Els membres de la Cambra de Representants i del Senat van prendre possessió el 3 de gener. Els Demòcrates ampliaren lleugerament la seva majoria a la cambra alta de 51 a 49 mentre que el partit Republicà aconseguí una majoria a la Cambra de Representants de 222 a 212. Els grups parlamentaris del partit Demòcrata a ambdues cambres no són monolítics. Alguns senadors i congressistes Demòcrates no donaran suport a iniciatives de la Casa Blanca. Però la divisió dintre del partit Republicà és molt més profunda. Kevin McCarthy va necessitar 15 votacions per a convertir-se en el nou president de la Cambra de Representants — l’anomenat Speaker of the House. Feia més d’un segle que es necessitava més d’una ronda de votacions per a escollir al Speaker. Aquesta circumstància és deguda a què la majoria tan exigua (10 escons) del partit Republicà otorga un poder desproporcionat a aproximadament cinquanta-tres congressistes molt conservadors. Aquests congressistes estan integrats en l’anomenat Freedom Caucus. Es creà aquest grup el 2015 per a oposar-se a que el lideratge Republicà a la Cambra de Representants pactés amb els Demòcrates i l’aleshores president Barack Obama. Els Republicans volien impedir en aquell moment que es financés el programa d’assegurança mèdica popularment conegut com Obamacare.
La majoria dels membres del Freedom Caucus són admiradors de Donald Trump i segueixen afirmant que no perdé les eleccions presidencials de 2020. No critiquen els grups supremacistes que assaltaren el Capitoli el 6 de gener de 2021 i molts d’ells defensen altres teories i conspiracions pròpies de l’extrema dreta. Però sense ells McCarthy no podia esdevenir president de la Cambra. Dinou d’ells votar en contra de McCarthy diverses vegades. Per a finalment obtenir el seu suport, McCarthy hagué de fer-los moltes concessions humiliants que debiliten moltíssim el seu poder. Només caldrà que un congressista ho demani per a plantejar un vot de censura per a expulsar McCarthy del càrrec. Els membres del Freedom Caucus estaran molt ben representats com a presidents i membres de diversos comitès claus de la Cambra, incloent-hi el que fixa les regles. McCarthy també els ha promès que donarà molt més temps abans de permetre que un projecte de llei sigui sotmès a votació pel ple de la Cambra, permetent així que els congressistes del Freedom Caucus puguin passar hores criticant-los. Els Republicans en general són partidaris de reduir la despesa (i sovint també els impostos) per a disminuir el deute i dèficit dels EUA. El Freedom Caucus converteix la disciplina pressupostària en una religió. McCarthy també s’ha compromès a rebutjar que es voti en el ple a favor de grans paquets de despesa del govern. Els projectes de llei autoritzant la despesa s’hauran d’aprovar de manera individual. I será més fàcil que un congressista plantegi una esmena a un projecte de llei.
Quant a les prioritats de la majoria Republicana a la Cambra, molts comitès portaran a terme investigacions amb la intenció de desgastar la imatge del president Joe Biden i la seva administració. Indagaran sobre els negocis del fill de Joe Biden a Xina, l’origen de la Covid-19, la retirada dels EUA d’Afganistan el 2021, l’actuació del ministeri de Justícia i de l’FBI respecte a Donald Trump i com es gestiona la crisi d’immigrants a la frontera amb Mèxic. L’entrega voluntària d’aproximadament deu fitxers amb informació confidencial que es trobaven a un despatx privat de Joe Biden també serà objecte d’investigació per part de la majoria Republicana. Els documents foren descoberts per advocats de Biden i entregats immediatament al ministeri de Justícia el darrer dos de novembre. Són relatius al període durant el qual Biden fou vicepresident sota Barack Obama. El ministeri de Justícia ha anomenat un fiscal especial independent per a aclarir el tema. Els Republicans més radicals intentaran utilitzar aquesta situació per a minimitzar els més de cent documents confidencials que l’FBI trobà a la residència privada de Donald Trump a Mar-a-Lago el 8 d’agost de 2022. La recerca de Mar-a-Lago fou autoritzada per una ordre judicial.
Els casos no són comparables. Trump i els seus advocats desafiaren repetidament durant mesos ordres judicials i demandes dels Arxius Nacionals (on haurien d’estar els documents) sol·licitant els materials. En el cas de Biden, els seus advocats entregaren immediatament els documents al ministeri de Justícia, a més d’altres informes no requerits per a subratllar la seva cooperació. L’equip del president afirma que els pocs escrits confidencials es van extraviar quan les pertinences de l’aleshores vicepresident foren traslladades de la residència del vicepresident a una oficina que Biden emprà a Washington, D.C.
Necessitat d’elevar el deute nacional
La primera confrontació entre la majoria Republicana de la Cambra de Representants i la Casa Blanca ja està servida. Cal elevar el sostre d’endeutament del govern federal dels EUA, acció que requereix el vot favorable del Congrés. Altrament s’haurien de paralitzar activitats del govern federal i el departament del Tresor no podria fer els pagaments sobre el deute del país. El 2011 i 2013 ja es produïren enfrontaments pel mateix tema entre el president Barack Obama i els Republicans al Congrés. El de 2013 obligà a un tancament parcial del govern federal durant setze dies, durant els quals s’hagueren d’aturar activitats no essencials i 850.000 empleats federals romangueren a casa seva.
La ministra del Tresor, Janet Yellen, anuncià que el govern esgotà el límit d’endeutament – que és de 31,3 bilions de dòlars – el 19 de gener. A diferència d’altres països, l’executiu dels EUA no pot emetre deute per sobre del nivell fixat pel Congrés. El Tresor pot utilitzar mecanismes comptables per a retardar una suspensió hipotètica de pagaments fins al juny. Suspendrà noves inversions del fons de jubilació i discapacitat del Servei Civil i del Fons Postal i també en el pla d’estalvi i jubilació d’empleats federals. El Tresor compta actualment amb 400.000 milions de dòlars en efectiu. La Casa Blanca ha reiterat que no negociarà retallar la despesa amb els Republicans perquè ja fou autoritzada pel Congrés quan aprovà el darrer pressupost. Del total de deute de 31,38 bilions (un 120% del PIB dels EUA) aproximadament una quarta part es propietat de dues branques del govern. L’administració de la Seguretat Social (el sistema de pensions) ha invertit 2,8 bilions del seu superàvit en deute del govern. La Reserva Federal posseeix 5,5 bilions en bons del Tresor. Països, empreses i particulars estrangers tenen 7,2 bilions en deute dels EUA. Japó i la Xina són propietaris d’un bilió en deute cadascun, i la resta està en mans d’empreses, particulars i administració pública no federal (estats i comtats) estatunidencs. Si els mercats bursàtils comencen a davallar és probable que es produeixin negociacions entre la Casa Blanca i els Republicans. En aquest ambient d’hostilitat, tanmateix, és improbable que els propers mesos els dos partits puguin pactar legislació de qualsevol tipus.
Catalunya Plural, 2024 
