Personatges de ficció com Spiderman, Capità Amèrica o Hulk s’han convertit en veritables icones de la cultura popular a nivell global, fàcilment reconeixibles independentment de la manera com s’hi interactuï, sigui com a espectadors, lectors, jugadors o a través de qualsevol producte que porti la imatge del superheroi en qüestió. Només l’any 2022, les pel·lícules estrenades i produïdes per Marvel Studios (Doctor Strange in the Multiverse of Madness, Thor: Love and Thunder, Black Panther: Wakanda Forever), han recaptat entre les tres prop de 2,5 bilions de dòlars en les sales de cinema de tot el món en només uns mesos des de la seva estrena.
A més, cal afegir les sèries de televisió, els curts, els especials, els documentals i les produccions d’animació, tot això accessible a la plataforma Disney+. Les tres pel·lícules esmentades han tancat el que es coneix com la Fase 4 de l’anomenat «Univers cinematogràfic de Marvel», un prodigiós projecte de crear un univers compartit de personatges de ficció on alguns elements de la trama es creuen entre les diferents produccions, i els elencs poden intervenir en diversos títols interpretant el mateix personatge. El colossal resultat abasta fins ara més de trenta pel·lícules entre les estrenades i les previstes i més de cent episodis entre les diferents sèries, amb la immensa qualitat que la majoria de les produccions es poden veure sense haver visionat prèviament les anteriors, però que, considerades en el seu conjunt, ofereixen una certa continuïtat entrellaçant esdeveniments que succeeixen a les diverses ficcions. El resultat empresarial és aclaparador, dotant la companyia de la capacitat de finançar la producció, la distribució i la comercialització de tot el que suposa l’explotació de l’Univers esmentat i la creació de noves produccions. I la inspiració de tot, del passat i del futur, era molt fàcil d’ubicar: es troba als còmics de superherois de l’editorial Marvel Comics.
Creada el 1939 amb el nom de Timely Publications, no és fins a principis de 1961 que adquireix l’actual apel·latiu de Marvel Comics (entre 1952 i 1961 el seu nom va ser Atlas Comics). L’empresa sorgeix a finals d’una dècada fonamental per a les publicacions conegudes com a comic book, un quadernet grapat a color o en blanc i negre (això sí, sempre amb portades espectaculars), que tenien 16, 24 o 32 pàgines de forma habitual, amb diverses històries curtes o una principal. El format s’ha mantingut des d’aleshores, els mítics 17 centímetres d’amplada pels 26 centímetres d’alçada, que correspon a un vuitè de la mida d’un doble full dels diaris de principis de segle (doncs sí, tenien una considerable mesura en aquella època), cosa que facilitava la tasca d’impressió a les màquines ja existents, i només s’havien de realitzar els plecs corresponents per formar el quadernet, per això el nombre de pàgines era múltiple de vuit.
Els comic book neixen a les primeres dècades del segle XX amb la idea d’aprofitar la gran quantitat de producció gràfica que s’ha publicat durant anys en forma de tires de premsa, cosa que permetia recuperar el treball efímer que suposava dibuixar en un diari, i donar sentit a la història en conjunt, a més de fomentar el col·leccionisme si t’agradava el personatge o les trames. L’èxit de les vendes va impulsar la creació de nou material pensat específicament per a aquest format, de vegades adaptant relats publicats a les conegudes com a revistes pulp o de polpa, fins que la irrupció d’un personatge inèdit fins al moment ho va canviar tot. El 1938 es va publicar la primera història protagonitzada per un superheroi, Superman, i el seu descomunal èxit va impulsar la creació d’altres personatges en els mesos següents, com Batman, Flash o Wonder Woman a la mateixa editorial que el krytonià.
L’eclosió dels superherois va ser sobtada i fulgurant, fet que va propiciar el mimetisme de la resta d’editorials, cadascuna amb la seva proposta diferent de personatges. El primer número editat per Timely Publications a l’octubre de 1938 incloïa les aventures de superherois, entre d’altres, de la Torxa Humana (que, per cert, es tractava d’un androide) i de Namor (que debuta al cinema a la pel·lícula Black Panther: Wakanda Forever, 2022), i hauríem d’esperar un parell d’anys que aparegués la capçalera del Capità Amèrica, donant un cop de puny a la cara al mateix Hitler a la portada del primer número de la col·lecció, dos anys abans de que els Estats Units entressin a la Segona Guerra Mundial.
Els comic book en general i les aventures dels superherois en particular van patir tota mena de vicissituds al llarg de les dues dècades següents (per aprofundir en el tema, us recomano la lectura de l’article Les fogueres que van inspirar la novel·la Fahrenheit 451 no eren de llibres, 2022). A finals dels cinquanta i principis dels seixanta destacava especialment una capçalera: La Lliga de la Justícia, un còmic on els protagonistes superherois treballen en equip liderats al voltant de la figura de Superman. El director de l’editorial, recentment batejada com a Marvel Comics, va proposar al seu editor en cap que pensés publicar quelcom de superherois, a imatge i semblança de l’exitosa col·lecció de la competència, amb l’ànim de competir al mercat i diversificar la seva oferta (en aquell moment, com a l’incipient cinema de ciència ficció de l’època, protagonitzada per monstres nascuts en la majoria dels casos per les mutacions creades per explosions nuclears).
