posteriorment, van intervenir diferents portaveus d’entitats de la societat civil com SOS Racisme, membres de l’Observatori contra l’Homofòbia, de l’Assocació Emilia: Salut Mental de Barcelona—, i, per últim, Juan de Dios Ramírez, portaveu de la Unió Romaní. Van explicar, des dels seus punts de vista, com es pot contribuir a fer un periodisme més tolerant i menys estigmatizador.
Per últim, van intervenir diferents directors de mitjans de comunicació com Jordi Juan, director de La Vanguardia, que va trencar una llança en favor de la professió periodística alhora que va demanar que no es posessin en el sac tots els mitjans quan es parlés de males praxis. En línia similar, Miquel Noguer, director d’El País Catalunya va apuntar al fet que l’audiència reclama cada vegada un major grau de complexitat en alguns temes, un fet que sembla trencar amb el tòpic de la simplicitat comunicativa en l’era digital. Mònica Lablanca, de Cugat Mèdia, Leandro Lamor, de l’Agència EFE, Sergi Vicente de BTV o Josep Viñeta de Badalona Comunicació van tancar el torn d’intervencions.
L’acte va estar moderat per Núria de José, Vicedegana del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Va ser el primer d’un cicle de sis conferències que s’allargarà fins al mes de desembre. Podeu consultar el programa de les properes sessions aquí.
Catalunya Plural, 2024 
