“He fet les paus amb la mort”. La frase em va colpejar fort mentre assistia al passi del documental “Retorn a Raqqa”. La va dir el seu protagonista, el periodista Marc Marginedas, segrestat el 4 de setembre del 2013 a Síria. Va passar 178 dies en mans de fanàtics d’ISIS (Exèrcit Islàmic).
Albert Solé, que ha codirigit “Retorn a Raqqa” amb Raúl Cuevas, va tenir la idea de fer el documental tan bon punt va saber que el seu amic i company de redacció a El Periódico de Catalunya havia estat segrestat. Marginedas,en ser alliberat no va voler parlar del segrest amb els mitjans de comunicació, però quan Solé li va proposar que expliqués la seva experiència terrible en un llargmetratge va dir-li que si ho feia només podia ser amb ell. I ho ha fet.
Van enregistrar el documental coincidint amb part de la fase més dura de la pandèmia de la Covid. Si ja era prou complicat reconstruir la història del segrest de Marginedas en temps normal, fer-ho en un de pandèmia i confinaments, encara ho va fer més difícil. El resultat, però, és un magnífic document periodístic i humà, dur i emotiu alhora.
Marginedas té un posat seriós. Sempre l’ha tingut. Els sis mesos del segrest segur que han accentuat aquesta seriositat, aquesta mirada curiosa, professional, no sé si dir trista, però mai la d’un periodista que ha llençat la tovallola, vençut per l’escepticisme. “Passar per una experiència tan dura m’ha canviat. He madurat com a periodista”, ha declarat.
Va viure el segrest juntament amb 18 periodistes i cooperants d’organitzacions humanitàries de diverses nacionalitats. Alguns d’ells recorden al documental aquella vivència, on van patir tortures i maltractaments. Marginedas va ser el primer en ser alliberat. Dels seus companys de segrest, sis van ser assassinats: els que tenien nacionalitat britànica o dels Estats Units, països que prohibeixen que es pagui el rescat que demanen els terroristes. Potser el testimoni més estremidor és el del pare d’un dels periodistes dels Estats Units assassinats. Marginedas no es va animar a contactar-hi fins setmanes després que es sabés de la seva mort. Finalment ho va fer en una carta que va quedar entre ell i els pares del periodista assassinat. Una carta que podem imaginar com li va costar d’escriure.
“Retorn a Raqqa” és dura de veure i de pair. Però cal fer-ho. Marginedas diu que va madurar com a periodista arran d’aquest episodi que l’ha marcat. També ha marcat l’equip que va rodar i enllestir el documental. I marcarà a tots els que el vegin. Ho podeu fer cada dia als cinemes Girona, a Barcelona, o aquest dimarts 31 de gener en el marc del cicle Docs per tu als cinemes Castellet de Sant Boi de Llobregat. És una gran oportunitat d’acostar-se al món que tenim. Quasi que diria que és una obligació que tenim amb Marc Marginedas, els companys amb què va compartir el segrest, els que van sobreviure i els que no, els seus familiars i amics, els periodistes que es juguen la vida per mantenir-nos informats en els escenaris més perillosos i, clar, amb tot l’equip que ha fet possible aquest diamant periodístic i humà en forma de documental.
Catalunya Plural, 2024 
