Jaume Collboni (53) és el candidat del PSC a les eleccions municipals de Barcelona. Per tercera vegada — doncs ja va ser el candidat en les eleccions del 2015 i 2019 —, intentarà fer-se amb l’alcaldia de la ciutat: ara com ara, quasi totes les enquestes pronostiquen un triple empat entre Ada Colau (BComú), Xavier Trias (Junts per Catalunya) i el mateix Collboni. El candidat socialista considera que el primer que faria de ser alcalde seria afrontar les polítiques d’ordre i seguretat, però també situa el problema de l’habitatge com un dels principals problemes de la ciutat; en aquest sentit, admet que les polítiques que es van dur a terme en el passat no van funcionar, i, tot i mostrar-se convençut que el govern de l’Estat aprovarà una Llei d’habitatge que posarà un topall als preus dels lloguers, creu que “això no serà suficient” i que caldrà “incrementar l’oferta”.
Preguntat sobre possibles pactes electorals, Collboni afirma que no posarà línies “grogues ni vermelles” a cap partit — exceptuant a VOX —, sinó condicions i acords concrets. Un d’ells, pot interpretar-se com un possible avís per a navegants que pot dificultar la reedició del pacte Barcelona en Comú – PSC que ha governat la ciutat en les dues darreres legislatures: estar a favor de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona – El Prat.
Aquesta entrevista forma part d’una sèrie d’entrevistes als diferents candidats i candidates a l’alcaldia. Podeu consultar aquí l’entrevista amb el candidat d’ERC Ernest Maragall, i aquí l’entrevista a la candidata de la CUP, Basharat Changuerra, i aquí amb l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
En cas que fos escollit com a alcalde de Barcelona després de les eleccions del dia 28 de maig, quina seria la primera acció que realitzaria?
La que té a veure amb endreçar la ciutat, amb l’ordre i la seguretat. I en aquest sentit, una de les primeres coses que faré serà demanar una reunió amb el conseller d’interior per acordar el desplegament dels 600 Mossos d’Esquadra que en aquests moments s’han de desplegar a la ciutat de Barcelona, que estan acordats amb el pressupost de la Generalitat acordat amb el PSC, i que estan pendents dels darrers quatre anys.
Si parlem de visió de ciutat, com s’imagina Barcelona a vint anys vista?
Jo m’imagino una ciutat de la qual els barcelonins i les barcelonines se sentin orgullosos, que hagin recuperat l’autoestima, que sigui una ciutat amable per viure, amb qualitat de vida, “caminable” i saludable. Una ciutat que alhora dona oportunitats de treball, oportunitats per trobar-te en el teu projecte econòmic, i el teu projecte de vida. I, si estem parlant de vint anys vista, doncs que la ciutat hagi tingut la capacitat de fer de la transició ecològica i la revolució digital una oportunitat.
Com bé sap, el darrer baròmetre municipal situa la inseguretat com a primera preocupació de la ciutat. Què ha fallat i què faria diferent, en cas que fos escollit?
Crec que cal situar-ho en diferents nivells. Un primer nivell és el dels episodis d’inseguretat que hem tingut els darrers anys, sobretot vinculats a la temporada turística. I jo crec que en aquest sentit s’han fet mesures importants, com són l’augment de la plantilla de la Guàrdia Urbana amb mil membres, la incorporació de dones i persones de diversos orígens, així com algunes modificacions legals com el tema de la multireincidència.
Hi ha, també, el problema associat de la neteja. Jo no estic content amb el funcionament dels contractes de la neteja, i una de les altres mesures que prendré els primers dies o les primeres setmanes, serà justament convocar els contractistes per analitzar en quin punt ens trobem alguns districtes. Després, jo crec que hi ha una qüestió més vinculada al civisme, i que pot tenir a veure amb la pandèmia o amb la reapropiació de l’espai públic. Crec que fa massa temps que no es parla de civisme, de quines són les normes i de la importància de complir-les.
Se li podria argumentar, però, que la Regidoria de Seguretat i Prevenció ha estat en mans del PSC en els darrers quatre anys. Per què no s’han dut a terme aquestes mesures?
No, justament les mesures relatives a la seguretat sí que s’ha fet, i jo vull recordar posar dos exemples. Nosaltres ens vam comprometre l’inici del mandat a augmentar la plantilla amb 1000 membres i ho hem fet. Vam dir que s’acabaria amb el comerç il·legal, el Top Manta, i ho vam resoldre. Fa poc vam tenir un problema amb el tema dels “bici taxis”, que ocupaven els barris del litoral, i s’ha resolt. Allò que depèn directe de l’Ajuntament s’ha fet a la feina. Però no tot ens correspon a nosaltres, sobretot els aspectes dels delictes de violència. Això és competència dels Mossos d’Esquadra i del sistema judicial.
Des de posicions d’esquerres s’ha criticat l’aliança ideològica amb el partit del regidor de Seguretat Albert Batlle, provinent d’Unió Democràtica i Units per Avançar. Què li aporta aquesta aliança al PSC?
Jo crec que hi ha una tradició democràtica cristiana a Catalunya i a Barcelona i un espai de centre polític que ara no té representació ni a Catalunya ni a l’Ajuntament. Hi ha tot un aspecte del catalanisme de centre, per dir-ho de forma molt resumida, que no té representació política, perquè per molt que el senyor Trias ho intenti fer veure és molt difícil intentar representar el centre polític en un partit polític com el del senyor Puigdemont i de la senyora Borràs. Aquest és un espai orfe en aquests moments políticament, i nosaltres, a través d’aquesta coalició, podem representar també des de la nostra posició socialdemòcrata i progressista. No hi ha grans incompatibilitats que no facin que sigui possible articular aquesta coalició.
