Tot i amb les mesures del Govern, les hipotecades no ho tenen fàcil

A punt d’acabar un any convuls en temes d’habitatge, on una vegada més el protagonisme se l’ha emportat la falta de voluntat política per a garantir un dret fonamental per a tota la ciutadania. L’habitatge és una de les majors causes per a empobrir a la població i augmentar les diferències socials. Al mateix temps, és la principal font de riquesa per a corporacions, classes altes i els polítics que les abonen anteposant els seus interessos financers.

Ens volen fer creure que pretendre independitzar-se si ets jove, voler mantenir aquesta casa hipotecada que tants maldecaps dona, negar-se a assumir una pujada inassumible del lloguer o denunciar la cronificació dels desnonaments, és anar contracorrent, ser antisistema. Una premissa que vulnera Drets Humans, la Constitució o els estatuts d’autonomia de les comunitats autònomes.

Les excuses per a això varien amb els anys, ara tot és culpa de la pandèmia, la inflació o els conflictes bèl·lics. La realitat és que continuem sent danys col·laterals i pagant els plats trencats d’unes polítiques reaccionàries i neoliberals, sigui governant la dreta o la falsa esquerra.

L’últim escàndol relacionat amb això és la pujada de l’euribor i el paquet de mesures acordades entre Govern i la banca, per a ”pal·liar” aquest dur cop a les famílies hipotecades que veuen com a cada revisió, anual o semestral, el pagament de la hipoteca es converteix en un impossible.

!function(e,i,n,s){var t=”InfogramEmbeds”,d=e.getElementsByTagName(“script”)[0];if(window[t]&&window[t].initialized)window[t].process&&window[t].process();else if(!e.getElementById(n)){var o=e.createElement(“script”);o.async=1,o.id=n,o.src=”https://e.infogram.com/js/dist/embed-loader-min.js”,d.parentNode.insertBefore(o,d)}}(document,0,”infogram-async”);

Els grisos i les ombres de les ajudes per a persones hipotecades a tipus variable

El 22 de novembre entrava en vigor el Reial decret llei 19/2022, que aposta pel Codi de Bones Pràctiques, o cosa que és el mateix, el Codi que de Guindos es va treure de la màniga en 2012 com a alternativa pegat a la ILP Hipotecària, impulsada per la PAH, que va ser bloquejada gràcies a la majoria absoluta del PP malgrat tenir el suport de gairebé un milió i mig de signatures, l’acceptació d’un 80% de la ciutadania, segons estadístiques de l’època, i l’aprovació d’una majoria parlamentària.

Des de llavors, reiteradament s’ha denunciat la ineficàcia d’aquest Codi al qual només es poden acollir famílies en pobresa extrema i que més que impedir la pèrdua de l’habitatge, quan aconsegueixen acollir-se ja és massa tard.

Amb l’actual reforma, que separa per classes socials els requisits (persones hipotecades en situació de vulnerabilitat i ajudes per a persones hipotecades a tipus variable de suposada ”classe mitjana”) la cosa queda així:

Vulnerabilitat

Per a entrar en la consideració de vulnerable els requisits són: tenir ingressos (unitat familiar) inferiors a 25.200 euros, que la hipoteca sobre l’habitatge habitual sigui sobre un preu de compra inferior a 300.000 euros i que la càrrega hipotecària (percentatge d’ingressos dedicat a pagar la hipoteca) hagi augmentat en un 50% o més en algun moment dels últims quatre anys.

Si es compleixen aquests requisits, les ajudes actuals passen per una carencia de capital de cinc anys – durant aquest temps només es pagaran interessos -, rebaixar l’interès a euríbor menys 0,10% mentre duri la manca, allargar el termini de la hipoteca a quaranta anys per a reduir import de les mensualitats. En resum, a llarg termini pa per a avui i fam per a demà, ja que trigaràs més a retornar el deute, per la qual cosa pagaràs més en interessos a la llarga. Un parany que les que ja van perdre el seu habitatge per no poder pagar la hipoteca coneixen bé.

