Les novetats de manga a Espanya l’any 2021 van superar els 1000 exemplars, sense comptar noves edicions, i tenint en compte que alguns toms tenien centenars de pàgines, per no dir gairebé tots. Aquesta xifra era més d’un 20% superior a les dades del 2019, abans de la pandèmia, i sembla que l’any 2022 se superarà àmpliament, amb una quota de mercat estimada al voltant del 60% de les vendes totals al sector del còmic, amb alguns títols destacats entre els més venuts a les llistes de ficció, incloent llibres de tot tipus. A més, el saló Manga Barcelona estrena nova ubicació al recinte de Fira Barcelona Gran Via del 8 al 12 de desembre de 2022, després d’esgotar les entrades a les darreres edicions, amb més de 150.000 visitants just abans de la covid-19.
Els que tenim una certa edat vam haver d’enginyar-nos-la per esbrinar als vuitanta i noranta del segle passat què era el «manga» i «l’anime» que apareixia tímidament a occident, entenent que manga és un còmic realitzat al Japó i un anime és una producció audiovisual animada produïda al Japó. I cercant informació sobre aquelles obres, en aquell moment inèdites en castellà, vam descobrir que existia un autor clau al Japó: el mangaka Osamu Tezuka (1928-1989).
David Heredia, traductor i divulgador, publica el llibre Osamu Tezuka, el don de la imaginación (2022), una anàlisi exhaustiva i en profunditat de la vida i obra d’Osamu Tezuka, conegut popularment com «el déu del manga», en reconeixement a la seva enorme contribució a la popularització del manga al Japó després de la segona guerra mundial, impulsant una indústria amb una empenta inaudita pràcticament a la història de l’edició i revolucionant, alhora, la indústria de l’animació. Tezuka va impulsar les bases del procés d’internacionalització de les obres produïdes al Japó, amb un treball innovador durant quatre dècades i una influència que arriba fins als nostres dies. Heredia desgrana de forma cronològica la biografia de l’autor, contextualitzant les experiències viscudes al llarg de la seva vida, facilitant al lector les raons de les decisions preses i les claus dels diferents instants en què es va reinventar a la seva carrera artística.
Al teu llibre destaques la importància de l’entorn familiar d’Osamu Tezuka en la formació del caràcter i, especialment, en el desenvolupament de la seva inquietud intel·lectual, acompanyant-lo en les seves lectures, el seu interès per la cultura i l’art i la seva habilitat de crear històries, amb un estil innovador.
Efectivament, Tezuka neix en una família acomodada en una època complicada, estem parlant de finals dels anys vint al Japó. La biblioteca familiar li permet tenir accés a novel·les de tota mena i, també, a mangas (no és cert que se’l catalogui d’inventor del manga, ja que són anteriors). La seva mare l’anima a crear els seus propis contes i, fins i tot, a dibuixar-los, és conegut que el seu primer manga el va dibuixar amb nou anys, mostrant-ne la precocitat en tots els sentits. I hi hauria un succés clau: la compra d’un projector de cinema per a la família, amb accés a nombroses pel·lícules que arribaven dels Estats Units, especialment curts de personatges tan emblemàtics com Mickey Mouse, Fèlix el Gat, Popeye o Betty Boop. El dibuix el va ajudar a socialitzar a l’escola, és cèlebre el seu llibre casolà El llibre il·lustrat dels escarabats (1943), amb només quinze anys, del qual sempre es va mostrar molt orgullós.
Curiosament, el seu pas per l’institut en plena segona guerra mundial no li va comportar bons records, els professors li van arribar a prohibir que dibuixés, amb amenaces de càstigs implacables si l’enxampaven dibuixant, amb exercicis físics extenuants que se sumava a unes sessions molt dures d’entrenament amb vista a incorporar-se a una guerra que, afortunadament, no va succeir a causa de la rendició del país. Va contreure una infecció molt greu en aquella època que podria haver suposat l’amputació dels dos braços.