L’editor en cap des de feia dues dècades a l’editorial era Stanley Martin Lieber (1922-2018), un aspirant a escriptor que va acabar a l’editorial del seu oncle amb tot just 17 anys i que poc després ja escrivia guions per als còmics de superherois (el seu debut va ser en els primers números de Capità Amèrica). Amb l’esperança de poder dedicar-se a escriure novel·les en el futur, la seva veritable passió, va decidir signar amb un pseudònim els guions de les historietes, considerant que aquestes eren un art menor dirigides a un públic adolescent. I el nom escollit va ser Stan Lee, un parònim del seu veritable nom de pila, Stanley.
El 1961, Stan Lee va acceptar el repte de crear una història protagonitzada per un grup de superherois, per a la qual cosa va establir unes premisses peculiars que han estat claus en l’èxit posterior de l’editorial. En primer lloc, el disseny del personatge havia de ser fonamental, però no només els superpoders o el vestit, sinó el caràcter i la personalitat del mateix. Com actuaria si existís de debò? Com es relacionaria amb la família o els amics? Com viuria? Tindria feina… parella… llar? Les experiències vitals forjarien el caràcter dels personatges i les decisions preses marcarien la seva personalitat, cosa que facilitava la complicitat del lector en comprendre el comportament del mateix al llarg dels diferents números. I va encertar en el temperament de la majoria dels protagonistes, en dissenyar-los amb una clara pàtina còmica en la seva tasca, fins i tot en les batalles més dures. Les motivacions no eren condicionades pels traumes viscuts, encara que també van tenir els seus, i sempre els protagonistes provocaven un somriure al lector.
Les històries esdevenien en la nostra realitat i de forma coetània, de manera que, al llarg de les sis dècades de publicacions, s’han tractat els conflictes socials del moment: racisme, guerra del Vietnam, drogues, alcohol, discriminació, segregació,… o l’atemptat de l’11S, entre molts altres. Aquesta interacció amb la realitat del moment afavoria la creació, alhora, d’un univers fictici integrat artificialment a les ciutats i geografia reals del planeta, interconnectats entre si, i interconnectat internament dins del propi univers de ficció. A més, Lee va potenciar la interacció amb els lectors amb una secció de cartes en cada número, cosa que va permetre descobrir ràpidament una dada essencial, primordial per al desenvolupament de l’univers: els lectors no eren només adolescents.
El passat 28 de desembre del 2022, coincidint amb el centenari del naixement d’Stan Lee, l’Editorial Panini iniciava la publicació d’una nova col·lecció amb un títol que indica clarament la intenció: la Biblioteca Marvel. Panini recupera les històries originals tal com es van publicar al seu dia (en format i contingut), amb una qualitat sublim en recuperar i restaurar els dibuixos i colors i incloure nombrosos detalls per provocar una sensació d’immersió completa al lector. Fins i tot, des d’un punt de vista sociològic, tant per la publicació de les cartes originals que ens ajuda a comprendre les inquietuds de cada època (i descobrirem algunes participacions il·lustres de creadors famosos que van escriure a l’editorial en la seva joventut com un aficionat més). Els volums de la biblioteca recopilen sis comic book originals cadascun i incorporen alguns extres molt interessants, amb textos introductoris i dibuixos singulars, en què destaca especialment un graf cronològic que situa els diferents còmics en el seu context històric, en alguns casos determinants en l’esdevenir de la història de la ficció.
El primer volum de la nova Biblioteca correspon a Los Cuatro Fantásticos (Fantastic Four), que va arribar al mercat pocs dies abans de l’inici de la construcció del Mur de Berlín, i enmig de la coneguda com a Guerra Freda. Un dels màxims exponents de la no contesa bèl·lica entre els dos grans blocs va ser, sens dubte, la carrera espacial, una cursa per veure qui enviava abans el primer satèl·lit a l’espai, el primer home a l’espai, el primer viatge a La Luna o… el primer viatge a Mart. En aquest context, Lee va utilitzar un viatge a l’espai per justificar que els poders els havien adquirit els quatre tripulants de la nau a causa dels raigs còsmics. I va prendre una altra decisió fonamental a l’univers Marvel a partir d’aquell instant: el líder no era el més fort, el més maco, el més ràpid o el més valent… el líder era el científic.
