Benvolgut crack,
Com t’he d’anomenar? Màquina, fera, criptogermà, emprenedor…? Ara fa un any -i fa dos anys, i fa tres-, m’agafaves del braç i em deies que jo era un loser, que havia de comprar bitcoins, que aviat arribarien als 100.000 dòlars de valor unitari. Fins i tot m’havies convidat, -recordes?-, a invertir conjuntament en un nou rig de mineria -una mena d’ordinador frankenstein- al Kazakhstan, que minaria ethereum les vint-i-quatre hores per a nosaltres. Diners fàcils i un pla infal·lible, amb un preu d’energia barat i una inversió inicial relativament moderada. Beneficis perpetus, l’herència dels meus néts. Jo no ho acabava de veure, però et veia ben engrescat. I un punt agressiu.
Encara recordo que em vas dir que jo era pobre perquè volia, que ara tothom amb una mica d’intel·ligència i accés a Youtube podia fer-se ric. Una frase contundent, però clar, qui sap. Potser no havia après prou sobre les monedes del futur o no acabava de comprendre el funcionament de les teves inversions. Ara que hi penso, en algun moment vas mencionar quelcom relacionat amb el metavers. Ho vaig oblidar ràpidament.
La violència verbal i l’alliçonament abassegador que practicàveu en tota mena de trobada social –fins i tot a grups de Whatsapp- em van fer informar-me sobre el manà que tant publicitàveu. Vaig llegir sobre l’augment de preus de les targetes gràfiques dels ordinadors, que vosaltres fèieu servir per obtenir criptomonedes; una pràctica insostenible i fins i tot antieconòmica; quan el preu de l’electricitat ha pujat, fins i tot els més creients heu aturats els vostres rigs al Kazakhstan. També vaig voler entendre quina diferència hi havia entre el bitcoin, ethereum i d’altres divises virtuals, i el nivell de protecció que oferien les institucions envers aquestes. Fins i tot vaig aprendre el concepte shitcoin, popularitzat després que Elon Musk insinués que havia invertit en dogecoin, una moneda que actualment ja no val res de res. El seu únic tret diferencial era que la imatge d’aquesta divisa virtual era un gos, com el del mem del gos gran i el gos petit. Ep! I com que l’ésser humà sempre ensopega dues vegades amb la mateixa pedra, la rumorologia d’una nova criptomoneda lligada a twitter ja es pot llegir a la premsa anglosaxona. Bombolles inflades a benefici dels mateixos de sempre.
Més enllà del discurs desacomplexat dels criptobros, quant més llegia sobre aquests productes més confirmava la meva primera intuïció: es tractava d’una bombolla que només generava beneficis per l’expectativa d’una alça del seu valor. Més enllà de la innovació tecnològica i de la valuosa tecnologia blockchain, la resta era tot fum –tal i com diuen Los Chikos del Maíz a la seva cançó ‘Criptobros’-. Perquè, com apuntava l’Andreu Pujol a El Punt Avui, ningú dóna duros a quatre pessetes. En aquell article es descrivia precisament una tanca publicitària d’una shitcoin que presentava un ninot amb la bandera d’Espanya; una imatge que es podia veure ben a prop de l’Estació de França de Barcelona. No us sorprendrà saber que la moneda Floki va tenir el seu màxim valor el maig de 2021, amb un preu de 0,00003118 el dòlar; en l’actualitat el seu preu es situa al voltant del 0,000008404 el dòlar. Sí, hi ha un zero menys pel mig.
Alerta, figura. Des que em vaig informar he anat fent difusió a xarxes de la meva aversió a les criptomonedes. No perquè em sembli quelcom negatiu per se, sinó perquè no tenen cap mena de control a ulls públics. On tu veus llibertat, jo veig evasió d’impostos o activitats il·lícites, però també manca de protecció al consumidor sota una falsa sensació de seguretat i de progrés. Si les criptomonedes són el futur, em costa entendre que, segons informa la Comissió Nacional del Mercat de Valors, no siguin considerades un mitjà de pagament legal ni estiguin cobertes pels mecanismes de protecció del Fons de Garantia de Dipòsits o pel Fons de Garantia d’Inversors. La persona treballadora que, de bona fe, posa els seus diners a criptomonedes, s’ho està jugant amb unes garanties equiparables a les d’un casino o d’una màquina escurabutxaques. Cap ni una.
Ara tu em diràs que vas invertir en bitcoin l’any 2016 i que t’has fet ric. Felicitats, màquina. Com els que van comprar accions d’Amazon l’any 2013 o els que van comprar or l’any 2003. Un bé especulatiu on els early adopters, els primers a comprar-ne, fan fortuna. La diferència és que, en aquest cas, les criptos no tenen cap valor intrínsec. Fum.
Vull acabar aquesta carta, aquest article, mencionant una interacció a twitter. Abans de la desfeta definitiva, el gener de 2022, vaig fer una piulada dient que això de les criptomonedes era una bombolla, recordant aquells que promovien l’optimisme en relació a l’augment de valor del bitcoin. Al text hi adjuntava una imatge, una captura del preu del bitcoin d’aquell dia: 1 BTC = 35.440 dòlars. Un tuitaire va configurar, en la seva resposta, un bot per tal que li recordés, un any més tard, la meva piulada. Aviat es complirà un any i actualment 1 BTC val 18.245 dòlars, després d’una pèrdua de valor d’un 58% durant el 2022.
Estimat tità, no vull fer llenya de l’arbre caigut. No et desitjo cap mal. Només vull regulació i protecció al consumidor per evitar que facin fallida gegants com FTX deixant enrere un deute de més de 3.000 milions de dòlars. No demano massa, tampoc. Que no vam aprendre res de la crisi financera de 2008?
Catalunya Plural, 2024 