De fet, aquest succés el va marcar fins al punt que va decidir estudiar medicina. Resulta sorprenent descobrir que el «déu del manga» era metge, i encara més descobrir qui el va encoratjar a continuar al món de l’edició.
Tezuka comença a estudiar medicina just quan acaba la segona guerra mundial i, en paral·lel i gairebé de forma fortuïta, li ofereixen dibuixar una tira per al diari local a la ciutat d’Osaka, on vivia amb la família. Aquesta experiència li ajudaria a conèixer l’entrellat de l’ofici (relació amb l’editor, funcionament de la impremta, etc.), a més de potenciar la seva creativitat fins al punt de ser un autor reconegut al sector a la finalització dels seus estudis universitaris. Amb només 23 anys ja tenia publicades 26 obres llargues en format tom, 26 més de tipus curt, nou sèries a revistes i diaris i un llibre il·lustrat. I és en aquell instant quan es fa la gran pregunta: «Què vull ser, metge o dibuixant?».
Un cop més, la seva família el va animar en la seva decisió de continuar com a dibuixant. Era un autor molt popular, destacava per la seva innovadora manera d’estructurar les pàgines, dotant-les d’un estil cinematogràfic, amb una cinemàtica en la composició de la pàgina inèdita fins el moment. La proposta d’escriure el llibre La universitat del manga (1950), i els seus articles mensuals sota el títol La classe del manga, li va permetre convertir-se en l’abanderat d’una manera diferent de concebre la vinyeta i la pàgina, una manera diferent d’explicar les històries, independentment si es dirigien a un públic infantil, juvenil o adult, femení o masculí. Va ser el «mestre» de la nova generació que van seguir les seves indicacions de com fer les expressions facials, el disseny de la pàgina o els moviments dels humans i dels animals.
El seu èxit fulgurant el va portar a mudar-se a la ciutat de Tòquio el 1952, als 24 anys, seu de les editorials més importants del moment. El seu primer allotjament, una petita habitació en un edifici d’apartaments, és avui un lloc de pelegrinatge i la gènesi d’una generació de grans creadors de manga.
Els famosos apartaments Tokiwa van ser un lloc de trobada dels joves aspirants a dibuixants a l’arribada de Tezuka que, alhora, els va convèncer perquè es mudessin a la resta d’apartaments, convertint-se en un gran espai creatiu on tots s’ajudaven en tots els sentits, a nivell professional i a nivell personal (per alguns, la situació era realment precària). Tezuka va estar dos anys, però la història dels apartaments va durar-ne molts, i l’hem pogut gaudir en manga i fins i tot en una pel·lícula d’imatge real. El pelegrinatge dels aficionats al lloc atrets per les llegendàries històries plenes d’anècdotes increïbles de la gènesi de títols molt populars, va fer que es reconstruís l’edifici recentment, després de la seva demolició als anys setanta.
Alguns d’aquests autors es converteixen també en ajudants de Tezuka, que ja destacava amb una producció que rondava entre les 300 i 400 pàgines diferents al mes, en diverses col·leccions publicades en paral·lel, de temàtiques i estils molt diferents entre si, perquè en tingueu un ordre de magnitud del que estem parlant. En aquesta època és quan inventa la seva idea de «sistema estel·lar», un concepte completament nou i gairebé únic en la història de l’edició a nivell mundial. Desbordat per la quantitat d’encàrrecs, decideix que els personatges dissenyats per a una història concreta, es converteixin en una mena d’actors que poden interpretar diferents papers en d’altres, per la qual cosa veurem aquests personatges en nombrosos mangas ben diferents, buscant sempre la complicitat del lector, com si fos un joc, en recordar en quina altra història apareixia aquest disseny de personatge.