El segon volum de la biblioteca incideix en la idea primigènia d’aprofundir en el conflicte permanent, especialment en la dualitat que havia inspirat Lee el clàssic de la literatura L’estrany cas del doctor Jekyll i el senyor Hyde (The Strange Case of Dr Mr Hyde, 1886), de Robert Louis Stevenson. Estem parlant del físic Bruce Banner i el seu antagonista Hulk. A Hulk, com abans a Fantastic Four, gaudim al contemplar el treball prodigiós del dibuixant Jack Kirby (1917-1994), autor amb solera i sobrada experiència en el desenvolupament de personatges i d’històries de superherois (cocreador del personatge de Capità Amèrica, al costat del guionista Joe Simon a principis dels quaranta, entre moltes altres creacions). Kirby va ser la parella perfecta en el nou projecte, després de diversos lustres treballant en equip amb Lee, desenvolupant el que van batejar amb el nom d’«estil Marvel». L’estil Marvel consistia que el guionista esbossava en un text la trama de la història, el disseny dels personatges que intervenien en la història i el perquè del seu procedir i els successos que esdevindrien, amb més o menys detall, depenent del cas. El dibuixant il·lustrava les pàgines seguint aquestes indicacions i, un cop acabades, el guionista afegia els diàlegs i els textos de suport, tal qual. És una forma ràpida de treball amb nombrosos avantatges i nombrosos inconvenients, òbviament, deixant una gran llibertat al dibuixant però amb dificultats associades al mètode, que es van agreujar amb el temps en augmentar la producció i la complexitat de les històries.
La serendipitat es va manifestar en tota la seva esplendor el 1962, en una història curta d’un nou personatge que protagonitzava la portada de l’anunciat darrer número d’una revista, cosa que va facilitar l’experimentació per part de l’equip creatiu, el guionista Stan Lee, i un dels grans talents del còmic, el dibuixant Steve Ditko (1927-2018). Tots dos van crear Spiderman, innovant notablement, saltant-se les regles bàsiques del gènere en diversos aspectes però el principal va ser la clau de l’èxit: el superheroi protagonista tenia 15 anys, una edat insòlita per a un protagonista fins aquell moment, amb un aparent cos esquifit alhora que bon estudiant en ciències. Els seus coneixements el van salvar més d’un cop, mentre lluitava preocupat per tenir temps de fer els deures quan acabés la baralla amb el dolent de torn o, anys més tard, preocupat per si podria pagar el lloguer, quan el personatge va anar creixent amb el temps i s’incorporava a la universitat com a estudiant de química. De nou, era més interessant la vida del jove Peter Parker que la del superheroi mateix.
La nova Biblioteca Marvel posa en valor els còmics clàssics, fent un esforç titànic editorial i un treball destacat de disseny gràfic. Però, sobretot, la col·lecció facilita l’accés als continguts en un format proper a l’original i amb les pàgines també originals (és a dir, inclosa la publicitat americana, els articles i les cartes dels lectors del moment). Des d’un punt sociològic, és interessant apreciar els debats que es plantejaven, com la idoneïtat que un personatge fes tal o qual cosa, o sobre la idoneïtat que els personatges creixessin i, conseqüentment, maduressin, actuant amb memòria respecte dels successos i experiències viscudes.
La posada en marxa de la Biblioteca Marvel d’una forma cronològica dels personatges més emblemàtics de l’Univers Marvel abastarà les tres primeres dècades, encara que en realitat aquestes històries ja estaven publicades amb anterioritat, incloses en volums integrals que des de fa tres lustres publica l’Editorial Panini. Els integrals de centenars de pàgines tenen una característica contradictòria: el preu significatiu de l’exemplar, important per a la butxaca del comprador, contrasta amb el fet que, en realitat, aquestes històries són molt més barates a l’integral que si les haguéssim hagut de comprar per separat. La realitat és que l’èxit dels personatges a tots els seus fronts (còmic i cinema, però també en videojocs, còmics infantils, llibres il·lustrats, cromos, etc.), ha permès disposar de les mateixes històries publicades en formats diferents, dirigits a segments diferents de mercat, bé per als aficionats seguidors de les col·leccions, bé per als nous lectors, bé per a compradors esporàdics.
Tenint en compte aquesta premissa, l’Editorial Panini ha publicat, coincidint amb la irrupció de la Biblioteca Marvel a les llibreries, el llibre Guía para lectores del Universo Marvel (2022), ideal per començar, ordenar o completar les diferents publicacions integrals de les històries protagonitzades durant sis dècades (no s’hi inclou la Biblioteca Marvel, ja que la publicació cronològica ajuda que s’autoordeni a si mateixa amb la numeració progressiva). La guia no només recull les publicacions existents, sinó que indica les que es realitzaran els propers anys, a més d’incorporar informació bàsica dels diferents volums, així com grafs orientatius que relacionen els diferents esdeveniments i col·leccions,… seixanta anys dóna per a molt i ara tot és molt més clar. Si t’agraden les pel·lícules de Marvel, l’emoció en veure-les és molt més gran per als que coneixen els personatges i les seves històries a través de la lectura. I, ara,… ara ja no tenim més excuses per no llegir-les.
Catalunya Plural, 2024 
