El 28 d’octubre el veterà pacifista català Martí Olivella va obrir un grup de WhatsApp amb el hashtag #aturem la guerra, vint-i-quatre hores més tard ja s’hi havien apuntat més de cent persones que tenien en comú el desig de fer alguna cosa per aturar les guerres i, urgentment, la d’Ucraïna. El grup ha posat en contacte activistes per la pau de tot Catalunya de tal manera que una setmana més tard ja s’han coordinat accions a Barcelona, Tarragona, Banyoles i Sabadell i se’n preparen d’altres.
Per Olivella, la guerra a Ucraïna està esdevenint una guerra mundial entre potències que pot ser l’espoleta de la guerra nuclear. I com diu en el seu manifest, ”no fer res per aturar-la és la resposta més insensata davant l’amenaça tan tràgica com la de jugar amb la mort de milions de persones i arriscar-nos a l’extermini”. Aquest pacifista recorda que la destrucció directa la pateix Ucraïna però que els altres països hi posem diners, armes i ajut militar. La conseqüència de tot això està essent l’empobriment i la pèrdua de drets i llibertats per tota Europa.
A Catalunya com a la resta del mon, estan augmentant les veus que diuen que ja n’hi ha prou, i que ha arribat el moment d’aturar la guerra a Ucraïna. El moviment pacifista es posa en marxa de nou. Encara que poques i tímides també creixen les declaracions i els articles de premsa que insten als nostres governants a comprometre’s per negociar la pau i alerten de que si no es fa, patirem la violència més destructiva i perillosa que hàgim conegut mai.
Després de vuit mesos de guerra, dels avenços i retrocessos de tropes d’ambdós bàndols, dels sabotatges i les represàlies que hem presenciat entre els combatents, hi ha dubtes de que Rússia o Ucraïna puguin guanyar la guerra. En canvi, segons alerten els experts, l’ús de les armes nuclears per resoldre el conflicte s’ha convertit en un perill real, amb les conseqüències catastròfiques que tindria per tota la humanitat. Potser per això, després de mesos de pensament únic a Europa, en el que pocs han qüestionat la guerra, la paraula negociació comença a obrir-se camí. Això si, ara com ara, aquest camí es paga.
El ministre de Defensa de Romania, Vasile Dincu, ha hagut de dimitir a finals d’octubre per haver dit que era necessari negociar amb Rússia per poder acabar la guerra d’Ucraïna. Segons Dincu, les negociacions amb el suport dels aliats internacionals són l’única manera d’aconseguir una pau duradora en la guerra provocada per la criminal invasió russa. El president del seu país, el cap de l’executiu i, segurament, l’OTAN de la que Romania forma part, l’han pressionat perquè marxés. El país te 650 kilòmetres de frontera amb Ucraïna i en el seu territori els Estats Units hi tenen part del sistema de defensa de míssil balístics.
El cas dels 30 congressistes demòcrates que la setmana passada li van demanar per carta al president dels Estats Units, Joe Biden, que negociï amb Rússia el final de la guerra a Ucraïna és paradigmàtic. Mostra que cada cop hi ha més gent que se’n adona de la bogeria d’aquesta guerra i l’amenaça que representa. Al mateix temps, però, la inaudita reacció de l’Administració Biden i el complex industrial militar que han fet callar els congressistes deixa clar que els falcons del Pentàgon estan disposats a continuar la guerra fins on sigui possible i que no acceptaran desercions a casa en la seva estratègia per recuperar l’hegemonia mundial. Els actuals dirigents americans estan disposats a la derrota de Rússia encara que sigui a costa de destruir Ucraïna i de retruc tota Europa.
Malgrat que el Pentàgon i les indústries de la guerra fessin retractar els 30 congressistes 24 hores després de que aparegués la carta, ha quedat clar que el sector progressista del propi partit del president dissenteix de la seva estratègia bel·licista. Aquest sector pertanyent al Caucus Progressista de la Cambra de Representants dels Estats Units es mostrava preocupat perquè “en les darreres setmanes hi ha una escalada de la guerra, el risc de guerra nuclear ha augmentat i l’economia global és més insegura”. També asseguraven que evitar la prolongació del conflicte és en interès dels Estats Units, d’Ucraïna i de la resta del mon.
Segons aquests congressistes, els Estats Units que tant s’han involucrat en aquest conflicte, tenen ara la responsabilitat de fer el que calgui per trobar una solució per posar-hi fi de manera que sigui acceptable pel poble d’Ucraïna. En la seva carta demanaven al president Biden que acompanyi el suport econòmic i militar que dona a Ucraïna amb un esforç diplomàtic per dibuixar un panorama realista en el que sigui possible l’alto al foc. “L’alternativa a la diplomàcia és una guerra prolongada amb les incerteses i els riscs catastròfics i desconeguts que provoca”, escrivien els congressistes abans de ser pressionats a desdir-se’n.