Sorprèn veure que un terme tan poc usat, en l’àmbit polític, com la dació en pagament, se citi tan explícitament en aquesta reforma suposadament pensada per a evitar que les persones perdin la seva llar. Si les quotes superen el 50% dels teus ingressos malgrat l’aplicació d’aquestes mesures, podràs demanar al banc que et perdoni fins al 25% del teu deute. Si encara així, dediques més del 50% dels teus ingressos a pagar les mensualitats, li podràs sol·licitar la dació en pagament durant un termini de dos anys i un lloguer social en el mateix habitatge (30% dels ingressos i durada de dos anys, amb possibilitat de 7 si compleixes els requisits establerts pel fons social d’habitatges). També podràs acollir-te una segona vegada al Codi si el necessites en el futur.

Si la càrrega hipotecària no puja un 50%, les mesures incloses en el Codi són, una carencia de capital de dos anys, baixada d’interessos durant la manca en funció de tot un galimaties jurídic, allargar fins a set anys la hipoteca sempre que no se superin els quaranta anys com a termini total.

Com calcular la càrrega hipotecària?

Com veus, pagar 148 euros més al mes suposa augmentar el teu percentatge d’endeutament en més d’un 30% (Font *Help *My *Cash) Dedicar més del 35% dels teus ingressos a pagar les quotes de la teva hipoteca i altres deutes, es considera sobreendeutament.

Classe mitjana

Segons el Ministeri, es considera classe mitjana en risc de vulnerabilitat quan una família compleix requisits com cobrar menys de 29.400 euros bruts a l’any, tenir una càrrega hipotecària superior al 30%, que la càrrega hipotecària hagi pujat almenys un 20%.

Les mesures a aplicar, en acollir-se al Codi de Bones Pràctiques, són: allargar fins a set anys la hipoteca sempre que no se superin els quaranta anys com a termini total, possibilitat d’una congelació de la quota durant dotze mesos amb l’import que es pagués l’1 de juliol de 2022, una rebaixa d’interès durant aquests dotze mesos. Com abans, pa per a avui sense garanties que no es converteixi en fam per a demà. De moment, rebaixar quota ajornant temps ja és sinònim de pujada d’interessos.

Una altra ”facilitat”, implica abaratir el pas de tipus variable a tipus fix eliminant la comissió associada a aquesta operació durant l’any 2023. Per a això no és necessari reunir els requisits per a acollir-se al Codi de Bones Pràctiques, però cal tenir en compte que els bancs realitzen una nova taxació (que ha de pagar la persona interessada) abans d’efectuar l’operació. Resumint, els interessos fixos són molt més elevats que els variables i el valor del pis el posa el banc.

Tot això sense contar que per als bancs tot això no és una obligació i poden decidir si acollir-se a aquesta reforma o no a partir del 24 de novembre. En el moment d’escriure aquest article, CaixaBank ha anunciat que s’adhereix, el Banc Santander ha manifestat dubtes i el BBVA no ha volgut pronunciar-se. Totes les entitats bancàries tenen de temps fins a l’1 de gener de 2023 per a prendre la seva decisió.

D’aquells fangs, aquests llots. La història es repeteix i sense oblidar que darrere de cada xifra hi ha persones sofrint, el nombre d’execucions hipotecàries enguany ja estan al mateix temps que en 2007. Només cal tenir memòria o haver estat allí, per a recordar el que va venir després. Sigui com sigui, el pitjor està per venir.

!function(e,i,n,s){var t=”InfogramEmbeds”,d=e.getElementsByTagName(“script”)[0];if(window[t]&&window[t].initialized)window[t].process&&window[t].process();else if(!e.getElementById(n)){var o=e.createElement(“script”);o.async=1,o.id=n,o.src=”https://e.infogram.com/js/dist/embed-loader-min.js”,d.parentNode.insertBefore(o,d)}}(document,0,”infogram-async”);