Aquesta decisió confirma la idea d’una Catalunya de tres espais i mig, nascuda després de les eleccions del 14 de Febrer de 2021. Un espai socialdemòcrata independentista, un espai conservador independentista i un de tercer corresponent al progressisme unionista. Aquell mig que falta, el completarien tota la resta de forces polítiques del Parlament. Sense l’acord entre dos o més d’aquests espais, no hi ha governabilitat al país.
El trencament del govern de coalició per part de Junts per Catalunya representa un repte gegantí per a Esquerra Republicana, així com una oportunitat. En primer lloc, haurà de fer valer el seu espai central a la política catalana, capaç de pactar amb progressistes i sobiranistes; utilitzant la seva definició ideòlogica per a arrossegar diferents sectors cap a un govern d’ampli espectre impulsat per la col·laboració parlamentària. Viurem, més que una geometria variable, una via àmplia parlamentària encapçalada per un executiu que si no és dialogant i proactiu, decaurà inevitablement.
En segon lloc, el partit del President haurà d’ocupar totes les vacants del Consell Executiu, reorganitzar Departaments i situar personal directiu de la confiança dels republicans per a portar el dia a dia de l’administració de la Generalitat de Catalunya. Hi ha qui diu que ERC no està preparada per a aquesta tasca, però també havien aparegut comentaris similars quan Junqueras assumí Economia i Hisenda, o quan altres quadres del partit van prendre possessió com a màxims dirigents a Interior, Salut, Educació o Agricultura. I l’escenari grotesc que alguns vaticinaven no va esdevenir-se.
Flexibilitat, negociació i capacitat de dirigir l’administració de la Generalitat. A tot això caldrà afegir-hi un context econòmic i social ben complex, amb els preus de l’energia a l’alça i amb una inflació que tancarà el 2022 per sobre del 10%. Aragonès tindrà l’oportunitat d’engegar polítiques públiques amb segell propi, el d’una Generalitat republicana que, per força, haurà d’experimentar un gir cap a l’esquerra. El primer objectiu d’aquest govern Aragonès II serà tirar endavant els comptes per a l’any 2023. Sembla raonable pensar que Junts per Catalunya no votarà contra els pressupostos elaborats per Jaume Giró, que amb tota probabilitat tindrien el vot favorable dels Comuns. Un primer pas que haurà d’anar acompanyat d’una tria intel·ligent i plural de les noves cares que integraran el Consell Executiu. L’èxit i l’estabilitat de l’executiu català també dependrà d’aquests nous integrants i de la reorganització de Departaments que ja preparen al Palau de la Generalitat.
Tota aquesta situació té lloc a les portes de la celebració d’eleccions municipals, un moment en el qual les forces polítiques engeguen al màxim la seva maquinària per arribar a tots els racons de Catalunya. En aquest context, no sembla irrellevant constatar que serà el segon cop des de la Transició que Catalunya tingui un executiu format per només un partit polític, després del mig any que Artur Mas governà sense Unió Democràtica l’any 2015. Un executiu monocolor per a engegar un nou temps -i per a afrontar nous comicis electorals-.
Hem arribat al moment d’Aragonès. Aquesta crisi de govern es va obrir amb el President cancel·lant la seva agenda i anunciant des del Palau de la Generalitat el cessament de Puigneró com a Vicepresident del Govern. Ara s’ha tancat, des del mateix lloc, amb una compareixença on ha anunciat que Junts deixava l’executiu català. Un lideratge que molts no li pressuposaven. El President ha demostrat caràcter, capacitat i seriositat en la resposta ferma que va donar a la proposta de moció de confiança que, sorpresivament, va enunciar Albert Batet durant el debat de política general.
Aragonès ha dit a la seva compareixença que cal refer confiances. Cal diàleg i negociació, a banda i banda. Al si del moviment independentista, en l’àmbit de les esquerres i amb el govern espanyol. El President n’és conscient i sembla decidit a aconseguir tirar la legislatura endavant.
Catalunya Plural, 2024 
