És viable el sistema en el qual vivim? Com enfrontar-se a una dinàmica que porta a crisis residencials cícliques? Hi ha alternatives davant l’ús especulatiu del sòl?
L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús esdevé una opció basada en l’autoorganització de caràcter cooperatiu —a més d’ètic i sense ànim de lucre- dels socis i sòcies que formen part de la mateixa cooperativa -és a dir, els qui seran convivents en la comunitat—. La construcció d’aquestes residències ve promoguda pels mateixos futurs usuaris, i compten amb suport de subvencions i acompanyament d’entitats especialitzades en el tema. La cessió d’ús està al voltant de 75 anys (depèn els casos), i és un sistema que involucra diners públics a més de les aportacions dels usuaris.
El Fòrum toca des de vessants transversals les polítiques, aplicacions, teories, idees i pràctiques respecte a aquest model que està en augment: segons la Concovi (Confederación de Cooperativas de Viviendas de España) l’any 2021 va tancar amb 11000 habitatges cooperatius registrats, un 70% més que el 2016.
Generar un ecosistema cooperatiu sòlid
Precisament és aquesta empenta del model els últims anys el que fa que estigui prenent prou solidesa per a fer un salt d’escala: “Saber quin és el model d’habitatge pel que aposta aquest país és bàsic per establir objectius i compromisos”, diu Vanesa Valiño, cap de Gabinet de la Regidoria d’Habitatge i Rehabilitació, Ajuntament de Barcelona, “ara necessitem un pla d’habitatge d’àmbit català, necessitem deixar clar que és un repte no només per al sector, és un repte compartit amb les administracions. Necessitem teixir aliances i estratègies”.
Saber quin és el model d’habitatge pel que aposta aquest país és bàsic per establir objectius i compromisos
En la mateixa línia, Javier Buron, de la Gerència de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona, fa especial èmfasi en les necessitats per a aquest canvi d’etapa: “es necessita sòl, confiança, pactar preus dels solars. A Barcelona ja hem posat sòl a sobre de la taula, sòl per a entitats cooperatives i sense ànim de lucre, hem posat 38 milions d’euros”, a més, especifica que s’han ficat a disposició pública unes petites subvencions d’entre el 7 i el 17% del cost total dels projectes cooperatius per a cessió d’ús. Aquestes ajudes poden ser complementàries a les que ofereix l’estat a través del fons Next Generation.
“Des de fora, mirem a Catalunya amb les dents llargues”, explica una assistent als debats, tècnica d’habitatge del Govern d’Euskadi, que, igual que gent d’arreu de l’estat, arriba al Fòrum per tal de poder compartir experiències i poder exportar alguns dels punts d’èxit a la seva zona. “Està lleig que ho digui jo, però a Barcelona estem davant un teixit prou fort com per a tenir-ho en compte a l’hora d’establir una llei estatal”, expressa Álvaro Porro, Comissionat d’Economia Social de l’Ajuntament de Barcelona, i Javier Buron afegeix que “el model que es proposa no és únic ni perfecte, però es necessita una llei estatal on se’ns tingui en compte. Estem parlant del voltant de 3000 persones que estaran vivint en parc d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, hem generat un marc prou rellevant per a ser paradigmàtic en l’àmbit estatal”. El problema és, segons Buron, que per a generar aquest ecosistema, hi han hagut de posar sang, suor i llàgrimes. Ara que s’ha fet aquest esforç, diu que és necessari que ningú més hagi de creuar aquest tipus d’odissea perquè no tothom té els recursos per a fer-ho. Per a això, és imprescindible legislar, facilitar les coses i molt de diàleg”.
