El dimecres 7 de desembre de 2022 va culminar amb èxit el cop d’estat contra el president Pedro Castillo Terrones, organitzat i executat per les elits criolles servils a l’imperialisme nord-americà. Aquest cop no és recent. Es cuina des del 6 de juny de 2021. A partir del resultat electoral peruà, l’estratègia colpista dels grups dominants des de fa més de 200 anys al Perú va començar a provar diferents estils per aconseguir l’objectiu principal: treure Pedro Castillo de la presidència de l’Estat peruà.
Què va passar? Un cop d’estat parlamentari exitós orquestrat pels grups de poder criolls amb l’auspici de l’ambaixada nord-americana, en coordinació amb les Forces Armades i la Policia , que va forçar una mesura pròpia de la imperícia política del president Castell, davant a la qual cosa la mobilització popular va començar a fer-se sentir amb un creixement intens en passar dels dies i a configurar-se en una revolta popular a tot el país . A la data de tancament d’aquest article, són almenys 28 els peruans assassinats amb arma de foc, per part de les forces policials al comandament de la nova presidenta Dina Boluarte, aleshores vicepresidenta del president Castillo, en les diferents protestes a escala nacional. Així mateix, de manera il·legal s’ha declarat Estat d’Emergència a tot el Perú, la qual cosa brinda les condicions per augmentar la repressió i violació dels drets humans del poble mobilitzat.
Per comprendre la conjuntura al Perú plantegem breument alguns punts d’anàlisis: Crisi, Cop i Conflictivitat social. Tres categories, i com elles es relacionen en el moviment de la història, ajuden a comprendre les disputes obertes al país.
Primer, la crisi. I no qualsevol crisi. Es tracta d’una convergència de crisi política, econòmica, social i cultural, d’acord amb la crisi multidimensional de la manera d’acumulació a escala global. La crisi política, excel·lent a partir dels escàndols de corrupció Lava Jato al Perú, que va acabar esquitxant tota la classe política, i fins i tot la premsa concentrada i grans grups empresarials, va trobar una llera de gestió en els comicis de 2021. Els resultats electorals no resoldrien la crisi, però sens dubte, un triomf de Pedro Castillo podia obrir possibilitats de resolució, com la proposta d’una Assemblea Constituent Popular que abordés qüestions estructurals. Per això, un cop parlamentari perpetrat per un Congrés amb més de 85% de desaprovació només és garantia d’aprofundir encara més aquesta crisi.
Segon, el cop. Davant d’un context de crisi estructural, els grups dominants al Perú, conscients que no es tracta d’una crisi qualsevol, han optat per una estratègia clara: el cop d’estat. Davant l’esgotament del projecte neoliberal, els poders fàctics tenen clar el camí d’imposició per la força dels seus interessos i privilegis. Per aquesta raó, han intentat diferents maneres de treure Pedro Castillo. Des d’un lawfare electoral racista, per desconèixer els vots dels pobles originaris i de zones rurals i camperoles, fins al recent cop parlamentari com ja ho va veure la nostra Amèrica al cop al Brasil contra Dilma Rouseff.
Tercer, conflictivitat social. La resposta popular a la crisi profunda es dona a través de la conflictivitat social. La crisi social i econòmica, recentment aguditzada pels impactes de la guerra a Ucraïna, específicament, a l’alça de combustibles i fertilitzants, ha propiciat la protesta social, però, el poble mobilitzat sempre va tenir clar que no anaven a ser funcionals als interessos colpistes, que buscaven tant sí com no l’element de “carrer i protesta” per assolir el seu objectiu d’enderrocar Pedro Castillo. Al contrari, aquesta força popular és la que avui és als carrers posant el cos contra el cop d’estat.
Pedagogia oligàrquica: pedagogia de la humiliació
El cop d’estat recent té un sentit pedagògic de part de les elits criolles. És una mesura d’alliçonament per a tot aquell treballador, pagès, indígena que s’atreveixi a desplaçar els homes de grans cognoms dels espais de poder en què estan enquistats des de fa més de dos-cents anys. Tant se val si continuen lucrant, l’important és que els privilegis es mantinguin, atès el racisme institucional constitutiu al fallit projecte d’Estat-nació. Vet aquí el perquè de la humiliació, transmesa en diferents canals de televisió, de la detenció del president Pedro Castillo o el desallotjament de la seva família de Palau de Govern. No obstant això, els poderosos obliden que setmanes abans de les eleccions del 6 de juny de 2021, la principal raó per la qual la gent va votar per Pedro Castillo era: “perquè s’assembla a mi”. Això explica la rapidesa amb què la indignació es va transformar en mobilització popular a tot el país en considerar-se que la humiliació al president Castillo és una humiliació al poble.
Intervencionisme nord-americà
Hi ha molts interrogants sense respondre al voltant de les raons que van motivar el president Castillo per donar el seu darrer missatge presidencial el 7 de desembre. Tot i això, hi ha alguns fets que transcendeixen la naturalesa d’indicis, sobretot tenint en compte la història de cops d’Estat al nostre continent. Tot apunta a una aliança entre les Forces Armades, la Policia i l’ambaixada nord-americana. No són casuals els antecedents de l’ambaixadora Lisa Kenna com a exagent de la CIA, les referències fetes per l’exassessor de Fujimori, Vladimiro Montesinos, des de la presó sobre el rol essencial de l’ambaixada per desestabilitzar el govern de Castillo, o que l’ambaixadora s’hagi reunit un dia abans amb el ministre amb què Castillo va estar bon temps del matí del 7 de desembre i almenys en dues ocasions amb la Fiscal Patricia Benavides encarregada d’encaminar el lawfare cap al president. Tampoc no ho és el fet que setmanes prèvies la seguretat del president hagi estat infiltrada per la Policia i les Forces Armades, així com el nivell de vigilància que mantenia per part d’aquestes institucions.
Revolta Popular
Si bé el Perú té una tradició important de mobilització i protesta social, el que vivim en aquests dies no té precedents. A més de l’aspecte quantitatiu, que supera aclaparadorament les mobilitzacions del novembre del 2020 contra el cop parlamentari de Merino i que es van concentrar a Lima, són dos aspectes els que ressalten. Primer, les mobilitzacions i protestes han cobrat un tenor polític, superant els tradicionals plecs gremials i socials, on les consignes són clares; tancament del congrés, noves eleccions, assemblea constituent i llibertat a Pedro Castillo. Segon, en guardar una plataforma política, tot i no mantenir una orgànica, en l’àmbit nacional, a les 14 regions on hi ha talls de ruta , s’aconseguirà sostenir la protesta mentre comencen a brotar més punts de lluita a la nació. Com més gran és la repressió il·legal i brutal per part del govern de Dina Boluarte, més gran la indignació del poble i més gran la seva capacitat de protesta així com el creixement del consens de la necessitat d’un procés constituent popular i plurinacional que per fi construeixi l’inici d’un camí cap als canvis estructurals urgents que reclama el poble peruà.
Catalunya Plural, 2024 
