Els alts preus del lloguer i l’estafa amb les hipoteques, no sols són la conseqüència d’una mitjana de gairebé cinquanta mil desnonaments anuals, també són la causa que sigui una missió impossible accedir a un habitatge per a crear projectes de vida.
El més habitual és plantejar-se la pregunta, comprar o llogar?, per a ella ens han educat. Però existeix una tercera via a l’alça: l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Un model alternatiu, la gradual implantació del qual pot passar desapercebuda, que ja compta amb una dilatada trajectòria a través dels anys. En els últims temps podem observar la seva forta implantació a Catalunya i especialment a la ciutat de Barcelona, sobretot, gràcies a l’articulació del sector social, d’entitats de l’Economia Social i Solidària i la col·laboració de les administracions públiques que decideixen aportar per aquest model d’habitatge.
Funcionant al marge de les dinàmiques especulatives del mercat, aquesta és una fórmula amb el millor de la propietat i el lloguer: la cessió o dret d’ús, que procura estabilitat i facilita una major accessibilitat i mobilitat, sense càrregues financeres, amb una propietat col·lectiva de l’immoble que roman després de la construcció o rehabilitació. Un model transformador el principal assoliment del qual consisteix a impedir l’especulació i contribuir a crear un parc d’habitatge més assequible a llarg termini. L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, es basa en l’aportació d’un capital inicial, pel 20% de la promoció, retornable en cas de sortida, i un cànon mensual similar al lloguer, però molt per sota dels preus de mercat.
En una societat com la nostra, forjada sota la cultura del maó i la propietat com a reconeixement d’èxit, pot semblar un model revolucionari o ”una bogeria”. La realitat és que l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús compta amb un ampli desenvolupament internacional. Sorgeix en els anys setanta, amb la idea de vida comunitària a Dinamarca que va evolucionar a un model de cooperativa de cessió d’ús denominat Andel. Va ser la seva exportació als EUA el que va encunyar el nom de cohousing.
Alguns dels seus avantatges resideixen en el fet que la propietat de l’immoble és col·lectiva i recau sempre en la cooperativa. Els seus habitants tenen la condició de socis/as de la cooperativa i poden viure per a tota la vida. La presa de decisions passa per l’assemblea general, el seu principal òrgan sobirà. El bloqueig de la possibilitat d’especular consta a no permetre que el soci/a pugui vendre o llogar el pis. S’aposta pel valor d’ús en lloc d’un bé de consum o valor de canvi, tal com sol ser concebut i com ens han adoctrinat per a això.
Podríem dir que estem davant la reinvenció del dret a l’habitatge gràcies a la creació de noves fórmules d’accés i la gestió comunitària.
Les bases principals es troben que les encarregades de governar el procés i decidir sobre el projecte de manera col·lectiva són les sòcies de la cooperativa. La fórmula de cooperativa sense ànim de lucre ofereix un model d’organització democràtic, horitzontal, transparent i participatiu que posa a les persones i les seves necessitats, i no el capital, en el centre de l’activitat. Aquesta autoorganització supleix la figura del promotor i comercialitzador, permetent reduir costos i el preu final de l’habitatge, al mateix temps que dissenyar l’edifici es fa d’acord amb els interessos i voluntats de les persones usuàries finals.
La despesa de la promoció es finança a partir de les aportacions inicials de capital de les persones sòcies habitants, prop del 20% del total. La resta amb finançament extern que es demana a entitats financeres públiques o solidàries, banques ètiques o altres inversors privats. Els projectes que s’estan duent a terme en l’actualitat a Barcelona contemplen unes aportacions inicials de 20.000 €, de mitjana, i unes quotes mensuals d’uns 500 €. Durant els primers anys gran part de la quota s’utilitza per a retornar els préstecs que ha signat la cooperativa.
La propietat del conjunt de l’edifici és de la cooperativa, generant un patrimoni comú i irrepartible. En tractar-se d’un sistema no especulatiu, s’impossibilita la generació de plusvàlues o lucre individual. El solar pot ser propietat de l’Ajuntament o d’una entitat del tercer sector, que vetlla per l’ús social dels habitatges.
