El senador Demòcrata Raphael Warnock va derrotar l’aspirant Republicà Herschel Walker el sis de desembre. Otorgà així al partit del president Joe Biden una majoria de 51 a 49 a la cambra alta. El líder dels Demòcrates al Senat, Chuck Schumer, celebrà eufòric la fita. Ja no es necessitarà a la vicepresidenta Kamala Harris per a desfer l’empat a 50 senadors en cada votació. Els Demòcrates tindran la majoria en tots els comitès, mentre que des del 2020 cadascun tenia deu membres de cada partit. Els Republicans ho tindran molt difícil per a bloquejar o retardar al Senat l’obligada ratificació de jutges o alts càrrecs de l’executiu designats per la Casa Blanca. Però l’alegria completa dels Demòcrates durà tres dies. La senadora d’Arizona Kyrsten Sinema anuncià el 9 de desembre que abandonava el partit Demòcrata. Sinema es convertirà en el tercer membre autodeclarat independent del Senat, juntament amb Bernie Sanders de Vermont i Angus King de Maine. Sanders i King voten quasi sempre Demòcrata. Sinema s’ha de presentar a la reelecció el 2024 en un estat (Arizona) on els Demòcrates han guanyat molt terreny. Katie Hobbs és la nova governadora Demòcrata d’Arizona, després de derrotar l’aspirant Republicana (Kari Lake) i succeïnt un governador Republicà. El segon senador d’Arizona és el Demòcrata i ex astronauta Mark Kelly.
Tanmateix, fa quatre anys tant el governador com els dos senadors (John McCain i Jeff Flake) d’Arizona eren Republicans. La delegació actual d’Arizona a la Cambra de Representants està integrada per cinc Demòcrates i quatre Republicans. En la terminologia política dels EUA, Arizona és un estat porpra, que significa que no és ni un bastió Demòcrata ni Republicà. Sinema no vol complicar-se la reelecció el 2024. Es progressista en relació a l’avortament o drets de la comunitat LGBTQ. Però la gran quantitat de finançament que ha rebut de la industria farmacèutica condiciona els seus vots en matèria fiscal i pressupostària. Rebutjà la creació d’un impost mínim de societats del 15% per a les multinacionals dels EUA amb beneficis de 100.000 milions de dòlars.
Juntament amb el senador Demòcrata conservador Joe Manchin, Sinema va reduir tant el tamany com les partides dels paquets de rescat econòmic (American Rescue Plan, març 2021) i del d’inversió en tecnologies verdes, energies renovables i lluita contrà el canvi climàtic (Inflation Reduction Act, IRA, agost 2022) que els Demòcrates amb moltes dificultats aprovaren al Congrés. Sinema també s’oposà a la pretensió de Schumer d’eliminar l’anomenat filibuster per a poder ratificar legislació al Senat amb 51 vots enlloc de 60. L’agenda legislativa dels Demòcrates ja tenia menys perspectives principalment perquè els Republicans arrabassaren al partit de Biden la majoria (que és de set escons) a la Cambra de Representants.
La majoria exigua Demòcrata al Senat impedirà als Republicans aprovar legislació nociva per al país com una pròrroga de la reducció d’impostos per als més rics decretada sota Donald Trump, una prohibició federal de l’avortament o intents de derogar l’IRA. Aquestes són algunes de les mesures que els Republicans haguessin promogut al Congrés en cas d’haver obtingut la majoria al Senat. Però tampoc s’haguessin convertit en llei perquè Biden les hagués vetat. Es necessiten seixanta senadors per a superar un vet presidencial. En definitiva, tenint en compte la majoria Republicana a la Cambra de Representants, la incertesa sobre els vots de Kyrsten Sinema i Joe Manchin, és improbable que cap dels dos partits aconsegueixi aprovar legislació substancial fins a les eleccions presidencials de 2024. Tampoc és previsible que hi hagi col.laboració entre els Demòcrates i Republicans a l’hora d’adreçar els grans reptes als quals s’enfronten els EUA: el canvi climàtic, la criminalitat i mesures per a restringir la compra d’armes, la inflació, com aturar l’immigració il.legal, l’augment del cost de la vida, la política energètica i la magnitud de l’ajuda que s’otorga a Ucraïna. Hi ha precedents de “cohabitacions” fructíferes entre un president Demòcrata i un Congrés Republicà. Bill Clinton treballà amb una majoria Republicana al Congrés per a atènyer un superàvit pressupostari i reformar les excessivament generoses prestacions del programa de “welfare” (ajuda per a persones amb pocs ingressos) de les quals s’abusava. Àdhuc durant els primers dos anys de Biden, alguns congressistes i senadors Republicans votaren a favor d’iniciatives dels Demòcrates: 13 congressistes i 19 senadors Republicans van donar suport el 2021 al paquet d’un bilió de dòlars per a finançar la modernització i reconstrucció d’infraestructures i 24 congressistes i 14 senadors Republicans ho feren el darrer juliol pel CHIPS Act, que inverteix en investigació i producció de semiconductors als EUA. Hi ha àmbits on els dos partits podrien treballar plegats, tals com les restriccions respecte a Xina. Però, especialment en el cas dels Republicans, l’ala més radical del partit té una influència desproporcionada sobre la seva actuació i posicionaments. Una primera prova es produirà el gener, quan el nou Congrés ha d’autoritzar l’augment del sostre d’endeutament dels EUA. Manchin ja ha anunciat que pot oposar-se (com faran quasi tots els Republicans) si no hi ha reducció de la despesa.