Malgrat la posició de les autoritats nord-americanes, una enquesta mostra que la majoria de la població és favorable a negociar un alto el foc a la guerra d’Ucraïna . Les enquestes també mostren l’augment de la preocupació per una escalada que porti a una catàstrofe nuclear i cada cop més americans creuen que s’ha de reduir l’enviament d’armes a aquell país. El mateix partit republicà des de l’oposició ja parla de reduir l’ajut a Ucraïna, si està a les seves mans. Els Estats Units han donat des de l’inici de la guerra 60 bilions de dòlars als ucraïnesos i se n’estudia donar-ne 50 més.
Als Estats Units, entre d’altres professors universitaris que aconsellen la negociació per acabar el conflicte d’Ucraïna, destaca la veu del professor Richard E. Rubenstein que ensenya Resolució de Conflictes a la prestigiosa George Mason University, de Washington DC. En un editorial publicat en diversos mitjans diu que el millor moment per negociar és ara quan les parts estan més allunyades.
Per Rubenstein, en aquesta guerra cap part te esperances realistes de vèncer l’altra i la situació està estancada. Per això aquest professor creu que és el moment de començar converses de pau, i pensa que si no ho fan, el proper pas serà més violència, que situaria al mon més a prop d’una guerra total.
A Espanya, un ex ministre del president Pedro Sànchez ha trencat una llança per la pau. En un article titulat “Temps de Negociar”, l’ex ministre denuncia que la inflació i la crisi energètica que aquesta guerra provoca son insostenibles. Assegura que les sancions fan molt més mal a Europa que a Rússia i també ens recorda que el conflicte ha enterrat una part de la nostra política contra el canvi climàtic, la qual cosa porta a una nuclearització i carbonització del continent.
L’ex-ministre Castells està convençut de que això que creuen les elits europees de que Putin pot ser destronat és una fal·làcia. En canvi, opina que el president rus te interès en parar la guerra per salvar el que li queda de poder. Diu que per acabar la guerra, en tindria prou amb mantenir Crimea i pactar un referèndum al Donbass supervisat per les Nacions Unides. Per l’ex ministre, la clau la te l’OTAN que, si volgués realment mantenir la pau a Europa, seria capaç de trobar una sortida digna per Zelenski que li permeti salvar la cara.
A Catalunya, l’ex conseller de la Generalitat, Santi Vila crida, “Pareu de guerrejar!”. En un article a “La Vanguàrdia” així titulat, expressa la seva incomprensió davant del “fatalisme i la resignació amb què [els europeus] portem aquesta guerra civil entre europeus a Ucraïna, que ens causa tant de mal”. Vila recorda que en el conflicte ja han mort més de 6000 civils i 9000 han quedat ferits als que s’han de sumar els més de 40 mil soldats morts en un i altre bàndol. Tot això, diu que li resulta cada cop més injustificable i indigest, així com la destrucció de les infraestructures ucraïneses i les terribles repercussions a Europa, començant per la inflació desbocada i l’empobriment de la gent.
Vila tampoc entén que els progressistes espanyols hagin acceptat tant fàcilment l’augment de les despeses de Defensa i assegura que “s’hauria estimat més un mal acord diplomàtic amb Rússia al febrer que una bona i victoriosa guerra sense data al calendari i en la qual al final tots hi haurem perdut”.
En el sector de la formació empresarial, destaca la veu del professor emèrit del IESE i doctor per la Universitat de Harvard, Pedro Nueno, que també ha escrit a La Vanguardia sobre la necessitat de negociar per posar fi a aquesta guerra. Nueno mostra decepció perquè les caríssimes institucions europees que tenim i l’OTAN no han servit per resoldre el conflicte entre Rússia i Ucraïna. En la seva opinió, l’única manera que ara hi ha d’avançar és negociant: “la Unió Europea hauria d’haver intervingut més negociant amb Rússia i Ucraïna, buscant coses que poguessin ser positives per a tots dos i dedicant molt temps i molts recursos a negociar, divulgar, aconseguir que tots els russos entenguin i aprovin el procés”.
Nueno mostra la seva preocupació pel fet que “ la nostra societat te moltes coses per preocupar-se i moltes coses per fer abans del 2050 i no pot dedicar tant de temps i diners a fer una guerra a Europa”.
Catalunya Plural, 2024 
