Un acord de claredat, res ens podria fer és falta. Fos el que fos aquest acord. Res fa falta més en aquesta societat que parlar clar, a partir d’aquí tot es podrà refer. Ara no sé si hi haurà massa gent a qui interessi saber en què consisteix l’acord de claredat proposat pel president Pere Aragonès en el Debat de Política General. Un acord de claredat a la canadenca que vol ser una eina per superar la unilateralitat i les dificultats legals per a la possible autodeterminació de Catalunya. Més enllà de la posició que tinguem sobre la possible independència convindria tenir present el greu problema que avui és la falta de claredat. Més enllà de la posició que tinguem sobre la possible independència convindria trobar la manera de parlar clar i poder entendre les diferents posicions, que res quedi amagat en la falta de claredat.
Tot el Procés independentista viu en la manca de claredat. La manca de claredat de no concretar com es farà allò que es diu voler fer. La manca de claredat de dir una cosa i fer-ne una altra… Són moltes les manques de claredat viscudes, quotidianes. Algú dirà i argumentarà que en una situació de repressió no hi ha altra remeí, que tenint davant un estat com l’espanyol no hi ha alternativa a aquesta manca de claredat… La claredat sempre és necessària per saber on som, on volem anar i com ho farem. La claredat permet que tothom tingui la informació necessària per poder pensar, debatre, decidir, actuar. Sense claredat no hi pot haver democràcia, i en aquest conflicte, quan tothom parla en nom de la democràcia, convindria trobar la manera de crear-ne i no de destruir-la.
El Procés va començar amb Artur Mas movent-se entre l’astúcia i la desobediència. Invocant la desobediència, però quedant-se en l’astúcia de no parlar clar i voler fer passar una cosa per una altra. Volent liderar una mobilització que no compartia per no perdre el poder i la centralitat. Sense parlar d’independència, però fent creure que treballava per la independència i convertint la casa gran del catalanisme en el principal partit independentista del moment. Invocant Rosa Parks i dient que no era desobedient. La falta de claredat és ideal per no haver de concretar i per aconseguir passar pel que no ets. La falta de claredat et pot convertir en allò que volen que siguis sense ser-ho. No costa imaginar els problemes que de tot això se’n deriven.
El Procés va continuar amb l’1-O. Ara que es compleixen 5 anys de l’1-O encara no hi ha acord sobre què va ser, fins i tot dins del moviment independentista. Junts, un cop deixat a un costat Mas, segueix amb aquesta manca de claredat. Borràs i Turull invocant l’1-O volen forçar ERC que ja fa mesos va decidir començar a parlar clar sobre les dificultats per fer la independència i establir les diferents passes que al seu parer eren necessàries de seguir, que en cap altra moment s’havien concretat, i que Junts continua sense concretar. Si s’organitza un acte de desobediència noviolenta com una votació il·legal es pot entendre perfectament que no es digui com es farà per posar les urnes. Forma part de la desobediència. Una altra cosa és no parlar clar del que significa l’1-O. De si és vinculant o no, de què passarà amb qui no es sent cridada a participar i els seus drets, de què es farà amb el resultat que en surti. La gran mobilització que és l’1-O, costa trobar episodis de mobilització social d’aquesta dimensió a la història de Catalunya, acaba sent un greu problema pel mateix moviment si no és parla clar.
Ara vivim el que podria ser el desenllaç de la constant crisi de govern entre ERC i Junts, un cop més sense claredat. Se’ns diu que cessar el vicepresident ajudarà a refer la confiança. Se’ns diu que es demana a l’altra part que concreti l’acord de govern… Els conflictes i les desavinences entre ERC i Junts venen de lluny i tenen arrels i interessos de grans dimensions. Tornen a no parlar clar i mentrestant les diferents crisis que vivim es van agreujant. Cal parlar clar sobre la crisi ecosocial, sobre els efectes de la inflació, l’emergència habitacional… Cal parlar clar sobre tot i s’ha d’exigir al govern, als partits que en formen part, als mitjans, a tothom, que es faci. Només parlant clar podrem afrontar decididament i amb coneixement els grans reptes que tenim. Només parlant clar podrem crear democràcia i no destruir-la.
Catalunya Plural, 2024 
