A hores d’ara de la pel·lícula explicar que l’habitatge és un dret reconegut, no ve molt a conte i entenc estem totes d’acord. Ara bé existeix el dret a l’especulació? Tampoc hi ha molt de debat en aquest sentit, no. Cert que les normatives, o la falta d’elles, l’alimenten posant la catifa vermella al fet que bancs i fons d’inversió puguin fer l’agost amb l’habitatge i usar aquest dret com el bé més preuat amb què lucrar-se. Continuem estant d’acord, espero, llavors per què la repressió al pobre i la protecció als especuladors?

Gran debat i carnada per al relat de l’odi i la discriminació que alimenten uns pocs esperant que cali i s’ho creguin uns molts. Un discurs paral·lel a la crua realitat amb l’habitatge: els preus són inaccessibles, els requisits per a accedir inassumibles sumant-los el racisme immobiliari i els desnonaments que segueixen a l’alça. A Catalunya la situació no és millor, sent la comunitat autònoma on més es desnona, amb el 23,4% de llançaments practicats i registrats, segons les dades del Consell General del Poder Judicial. I pujant.

Davant això, el moviment per l’habitatge català s’ha anat articulant barri a barri, municipi a municipi. L’objectiu principal, lluitar contra el capitalisme depredador per a garantir el dret a l’habitatge, aconseguir solucions al sector més vulnerable de la societat i, sobretot, evitar que les persones es quedin sense llar. Les convocatòries de stop desnonaments són el pa de cada dia, així com la presència policial per a desarticular-les i frenar a un moviment cada dia més ampli i cohesionat.

El resultat d’aquesta persecució ja compta amb 44 detencions, 86 encausades, demandes de 150 anys de presó i 300.000 € en multes, segons dades dels col·lectius d’habitatge i Alerta Solidària. PAHs, sindicats d’habitatge i xarxes de suport mutu, el dissabte 21 de gener, sota el lema “Ens volen de genolls, ens trobaran dempeus”, van convocar una manifestació a Barcelona per a denunciar la situació i les causes que la provoquen. “Pretenem visibilitzar el conjunt de la persecució al moviment, amb tots els casos repressius existents, les detencions, les multes i les sancions que sofreixen. Exigim l’absolució de totes les encausades, l’arxivament de les causes i la retirada de totes les multes i denúncies”, deien el dissabte des de la Comissió Jurídica del Congrés d’Habitatge de Catalunya.

L’estratègia per a forçar la desmobilització és clara i ve forçada pel sector financer, que no fa un pas enrere per a deixar d’enriquir-se creant misèries, al costat del sector polític amb les seves polítiques servils a qui té el poder del mercat.

Ara diu blat, ara diu ordi

Per molt que estigui normalitzat, mentre hi hagi qui sofreixi per això, mai ens podem acostumar a la falsedat i hipocresia política, vingui del color que vingui. Podríem retrocedir molt en el temps per a parlar d’això, però n’hi ha prou amb centrar-se en l’últim lustre. “Revocar la Llei Mordassa, acabar amb els desnonaments, llei per a garantir el dret a l’habitatge, regular el preu dels lloguers, parc públic d’habitatge amb La Sareb…” són només alguns dels memes utilitzats per Pedro Sánchez, quan camina de campanya, que no s’han fet realitat.

Amb La Sareb en mans de fons voltor com Blackstone, la llei d’habitatge congelat incapaç d’assumir l’emergència de milions de persones i la Llei Mordassa tan viva com sempre que s’està fent en l’àmbit polític i de Govern? Cruixir a qui defensa la pobresa sense esperar res a canvi i criminalitzar la pobresa. 

En aquest sentit, ens trobem amb la recent proposta del PSOE d’impulsar una modificació de la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim). Amb ella es vol habilitar als jutges per a poder desallotjar famílies que ocupen un immoble en 48 hores, així com habilitar als Ajuntaments i les comunitats de veïns perquè puguin sol·licitar un llançament. Una proposta que afecta al Codi Civil català, que Junts i Ciutadans pretenen presentar en pocs dies en el Parlament de Catalunya.

Aquesta reforma ha estat possible gràcies a la insistència d’alcaldes del PSC sumant-se a la campanya de desinformació de l’extrema dreta per a alimentar la criminalització de l’ocupació. L’excusa, acabar amb el que denominen ”ocupacions conflictives”, una casuística demostrada residual. Diversos informes i estudis, també mostren que el fenomen de l’ocupació com a resposta als desnonaments i falta d’habitatge públic, només a la ciutat de Barcelona ha baixat un 18%.

Un altre mite fals és el de les ocupacions en pisos de petits propietaris i que aquestes es produeixen, majoritàriament, en pisos de grans propietaris com a bancs i fons voltor, que només a Catalunya, mantenen més de 30.000 pisos buits a Catalunya, segons dades de l’estudi fet per Crític.

Amb tot això, el Col·legi de l’Advocacia a Barcelona (ICAB) és un dels majors defensors de la reforma de LEcrim i instigadors de la persecució contra l’ocupació. L’última de mostra d’això ha estat el recent seminari ”L’Okupació, el problema persisteix”. Un acte que va tenir la visita sorpresa de la PAH i on es va poder escoltar a Lourdes Ciuró Buldó, advocada i exconsellera de Justícia de la Generalitat de Justícia, afirmar “m’és igual en el fons si són bons o dolents ocupis”. Paraules que donen la raó al moviment per l’habitatge quan denúncia aquesta reforma com una clara estratègia per a evitar que es continuïn ocupant els habitatges buits dels grans especuladors i continuar protegint els seus beneficis.

Falta per veure quan aquests advocats fan un seminari per a analitzar la falta de compliment de la llei 24/2015 catalana, que d’aplicar-se amb la contundència que es deuria, si acabaria amb l’ocupació en garantir lloguers socials a qui ho necessita, multant l’habitatge buit i cedint-la a l’Administració Pública per a donar resposta a l’emergència.

D’altra banda, lluny de derogar la Llei Mordassa, el govern de Pedro Sánchez, amb la seva reforma del delicte de sedició, pretén castigar encara més el Dret a la protesta, a uns nivells que fins a concentrar-se per a evitar un desnonament seria delicte.

Recordem que el Dret a la protesta és un mecanisme efectiu de participació ciutadana en assumptes públics que permet impulsar transformacions socials i polítiques significatives, així com establir un diàleg entre la ciutadania i el poder representatiu. És un concepte que integra un grup de drets fonamentals: el dret a la reunió pacífica, la llibertat d’expressió, la llibertat d’associació i la llibertat d’informació.

En l’Estat espanyol, la normativa estatal reconeix el dret de reunió i manifestació com a drets bàsics (article 21 de la Constitució Espanyola); tots dos permeten la protecció harmònica i conjunta del dret a la protesta social.

La Llei Mordassa va ser l’instrument del PP per a acabar amb les creixents mobilitzacions socials. Si realment hi ha voluntat de canvi cap a una societat més justa, ja va sent hora que les reformes legals siguin en aquest sentit, per a deixar de perseguir activistes, persones pobres i garantir els seus drets més bàsics.

Fins que això no succeeixi, continuarem vivint judicis per desordre públic i atemptat, entre altres acusacions, a persones solidàries per defensar el dret a l’habitatge. Lluny d’intimidar-se, la manifestació del dissabte va acabar en la Plaça Sant Jaume amb aquestes paraules: “Continuarem organitzant-nos i com més ens deixeu sense res, menys tindrem a perdre. Visqui la lluita del moviment per l’habitatge”.

Share.
Leave A Reply