A Barcelona estem davant un teixit prou fort com per a tenir-ho en compte a l’hora d’establir una llei estatal
Davant l’emergència residencial i els canvis de paradigma
Maravillas Espín, directora general de Treball Autònom, Economia Social i Responsabilitat Social de les Empreses del Ministeri de Treball i Economia Social del Govern estatal, expressa que existeix un avantprojecte de llei en fase d’esborrany per a la llei integral d’economia social, i que implica reformes en la llei de cooperatives: “el repte és visibilitzar aquesta realitat evident en molts territoris, i volem fer-la visible precisament amb aquesta normativa perquè sigui també una realitat legal”. Per a que funcioni, esmenta que caldria concretar de manera molt específica el destí dels fons europeus, a més que serà un esforç on caldrà unir forces perquè sigui efectiu.
“El sistema d’habitatge català i espanyol són models amb poca intervenció pública, poc habitatge social i molta exclusió residencial. Ens hem de preguntar, quin paper volem que jugui l’habitatge cooperatiu?”, diu Jordi Bosch, cap del Servei de l’Habitatge, Generalitat de Catalunya. La resposta per a ell és que depèn d’unes estratègies o altres, però veu necessari que no hi hagi competència entre models d’habitatge social: “fa més de 10 anys que som en emergència residencial, tenim a joves que no es poden emancipar, hem de tenir en compte també als estrats més baixos… una cosa està clara, necessitem a tots els models d’habitatge social, sigui o no cooperatiu. La taxonomia competitiva ens porta a insatisfer a tothom. Els necessitem a tots, i tenir clar que serà un camí dur, hem de pensar els subsidis creuats, pensar en tothom necessiti més o menys ajudes. Hem de moure’ns al camí que ens porti a un sistema d’habitatge per sota del preu de mercat”. Per a Josep Vidal, director general d’Economia Solidària de la Generalitat de Catalunya, “la proposta d’habitatge cooperatiu és un canvi de model i de visió, és una resposta, però no és la resposta. Davant l’emergència, cal una línia política d’incrementar la possibilitat de lloguers de protecció social. L’habitatge cooperatiu és una prioritat, la prioritat de l’agència d’habitatge és donar sostre a la gent que no hi pot accedir. El diàleg serà molt més fluït”.
L’habitatge cooperatiu és una prioritat, la prioritat de l’agència d’habitatge és donar sostre a la gent que no hi pot accedir
Maravillas Espín, a aquest element, afegeix que es corresponsabilitat de tots i que s’ha de manifestar a través d’una governança multinivell i uns nivells latents d’intercooperació. “El que hem de fer des de l’administració es escoltar al sector, que està en contacte directament amb la societat civil, i sobretot, adaptar la burocràcia a les necessitats reals. Totes aquestes eines s’han d’aplicar al pla integral de l’economia social”, conclou.
“L’habitatge es un dret, no una mercaderia”
La directora de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, Sílvia Grau Fontanals, aposta per entendre les complexitats i diferències del territori per a tal de poder respondre de manera eficaç, i mostra com a primordial sortir del binomi compravenda i lloguer. “Ens interessa reforçar el parc d’habitatge social. Amb un pla territorial coherent volem arribar mínim al 7% d’habitatge social cooperatiu. Ens marquem el 2042 com a meta, volem disposar de 182 mil parcs d’habitatges”.
L’ambició i la il·lusió conviuen amb la realitat i la voluntat durant els debats, però Doris González, secretària Executiva de Condominis del Ministeri d’Habitatge i Urbanisme de Xile, fa conviure tot plegat al discurs de cloenda on parla de l’exemple Xilè: “tenim una meta de construir 260 mil habitatges en un període de 4 anys. És un repte terrible, per això mateix no volem perdre de vista l’horitzó que té a veure amb pensar i planificar com cadascun d’aquests habitants estarà en aquestes llars i les seves possibilitats de desenvolupament”. Explica com un ecosistema propici al país va estar desmantellat, i es que a Xile “existien cooperatives i economia social era bastant rellevant, però a partir dels anys 60-70 va anar desapareixent de la política pública a partir de processos de la dictadura i neoliberalització”. Per acabar, recorda un element clau: “l’habitatge es un dret, no una mercaderia”.
Catalunya Plural, 2024 
