Junts per Catalunya es troba en un moment complicat. La darrera enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) publicada el mes de juliol li atorgava una forquilla d’entre 22 i 27 diputats, lluny dels 32 actuals. Part d’aquest desgast es deu al conflicte intern en el qual sembla instal·lat la formació, caracteritzat, a grans trets, per l’enfrontament entre les dues meitats que representen Jordi Turull — actual secretari general del partit —, i Laura Borràs — actual presidenta del partit —.
Alhora, l’actual situació política de Laura Borràs — suspesa de les seves funcions com a presidenta del parlament — dificulta la resolució del conflicte intern del partit, que, per ara i de portes enfora, tanca files amb Laura Borràs. Per si no fos suficient, l’amenaça de l’Assemblea Nacional de Catalunya de generar una llista cívica que es presenti a les eleccions en el cas que no hi hagi cap partit polític que estigui decidit a declarar la independència pot afectar negativament en les expectatives electorals de Junts per Catalunya, ja que, avui dia, és l’única de les forces polítiques que flirteja amb la idea de realitzar una Declaració Unilateral d’Independència (DUI).
Cal tenir en compte que ni Jordi Turull ni Laura Borràs podran ser els candidats de Junts per Catalunya a les següents eleccions. Sota el primer hi pesa una inhabilitació de dotze anys que finalitzarà l’octubre del 2031. En el cas de Borràs, l’acusació que recau sobre ella des de la fiscalia de fraccionar contractes quan es trobava al capdavant de l’Institut de les Lletres Catalanes, l’allunya de qualsevol opció real d’encapçalar la llista electoral del seu partit. Amb aquest panorama, és normal que aquells polítics amb ambicions presidencials treguin el cap amb la intenció de posicionar-se. I n’hi ha una que destaca especialment: l’actual consellera del departament d’exteriors, Victòria Alsina.
La manera que tenen els polítics de posicionar-se és, primerament, la de tenir una presència mediàtica constant. La segona — vinculada a la primera —, és la d’utilitzar aquesta presència mediàtica per a generar un perfil polític determinat. Ambdós requisits es compleixen en el cas de la consellera Alsina. Repassem tres exemples que ben bé podrien amagar una ambició presidenciable.
Contraprogramar l’agenda del president Aragonès?
Aquesta setmana la consellera ha remogut les aigües del govern en eclipsar l’agenda internacional d’Aragonès a Nova York — on va anunciar la creació d’una Assemblea Ciutadana pel Clima —, amb un controvertit viatge a Israel. Enfortir el vincle entre Catalunya i Israel és un vell anhel de l’antiga CiU, partit que sempre va intentar establir un paral·lelisme entre ambdues nacions i que, ara, la consellera sembla voler tornar a emprendre. La consellera va decidir fer aquest viatge tot i que el juny d’aquest mateix any el parlament de Catalunya aprovava una resolució que, textualment, considerava que “El parlament de Catalunya reconeix públicament que el sistema que aplica Israel en els Territoris Ocupats és contrari al dret internacional i equival al crim de l’apartheid”.
El cert és que la consellera ha tingut molta més cobertura mediàtica que el president de la Generalitat durant aquests dies, i ha aconseguit reobrir el debat sobre la conveniència o no de negociar amb Israel alhora que ha aglutinat part del suport de la dreta catalana. Però aquest no és l’única activitat “sospitosa” d’amagar una intenció que excedeixi les seves funcions com a consellera.
L’acte amb els expresidents de Catalunya, Jordi Pujol inclòs
El mes de febrer, el departament d’Exteriors de la Generalitat organitzava l’acte “Escolta, Europa. Més Catalunya, millor Europa” que s’emmarcava en un cicle de conferències més ampli sobre el vincle entre Catalunya i Europeista. El que és interessant de l’acte en qüestió — més enllà del contingut —, fou la fotografia de presentació en la qual es podia veure la consellera Alsina envoltada de tots els expresidents de la Generalitat (a excepció de Pasqual Maragall): Jordi Pujol, José Montilla, Artur Mas, Carles Puigdemont (virtualment) i Quim Torra. Una imatge que enaltia la figura de Victòria Alsina en situar-la a l’alçada dels que han sigut els màxims representats institucionals del país, alhora que servia per “blanquejar” a l’expresident Pujol en el que era la seva primera participació oficial en un acte amb altres expresidents del país.
De fet, i en línia amb aquesta voluntat d’Alsina de recuperar el llegat de Pujol i la massa crítica de vots de l’antiga CiU (ara dispersa principalment entre diferents forces polítiques), la consellera publicava recentment un article d’opinió a El Nacional titulat “El president Pujol va marcar el camí: Catalunya amb Europa” on lloava la posició i pensament de Jordi Pujol. Ho feia recordant la posició de Pujol respecte de com Europa ha de ser una eina útil per enfortir l’ambició nacional catalana (que no estrictament independentista), ja que “la Unió Europea, és l’espai on Catalunya ha de materialitzar els seus objectius nacionals”.
En l’àmbit orgànic, Alsina ha estat nodrint el departament d’antics càrrecs de CiU, tal com explicàvem en aquest article.
Una agenda frenètica en l’àmbit municipal
Segurament dels tres exemples presentats, el següent és el que a priori menys encaixa amb les funcions d’una consellera d’exteriors i més apunta a una agenda “oculta” que indicaria la voluntat presidencial d’Alsina: l’atapeïda agenda de reunions amb diferents alcaldes de Catalunya un any abans de les eleccions municipals.
Si principis d’any es reunia amb Lluís Soler, alcalde del Deltebre i president de l’Assemblea Catalana de Municipis, setmanes després ho feia amb diferents alcaldes de l’Alt Urgell per a defensar els Jocs d’Hivern. A l’estiu, Alsina es trobava amb Pere Regull (PDCAT), alcalde de Vilafranca del Penedès, amb motiu de la Diada de Sant Fèlix en una sortida institucional que és difícil emmarcar dins les competències pròpies de la conselleria d’exteriors. Posteriorment, Alsina ha realitzat un tour pel Berguedà que l’ha portat a reunir-se amb l’alcalde de Manresa Marc Eloy (ERC) i, posteriorment, amb l’alcalde de Mollerussa Marc Solsona, també del PDECAT. L’agenda de la consellera es pot consultar en el portal de transparència de la Generalitat.
I és que per fer política, abans de guanyar les eleccions, cal guanyar la confiança de les bases del partit polític en qüestió. Evidentment, a data d’avui, Victòria Alsina no ha fet cap declaració explícita sobre la voluntat de ser candidata de Junts per Catalunya a les eleccions vinents, pel que això és només una hipòtesi que serà contrastada amb el temps; però tant la seva frenètica presència institucional, com la constant presència mediàtica que aconsegueix, semblen indicar la voluntat de generar-se un perfil propi que, tot recuperant el llegat i l’imaginari de CiU, la catapulti cap a la Generalitat. El temps dirà.
Catalunya Plural, 2024 
