La tecnologia i el coneixement són eines que ens permeten adoptar noves solucions i abordar problemes fins i tot a nivell planetari com ara l’escassetat de recursos, una vacuna per a la humanitat o la prevenció de catàstrofes naturals. Per què les fem servir o com les repartim depèn de nosaltres, els humans. La tecnologia en si mateixa no té gènere ni intencionalitat.
Avui dia la tecnologia ens ajuda a disposar de dades predictives per fer manteniment i evitar catàstrofes. També ens permet compartir el coneixement global, que és de les poques coses que quan es comparteix es multiplica. Ens permet establir relacions sense problemes a nivell planetari i, sobretot, trobar solucions que ens possibiliten actuar millor i més de pressa.
Aquest 2022 és l’any de la història de la humanitat en què s’ha generat més coneixement, també és un any d’adaptació accelerada a les tecnologies digitals. De fet, ja disposem del coneixement i la tecnologia suficients per resoldre molts dels problemes de salut, energia i productes alimentaris per a tota la humanitat. El problema no és la tecnologia sinó els sistemes econòmics i de governança que tenim com a humans centrats en el jo i el curt termini.
Tenim les eines per construir una societat sàvia amb les persones al centre i on la tecnologia treballi per a nosaltres i no al revés. Tot i això, succeeix que actualment encara tenim múltiples conflictes actius i ens estem matant amb “tecnologies intel·ligents” per la terra, els recursos o l’afiliació a un líder, que són causes tan velles com el món, ens matem a pedrades, amb drons o exèrcits de hackers. Ara la novetat és que l’exèrcit digital es pot trobar en un altre lloc i actuar ja no en remot sinó teleatacar. Això sí, les víctimes segueixen allà.
Sincerament a hores d’ara del segle XXI el que esperava és tenir una Humanitat sàvia i no una guerra analògica de mentalitats arcaiques. La tecnologia de la pau aquests dies ha servit per mantenir les comunicacions sense censura, per al mapeig en línia de malalts, per a la vigilància, per evitar mals majors. La tecnologia, com les fronteres, és una eina: allò que fem amb elles depèn de nosaltres i de si les utilitzem per autodestruir-nos o millorar la nostra vida com a espècie humana.
Deia Einstein “Estic absolutament convençut que cap riquesa del món no pot ajudar que progressi la humanitat. El món necessita pau permanent i bona voluntat perdurable.”
Com dic al llibre ‘Antes muerta que analógica’, fes l’amor i no la guerra digital, que per això també serveix.