Fa dos anys, els llatinoamericans que van donar suport a un dels dos candidats principals (Biden i Trump) van apostar pel candidat demòcrata amb un 63% dels vots, segons l’empresa de dades Catalist. Tot i les altes xifres, aquest percentatge era un 8% menys dels vots que havien guanyat els demòcrates el 2016.
“Les eleccions van i venen, però hi ha coses reals com la necessitat de pagar el lloguer o la compra d’aliments, que es mantenen al llarg del temps”, diu Jessica Altagracia Woolford, una de les representants llatines que aquest any no ha pogut ser candidata. La dominicana-estatunidenca va perdre les primàries del partit demòcrata el passat mes de juny com a representant del nord del Bronx, que envien a Jeffrey Dinowitz, una candidat que porta representant el districte des del 1994.
Altagracia explica que la campanya contra Dinowitz “va ser molt dura, perquè soc mare d’una filla de tres anys, i realment és un repte compaginar-ho tot; de fet, el primer dia de la campanya la meva filla estava malalta i mentre es llançava l’espot i la web, la tenia a la meva falda”. A més, explica que la seva cultura llatina la porta a tenir molta càrrega familiar en les cures.
El més important diu la representant, era “no agafar diners corporatius”. De fet, el lema de la seva campanya era “Para el pueblo y mi gente, no las corporaciones”.
L’any 2017, la republicana Catherine Cortez Masto va ser escollida com la primera llatinoamericana al Senat. A la mateixa època, la novaiorquesa d´origen porto-riqueny Alexandra Ocasio-Cortez, veïna de Queens, un dels cinc districtes de Nova York, va revolucionar el que s’entenia com a campanya i això li ha donat un lloc protagonista no només a la Cambra de Representants, sinó també a les xarxes socials.
La comunitat llatina és molt activa a les xarxes i també és una de les més afectades per la desinformació. N’hi ha molts que voten per primera vegada, perquè no havien tingut interès en el passat, o perquè acaben d’aconsegir la ciutadania. Els dos mitjans en castellà amb més audiència del país, Univisión i Telemundo, tenen seccions específiques de desmuntar mentides, i fa només uns mesos, el mitjà espanyol Maldita, que també es dedica a la verficació d’informació, s’ha estès als Estats Units i Llatinoamèrica.
L’impacte del missatge de les “eleccions robades” del novembre del 2020 és encara present entre l’opinió pública. Això va ser l’excusa perquè, tal com també està passant amb l’avortament, els estats més progressistes hagin fet lleis facilitant el vot, eliminant, per exemple, la necessitat de registrarse amb antel.lació per votar, i per contra, els estats menys progressistes, l’hagin posat cada cop més difícil.
A Texas, per exemple, les noves lleis de vot són força restrictives. De fet, s’han posat nous requisits d’identificació si es vol votar per correu, i es limita molt la capacitat dels funcionaris electorals de donar als votants informació sobre el vot per correu. De fet, a les primàries que es van celebrar al mes de març, les taxes de paperetes rebutjades per correu van augmentar més d’un 1000% respecte a les eleccions generals del 2020.
Kathy Cano-Murillo és una autora i artista que viu a Arizona i és la tercera generació nascuda als Estats Units d’una família vinguda de Mèxic. “Com la nostra cultura està molt subrepresentada, vaig decidir fer alguna cosa al respecte”, explica. L’artista ha fet tasses i cartells per encoratjar a la gent a votar.
Per a Cano-Murillo, “és essencial recordar i assegurar constantment l’important que és que la gent de la comunitat llatina vagi a votar, perquè marcarà la diferència i és una manera de comptar… Si no votes no et pots queixar.” Per això, afegeix “el més important és fer un pla de quan i com aniràs a votar, i fer pressió social als que t’envolten perquè també votin”.
Respecte als inconvenients que pateixen les comunitats llatinoamericanes, l’artista d’Arizona considera que el problema més greu és que molta gent no confia en el sistema. Per la seva banda, Altagracia diu que “un error de molts demòcrates és que es presenten a les comunitats llatines tard i m’agradaria veure més compromís per aconseguir coses com augmentar el registre de votants i tenir converses amb la gent sobre on es troben… Ens cal escoltar i ser sensibles”.
Una enquesta publicada a l’agost, realitzada per l’empresa d’enquestes BSP Research va demanar als llatins que classifiquessin els tres temes que els preocupaven més de les eleccions. Per a un 46%, la inflació i el cost de la vida era el tema que els despertava més ansietat, seguit del crim i la violència armada (per a un 36%), i de les feines i l’economia en general, que era el tema més delicat per a un 29%.
A l’espera de poder-se presentar a les properes primàries, Altagracia ha tornat a Knightbridge Unidos, una organització de voluntaris que lluita per proveir d’aliments a les families del barri que no s’ho poden permetre. La dominicana explica que això ha estat molt important per a ella perquè “el menjar és la manera com ens comuniquem i expressem el nostre amor i això em permet estar en contacte amb la gent i ajudar a definir una agenda, entendre què mou a les pesrones”. Respecte si seguirà en l’espectre polític, ho deixa obert, però es mostra esperançada i amb ganes de seguir lluitant.
Catalunya Plural, 2024 
