La Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, en l’article 13, disposa el dret de tots els infants i adolescents a rebre el màxim nivell d’educació possible des de llur naixement. També destaca que el sistema educatiu que ha de ser un instrument per a compensar les desigualtats socials i ha de tenir en compte el respecte a la pròpia identitat, al medi ambient, a les diferències funcionals com a part de l’enriquidora diversitat humana, a la igualtat entre els sexes tenint present la diferència que suposa la construcció de la identitat femenina i la identitat masculina, i també als valors culturals d’altres països, particularment d’aquells dels quals prové l’alumnat de cada escola.
Aconseguir l’equitat de gènere i acabar amb les actituds masclistes que promou el patriarcat és quelcom que cal començar a fer des de la infància. Però és en l’adolescència on veiem més clarament manifestacions d’aquestes actituds, on els estereotips de gènere patriarcals es reprodueixen més, i on tot això està afectant greument a la salut mental dels i les adolescents, també agreujat per l’efecte de les xarxes socials i les violències que es produeixen a través d’elles.
Desconstruir el model de masculinitat hegemònica i educar en l’equitat de gènere és una tasca que cal intensificar entre els i les adolescents, tant nois com noies, i els instituts és un espai clau per poder-ho fer. També cal que el professorat estigui format i tingui eines i coneixements suficients per generar debats que facin visible les diferents formes de discriminació per raó de sexe que es poden donar entre adolescents, i així poder prevenir situacions de discriminació, violències, bullying, etc., educant i fomentant la corresponsabilitat dels nois (i no només de les noies), en la construcció d’unes relacions igualitàries i en l’acceptació de la diversitat.
És necessari un compromís ferm des de les institucions públiques per promoure i assegurar que aquesta formació en el professorat es fa efectiva, i que es generen espais a les aules per treballar aquestes qüestions. Així, una vegada més, el treball per l’equitat de gènere no pot quedar en les mans de la bona voluntat d’uns o altres professors o professores, sinó que l’Administració ha d’apostar políticament per integrar aquests continguts de manera transversal en les diferents assignatures, i donar espais concrets a l’aula per generar debats entre els i les adolescents. Només d’aquesta manera podrem identificar possibles situacions emergents de discriminació, i al temps, podrem prevenir situacions i empoderar i sensibilitzar als i les noies.
Des de la Fundació SURT, i des de moltes altres entitats, fa anys que treballem a través de projectes propis, tallers, formacions, elaboració de guies i materials, etc., per la sensibilització envers la construcció d’una societat basada en l’equitat de gènere real, la corresponsabilitat, i l’eliminació del patriarcat. Però aquest 8 de març cal alçar la veu per reclamar que les polítiques públiques inverteixin en aquesta assignatura pendent en els instituts si realment volen apostar per una societat justa i igualitària. Des de les entitats socials estarem al seu costat per col·laborar i teixir aliances i poder aportar la nostra expertesa i anys de recorregut en aquest àmbit.
Catalunya Plural, 2024 
