El 29 i 30 de novembre i l’1 de desembre la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) organitza la seva Escola Veïnal de Tardor. Tres dies per debatre, reflexionar i cercar respostes a algunes problemàtiques inajornables que es viuen als barris, pobles i ciutats.
Tres dies amb tres temes:
1. La necessària transició energètica, tan anunciada com negada, encara aquests dies podem sentir encara dirigents polítics dient que la crisi climàtica és un invent de gent d’esquerres per desestabilitzar el sistema.
2. Els discursos d’odi que, sovint no es queden només en paraules, sinó que suposen actuacions violentes contra persones per les seves creences, aspecte físic, orientació sexual, etc.
3. La imprescindible mirada feminista sobre els barris, la política, l’activitat econòmica, la vida, en definitiva.
Hem posat en marxa l’Aula Virtual mitjançant la qual es pot tenir a l’abast el material que es publiqui i seguir les sessions en streaming i en càpsules gravades posteriorment, quan no hagi estat possible l’assistència presencial.
Podrem compartir els arguments de persones de reconeguda experiència en cadascun d’aquests àmbits, començant amb la conferència inaugural de l’Antonio Turiel, investigador de l’Institut de Ciències del Mar (CSIC) i conegut divulgador científic.
Present i futur, amb el moviment veïnal a l’horitzó
Parlarem de present i de futur, sense oblidar la història. Les associacions veïnals van néixer com a resposta organitzada a unes mancances evidents dels territoris que anaven configurant ciutats i pobles. Calia canalitzar l’energia i, en no poques ocasions, la ràbia de la gent per aconseguir uns mínims de vida digna en uns barris fabricats a corre-cuita, pensant en els interessos dels poderosos -de la construcció i de la indústria- i no en les persones que hi havien de viure.
La contribució del moviment veïnal per capgirar aquestes situacions és amplament reconeguda i no només en allò relatiu a l’urbanisme més humà i a la posada en marxa de serveis públics de salut, educació, atenció a les persones desafavorides, cultura, etc. Sinó també a la defensa de la democràcia, practicant-la directament en el funcionament intern de les associacions, reclamant-la quan no hi havia, i defensant-la i demanat la seva millora, quan està formalment establerta.
Podia semblar que la tasca de les associacions veïnals està acabada perquè les institucions en general i els ajuntaments en particular, han fet seves una part de les demandes ciutadanes. Però l’experiència demostra que, tot i haver canviat els actors polítics, la vigilància regular de la seva activitat i la canalització de l’energia ciutadana per donar respostes a les noves (i, sovint, no tan noves necessitats que continuen sent actuals i ineludibles).
El tret principal de l’associacionisme veïnal era aconseguir de la forma més immediata possible respostes a les mancances, moltes d’elles amb una notable urgència. Potser aquesta immediatesa va dificultar bastir projectes més estratègics i innovadors, a més llarg termini.
Molts dels reptes actuals necessiten intervencions que no tindran resultats imminents; la inversió en educació, en noves fonts d’energia, en noves pràctiques personals i socials que no perjudiquin el Planeta, necessiten temps per donar fruits. I necessiten una ciutadania organitzada, vigilant, activa i perseverant en organitzacions socials com les associacions veïnals.
Impactes als barris: solucions planetàries
Avui, els nostres barris, ciutats i pobles, viuen una altra onada depredadora del neoliberalisme: l’habitatge continua sense ser un dret, segueix sent una mercaderia. Els serveis públics es deterioren per deixar pas a la privatització de drets bàsics com la salut i l’educació. Els nostres veïns i veïnes ja no venen d’altres pobles de l’Estat, sinó d’altres continents amb cultures i llenguatges diferents. El Planeta no suporta l’excés de rapinya i als barris es pateixen les circumstàncies derivades de la crisi econòmica, la crisi climàtica, la crisi energètica, en suma, les CRISIS en majúscules promoguda per aquest sistema capitalista fonamentat en l’obtenció del màxim benefici per a unes minories, menyspreant i arraconant la gran majoria de la població.
Malgrat que aquestes situacions es viuen als barris, les possibles solucions no estan només al barri i no són immediates: calen propostes de més llarg abast. L’associacionisme veïnal s’ha de nodrir amb noves idees, noves estratègies i noves aliances per a fer front als perills que amenacen la llibertat, els drets i la dignitat humana. Recuperant el paper catalitzador, aglutinador i de cohesió territorial de l’ADN del moviment veïnal. Des dels barris a la ciutat, al país i al Planeta.
Amb aquest esperit i aquesta il·lusió us convidem a participar de l’Escola Veïnal de Tardor i a continuar actius per seguir la sempre necessària lluita per la dignitat de l’ésser humà.
Més informació: https://www.trama.confavc.cat/escoladetardor
Inscripcions: https://bit.ly/3S71LcQ
Catalunya Plural, 2024 
