Les dones migrants viuen una violència poc visible: l’aïllament. Aquesta situació de soledat, derivada de la precarització laboral, la por a la deportació, la discriminació residencial o altres factors relacionats amb el trànsit migratori, pot tenir efectes nocius en la salut física i mental de les dones que es troben en aquestes situacions.

Des de Yemayá Revista, associació sense afany de lucre pel periodisme de migracions i gènere, i en col·laboració amb SouDou, col·lectiu de dones migrants subsaharianes que a partir del treball per la sensibilització en contra de la mutilació genital femenina volen esdevenir la casa de la dona africana a Barcelona, organitzen divendres 21 d’octubre a les 18h al centre cultural La Bonne, la taula rodona ‘L’opressió de l’aïllament, una violència invisible en el trànsit migratori’ amb Berta Güell, doctora en Sociologia i investigadora a l’àrea de Migracions del CIDOB; Sara Cuentas, periodista i feminista decolonial, membre de la Red de Migración, Género y Desarrollo; i Carmen Juares, coordinadora de l’associació Amb Cura – Associació de Cuidadores, i membres de SouDou.

Algunes de les qüestions que es volen dur a debat són les conseqüències de la precarietat econòmica i laboral, la discriminació residencial, la desconfiança en entitats policials i jurídiques, les barreres lingüístiques i la manca d’accés a la informació.

Segons les darreres dades de la UGT (Unió General de Treballadors i Treballadores), les dones migrants representen un 60% de les treballadores en el sector de la llar i les cures, una xifra que no té en compte totes aquelles dones que treballen sense contracte, sovint perquè no tenen una situació administrativa regular. Pel que fa a l’accés a l’habitatge, el 77,3% de la població migrant resideix en règim de lloguer, mentre que la població autòctona ho fa en un 13,4%. I 7 de cada 10 immobiliàries contactades accepten mesures explícites de discriminació per raó d’origen, nacionalitat o aparença (Provivienda, 2020). La manca de protecció i d’accés a l’habitatge i el racisme estructural provoquen l’exclusió residencial, que s’agreuja quan ets dona, migrada i mare soltera.

Davant d’aquesta realitat, ja són molts els col·lectius de dones que, amb la voluntat de constituir resistències col·lectives, fomenten les xarxes socio-efectives per pal·liar l’aïllament social, com és el cas de Sindillar, SouDou, ExMenas, Mujeres pa’lante, i molts altres.

Yemayá Revista és una associació que treballa per enfocar les migracions amb perspectiva de gènere des del periodisme, l’antropologia i la fotografia. Hem col·laborat amb diversos mitjans de comunicació i hem realitzat un curt-documental que pròximament sortirà públicament.

Aquesta taula rodona s’emmarca dins del projecte ‘Llar Latent’, un projecte en col·laboració amb SouDou, la casa de la dona africana a Barcelona,  en suport a la cerca d’un espai on reunir-se i la seva feina per associaciar-se. El projecte compta amb el suport de la Diputació de Barcelona.

Share.
Leave A Reply