El terratrèmol devastador que ha afectat àmplies zones del sud de Turquia, inclòs el Kurdistan, i el nord-oest de Síria ja ha provocat l’esfereïdora xifra de més de 17.000 mil morts i milers de persones ferides. Per a la població del nord-oest de Síria, aquest desastre natural suposa una catàstrofe a què han de fer front en un país que fa dotze anys que suporta una guerra que ha provocat més de mig milió de morts i ha desplaçat més de la meitat de la població que tenia el país abans del 2011.
La situació dels habitants d’aquestes zones és d’una greu vulnerabilitat, especialment els d’aquelles àrees que no estan sota el control ferri de l’estat i que durant aquests anys de guerra s’han vist forçats a fugir de les seves cases diverses vegades a causa dels bombardejos de l’aviació russa i de la lluita armada entre diferents faccions opositores al règim i grups islamistes. Segons dades de l’Oficina de Coordinació d’Afers Humanitaris de les Nacions Unides la població del nord-oest de Síria és de 4,6 milions, dels quals 2,9 milions són desplaçats interns d’altres zones del país i d’aquests 1,8 milions viuen en camps en condicions altament precàries.
Si al voltant de 4 milions de persones ja necessitaven ajuda humanitària molt abans que el terratrèmol enfondrés els pocs hospitals, escoles i edificis que encara no havia arrasat la guerra, o que resistien drets malgrat la maleïda guerra, aquest desastre natural ho ha acabat d’enfondrar tot i fins avui ha provocat la mort de 2,800 persones i 5,092 persones ferides. Però la xifra total serà major sobretot perquè després de dotze anys de guerra molts dels edificis estan seriosament danyats i pateixen defectes estructurals a causa dels efectes dels bombardejos i dels impactes de diferents tipus d’armament; qualsevol rèplica, per feble que sigui pot provocar que edificis sencers es pleguin sobre ells mateixos i faci augmentar el nombre de víctimes.
La situació de guerra empitjora tots els pronòstics per a una població que podria arribar a entendre i potser entomar les conseqüències d’un desastre natural, però mai podran entendre ni molt menys entomar per què des de fa dotze anys estan patint les conseqüències d’un altre desastre pensat, preparat, provocat i executat per l’home. Aquest és molt pitjor que un terratrèmol perquè s’hauria pogut evitar, però com passa massa sovint quan esclata un conflicte armat, aquest es va alimentar amb tot tipus d’armes que han provocat centenars de milers de morts, l’aparició de diferents grups armats, l’enquistament de la situació de conflicte i finalment l’oblit.
Malauradament, només l’abast destructiu d’un terratrèmol ha forçat el món sencer a rescatar Síria de l’oblit i està fent actuar a la comunitat internacional i mobilitzant les agències humanitàries de les Nacions Unides i altres organitzacions mèdiques i equips de rescat. És urgent que s’estableixin totes les vies diplomàtiques necessàries perquè l’ajuda humanitària i mèdica, els equips de rescat i més endavant l’ajut a la reconstrucció arribi a totes les regions afectades, molt especialment a aquelles àrees que no estan controlades pel règim de Bashar Al-Assad. D’aquesta manera, potser, la gent corrent d’Idlib, d’Afrin i també d’Alep, Hama, Latakia i Tartus no se sentiran tan “deixats de la mà de Déu”.
Catalunya Plural, 2024 