L’accés a l’habitatge es fa a través d’un dret d’ús i les persones sòcies poden fer ús indefinidament d’un habitatge i dels espais comunitaris. Si la sòcia habitant decideix abandonar la cooperativa, recupera l’aportació del capital inicial i la cooperativa assigna l’habitatge a una altra sòcia amb les mateixes condicions.
Un projecte col·lectiu que permet desenvolupar projectes de convivència comunitaris, participatius i solidaris
La propietat col·lectiva de l’edifici permet transformar la concepció de l’espai domèstic i generar maneres de viure més comunitàries. Això pot variar en funció de la definició dels espais privats i els espais comuns. Hi ha projectes on la vida es desplega principalment de manera comunitària. Uns altres on els espais compartits únicament es destinen a alguns usos concrets i la vida es du a terme principalment en cada habitatge.
Existeixen molts valors positius com la possibilitat de compartir espais (cohabitatge) que ajuda la convivència i a reduir costos econòmics i permet disposar d’espais que normalment no tindríem en habitatges privats, com una sala polivalent, un taller, habitacions per a convidats, etc. Al mateix temps, viure en comunitat pot permetre establir relacions de suport mutu per a combatre la solitud no desitjada o compartir algunes de les tasques reproductives, com cuinar, la criança dels nens o fer la compra.
Aquest tipus de convivència busca formar comunitats més eficients i sostenibles, mitjançant diferents estratègies tipològiques. Es combat la desigualtat, la subordinació o el desequilibri que es pugui viure per part de les persones usuàries, ajudant a desemmascarar les tasques o jerarquies socials que equívocament s’han atribuït a les dones en els espais domèstics. No hi ha transformació social sense trencar els rols de gènere tradicionals, sense col·laboració i sense solidaritat entre veïns i veïnes.
Un estudi de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, mostra que viure en una cooperativa d’habitatge pot arribar a millorar la salut i el benestar, entre altres coses gràcies a la tranquil·litat, pau i disminució de l’ansietat que et pot generar viure en un habitatge convencional. «Per a mi la paraula més significativa és estabilitat, seguretat i acompanyament. És a dir, et sents segura perquè no vindrà l’amo del pis i et dirà que se t’ha acabat el contracte, marxa.» (Testimoniatge de l’estudi).
Una altra de les característiques de les cooperatives en cessió d’ús és fomentar l’arrelament de les persones i el projecte en el seu entorn. L’estabilitat de l’habitatge permet que les persones residents s’impliquin i es relacionin en projectes i espais de l’entorn residencial a llarg termini. Els espais comunitaris oberts al barri poden afavorir les relacions entre el veïnat i l’enfortiment de la xarxa comunitària.
Alguns exemples de projectes cooperatius que han incorporat iniciatives de retorn social i relació amb el barri són La Borda i Cirerers, que acullen en els seus locals la cooperativa de consum ecològic L’Economat Social. La Balma ha ofert un dels seus habitatges a joves extutelats, a través de l’entitat Punt de Referència. O La Xarxaire que vol crear un «aparador-finestra» en la planta baixa de l’edifici per a fer visible i fer valdre l’economia del barri de la Barceloneta.
En resum, la sostenibilitat, la igualtat i les cures són els eixos centrals per a avançar feia un futur on l’habitatge no sigui un dels principals problemes socials que enfronta el nostre país. Actualment, és un dels majors generadors de desigualtat i exclusió social. L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús sense ànim de lucre és un motor de canvi, la tercera via de l’habitatge, sorgida de la innovació social. En l’Economia Social i Solidària hi ha una aposta clara per aquest model d’habitatge.
Gran part d’aquest article està basada i extret de l’exposició “Viure en comunitat en les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús a Barcelona”, que pots visitar a Coòpolis, l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona, situat en Can Batllò. Comissionada per la cooperativa d’arquitectura Lacol i l’Ajuntament de Barcelona, el 28 de febrer, l’exposició comptarà amb una visita guiada, a càrrec d’un dels arquitectes del projecte i membre de la cooperativa d’habitatge La Borda. Una bona ocasió per a conèixer millor aquesta manera d’accés a un habitatge digne i allunyat de les regles del mercat capitalista.
Catalunya Plural, 2024 