Després de participar a la primera sèrie animada de la història amb el seu mític personatge Astroboy (1952-1968), decideix que vol dedicar-se a l’animació, però que si vol tenir llibertat creativa, ha de crear el seu propi estudi. D’aquesta manera, el juny de 1961 naixia l’estudi Mushi Production, que marcaria la indústria durant una dècada, fins a la seva fallida a meitat dels setanta.
Tezuka impulsa la seva productora d’animació per realitzar projectes artístics molt singulars, a més d’introduir mètodes de treball que permetessin disminuir els costos de producció i disminuir els temps de desenvolupament de cada capítol d’una sèrie determinada. Però tot això ho va fer en paral·lel mentre seguia amb una producció de manga amb una capacitat sobrehumana, amb jornades de treball de vint hores diàries durant tots els dies. S’expliquen anècdotes de treballar al taxi o a l’avió o a qualsevol petit descans que hi hagués en alguna activitat en què participés.
I és que es va convertir en un intel·lectual habitual als mitjans de comunicació (era freqüent que aparegués a la televisió), a més de freqüentar festivals d’animació per tot el món. Va arribar a convertir-se en un personatge més del seu «sistema estel·lar», totalment reconeixible amb la seva característica boina i les seves ulleres gruixudes, apareixent en moltes històries interpretant-se a si mateix, de vegades per trencar amb la quarta paret i poder parlar directament amb els lectors. Els problemes financers a la seva productora d’animació no el van desanimar, i va tornar a crear un nou estudi, Tezuka Productions Co., que continua en actiu fins a l’actualitat, protegint-ne el llegat i produint diverses pel·lícules i sèries animades des de llavors.
En realitat, la dècada dels setanta sembla una muntanya russa, amb el tancament d’un estudi i la creació d’un de nou, amb petites crisis creatives que se solucionen amb èxits rotunds, a més dels premis que guanyava tant amb el manga com amb els seus curts a festivals d’animació. Potser el moment culminant és quan li proposen crear una col·lecció amb les seves obres completes, que en aquell moment era la barbaritat de 300 volums i que, finalment, és avui dia de 400 volums en total.
Si ja era extraordinàriament popular al Japó, l’oportunitat de publicar tota la seva obra en una col·lecció suposava donar a conèixer una gran part dels seus mangas a una generació que probablement no els conegués. Va dibuixar totes les portades per donar coherència a tota la col·lecció (a la foto que encapçala aquest article ho veiem assegut damunt dels seus 300 volums), va escriure tots els pròlegs, afegint material extra, i va redibuixar les pàgines dels originals perduts i d’aquelles històries que creia que es podien millorar respecte de com es van publicar originalment. Una tasca titànica que va fer en paral·lel a la seva ingent producció, que seguia a marxes forçades amb diverses històries en paral·lel.
En aquests 400 volums s’aprecien els 150.000 fulls que es considera que va publicar en vida. Al llibre he incorporat un llistat de tota la seva obra, que inclou els mangas recopilats en toms i les seves produccions animades, així com diferents adaptacions de la seva obra, tant en animació com en imatge real, la majoria ja després de la seva mort. Tezuka va morir el març del 1989, als 61 anys, després d’una dècada amb una salut extremadament delicada, després de presumir durant anys d’una salut de ferro malgrat l’esforç diari que feia… o potser per això va tenir aquest desenllaç fatal .
La qüestió és que la influència d’Osamu Tezuka en vida i el seu llegat ha estat i és d’una gran importància a la indústria del manga i de l’anime al Japó. Afortunadament, a poc a poc, podem veure publicada la seva obra en castellà, amb una col·lecció digna del seu autor com la que està realitzant els darrers anys Planeta. És important que els lectors coneguin l’obra de Tezuka i, espero, que el llibre permeti comprendre la seva evolució i les decisions que el van portar en una direcció o una altra, permetent contextualitzar els títols més coneguts en el conjunt de la seva obra.
Catalunya Plural, 2024 