El partit Republicà no aconseguí una majoria més àmplia a la Cambra de Representants i els Demòcrates mantingueren el control del Senat per la nefasta influència de Donald Trump. Seleccionà, apadrinà i va fer campanya per candidats radicals anomenats “deniers”, que encara afirmen que el triomf de Biden a les eleccions de 2020 fou fraudulent. Aquests candidats estaven obsessionats en investigar els negocis de Hunter Biden, negar o relativitzar el perill dels grups que assaltaren el Congrés i destituir ministres del gabinet de Biden mitjançant vots de censura. El senador republicà per Florida, Rick Scott, dirigí la campanya del seu partit al Senat. Reconegué que el seu partit es centrà massa en criticar Biden i les seves mesures i no proposà alternatives sòlides. Alguns càrrecs electes Republicans han començat a criticar obertament Trump, circumstància impensable abans de les eleccions del darrer 8 de novembre. Es refereixen a la poca “qualitat” entre els candidats Republicans, un eufemisme del paper desastrós jugat per Trump. Molts emfatitzen que els Republicans han d’abandonar el discurs del victimisme i d’agravis passats que continua propagant Trump.
Però a l’hora de la veritat, cap dels rivals que podria derrotar a Trump en les primàries Republicanes ha anunciat formalment la seva candidatura. L’ex president, en canvi, sí que ho ha fet i no li mancarà finançament ni necessitat de donar-se a conèixer entre els votants. El governador de Florida, Ron DeSantis, derrotà el seu contrincant Demòcrata per dinou punts i recaptà 172 milions de dòlars, dels quals encara li queden més de seixanta. Però sembla que vol esperar al final de la sessió legislativa de Florida al maig per a anunciar oficialment la seva candidatura. L’ex ministre d’Afers Exteriors Mike Pomeo, l’ex governadora de Carolina del Sud Nikki Haley i el governador de Virgínia Glenn Younkin volen presentar-se però tampoc fan un pas ferm endavant. Aconseguir la nominació presidencial exigeix un esforç titànic en recaptació de finançament mitjançant actes públics i entre els donants més influents, viatges als estats on es celebren les primàries decisives i presència als mitjans. L’ex vicepresident Mike Pence i el governador de New Hampshire, Chris Sununu, han concedit bastantes entrevistes. Malgrat haver reeixit en la reelecció a governador per quarta vegada i pertànyer a una dinastia política, Sununu tampoc s’acaba de decidir.
L’excessiva cautela d’aquests possibles contrincants de Trump per a la nominació del partit Republicà a les presidencials de 2024 s’explica pel 30% dels votants del partit que encara donen suport a l’ex president. Però la darrera enquesta portada a terme per USA Today i la universitat de Suffolk mostra una erosió forta de la popularitat de Trump. Entre els votants Republicans o que s’inclinen pels Republicans, només un 31% és partidari de la campanya de Trump, mentre que un 61% vol un altre candidat. Dues terces parts dels enquestats afavoreixen una candidatura de Ron DeSantis, que guanyaria a Trump per 56% a 33% d’acord amb el sondeig.
Els esmentats rivals han decidit doncs provar les aigües (nedar) però assegurant-se guardar molt bé la roba. Però aquesta tàctica és arriscada. Permet a Trump ser l’objecte de molta atenció mediàtica, àdhuc pels canals de televisió, ràdio i diaris que li són hostils. Es reforça així el cercle viciós mitjançant el qual als ulls de certs grups demogràfics (especialment els blancs sense estudis universitaris) Trump és atacat per l’actual govern, les èlits, els tribunals i altres poders fàctics perquè lluita pels interessos dels maltractats pel sistema. Trump pot ser acusat criminalment pel ministeri de Justícia per violar la llei d’Espionatge, possessió de documents secrets i obstrucció d’una investigació federal. El mateix ministeri potser també l’acusarà pel seu paper en l’atac al Capitoli del 6 de gener de 2021. A l’estat de Geòrgia, Trump també podria ser acusat pels seus intents de pressionar diversos alts càrrecs diversos per a canviar el resultat de les eleccions. A l’estat de Nova York, la fiscal general Letitia James ha investigat – en aquest cas en l´àmbit civil — la fundació de Donald Trump i altres empreses seves. El setembre acusà formalment Trump de tergiversar documents financers per a obtenir préstecs o pagar menys impostos. El fiscal del districte de Manhattan Alvin Braggs ha obtingut condemnes contra empreses de Donald Trump. Concretament, la Trump Corporation i la Trump Payroll Corporation foren condemnades el passat desembre de disset delictes de frau, evasió fiscal i falsificació de documents mercantils arran del testimoni del seu ex cap financer, Allen Weisselberg.
Encara que siguin necessàries, aquestes actuacions converteixen Trump en un “màrtir” polític als ulls dels seus incondicionals. Molts analistes creuen que, encara que assolís la nominació Republicana, Trump perdria les eleccions front a Joe Biden (per 47% a 40% segons l’enquesta de USA Today) o el candidat que obtingui la nominació Demòcrata. Al capdavall, segons aquesta línea d´anàlisi, massa votants Republicans s’han cansat de la seva agressivitat i de les acusacions a les quals es pot enfrontar. La seva filla Ivanka (que fou assessora presidencial) no participarà en la campanya. Però infravalorar Trump i el populisme de dretes és temerari. Lula da Silva només s’imposà per una diferència mínima (50,9% front a 49,1% ) a Jair Bolsonaro en les presidencials d’octubre al Brasil.
Catalunya Plural, 2024 