Vostè ha destacat sovint durant aquests mesos que és l’habitatge és una prioritat de ciutat. Quina ha de ser la política d’habitatge que s’ha de dur a terme des del Consistori que no s’hagi fet fins ara?
Crec que l’habitatge és el problema estructural més important que té Barcelona. Nosaltres plantegem dos paquets de solucions. Una, la regulació, regular els preus del lloguer, topar-los. Això està pendent de la llei de l’Estat que estic segur que s’aprovarà al més aviat possible. Nosaltres estem a favor de la regulació, per això no serà suficient. Això es farà, però no serà suficient.
Regulació vol dir topar-los en les zones “tensades” tal com considerava la llei catalana?
Sí, però això no serà suficient perquè el problema no és només un problema de preu, és un problema d’oferta. I l’oferta que s’ha de generar ha de ser oferta de lloguer, que històricament no s’ha fet. Durant l’etapa socialista es van construir bastants habitatges, de mitja es feien uns mil a l’any. Hi ha barris sencers que són d’habitatge públic en aquests moments de la ciutat, però eren de propietat. Era una altra política. Jo crec que tots hem après de la història i ara crec que el que l’evidència ens diu és que el que s’ha de fomentar és el lloguer. Aquí tenim dos espais de creixement. Tenim dos barris que estan a construcció. 22@ Nord, La Sagrera i Bon Pastor, i Marina del Prat Vermell i Zona Franca.
El pressupost inicial d’enguany destinat a habitatge és de 163,5 milions. Com es finança una política pública que passa per a incrementar l’oferta de lloguer mitjançant la construcció d’obra nova, tenint en compte l’elevat cost que implica?
Per exemple, amb el pacte amb el ministre Ávalos i l’alcaldessa que vam signar fa tres anys, l’Estat ha injectat quasi 80 milions d’euros per fer habitatge protegit quan no li tocava. Si la Generalitat no ho posa, anirem a l’Estat una altra vegada a demanar. I l’Ajuntament continuarà treballant per a fer-ho possible, per descomptat. A banda de la construcció, però, està la trama urbana. Aquí s’ha aplicat una mesura, la qual nosaltres vam donar suport l’any 2018, que és la de reservar el 30% de les noves promocions privades d’habitatge a la ciutat per a habitatge protegit. Bé, no ha funcionat. La prova és que hem fet de mitjana 10 o 12 pisos socials per any.
Quina és la seva proposta?
Nosaltres el que plantegem és fer el que fan les ciutats com Nova York i París, que és monetitzar. És a dir, convertir això en diners que es donen a l’administració local. És a dir, convertir-ho en diners i dir-los: en lloc de fer dels 10 pisos 3 protegits i 7 lliures, el que valen aquests 6 pisos m’ho dones en diners i jo amb això faré promocions d’habitatge protegit dins de la ciutat, bé sigui construint nous edificis o comprant-ne de ja existents. Hem de flexibilitzar el 30% per desbloquejar una proposta que, no és que no hagi generat habitatge protegit, sinó que ha frenat la producció d’habitatge. És un disbarat.
Parlem de turisme. En la línia de la visió, quin paper ha d’ocupar el turisme a Barcelona? Perquè el turisme és un dels motors econòmics de la ciutat, però alhora genera un conjunt d’externalitats negatives, especialment en alguns barris…
El turisme és un sector molt important, dona feina a molta gent directa i indirectament, com podria ser el cas del sector cultural. Però nosaltres no som partidaris de continuar creixent en el nombre. I per tant jo crec que cal seguir amb el criteri general de topar el nombre de places hoteleres; però s’ha de tenir en compte que, encara que no es digui, però tenim 4.000 places hoteleres previstes en el PEUAT a les zones 2 i 3. Per exemple a la zona de La Sagrera, quan es faci l’estació, hi ha previstos hotels, tot i que no al centre de Barcelona, que és on tenim el problema de densitat d’ús i d’externalitats negatives.
Què hem de fer al centre de Barcelona?
Diversificar l’economia. Però per fer-ho cal donar alternatives, perquè la gent ha de poder menjar alguna cosa i tenir oportunitats de treball. I en aquest sentit el que s’ha de fer és promoure un altre tipus d’activitat econòmica, que nosaltres pensem que de la vinculada les indústries creatives i a la tecnologia. I respecte al turisme, jo crec que el repte és la qualitat. És a dir, atraure turistes que apreciïn la destinació, que vinguin per la cultura, per la gastronomia, etc.
I com es fa això?
Amb promoció. Anar a buscar el turisme que vols.
Una pregunta concreta: segons va expressar l’alcaldessa Colau en una entrevista en aquest mitjà, tot i haver incrementat en un 20% les llicències de terrasses noves a la ciutat respecte a l’any 2019, cap d’elles ha estat al districte de Ciutat Vella. Considera mantenir aquesta política?
Jo consultaria bé aquestes dades. Aquesta ciutat té un problema i un repte molt important a Ciutat Vella. Per mi la prioritat territorial serà la prioritat número u. Nosaltres hem de fer el procés que es va fer als anys 80 i 90, que és refer un pacte per a Ciutat Vella amb totes les entitats i institucions i rellançar un projecte de transformació del barri dels barris de Ciutat Vella. La situació s’ha complicat molt amb els darrers anys. Ho hem d’admetre i ho hem d’entomar i no fer veure que no passa res. A mi em preocupa molt, perquè Ciutat Vella és el cor de la ciutat i ara tenim el cor malalt. Hi ha vies de fer-ho: hi ha la via de fer el pacte per Ciutat Vella, que és recosir els consensos i caminar cap a la Ciutat Vella del futur —que des del meu punt de vista ha d’anar vinculada amb l’activitat comercial de més qualitat, amb la cultura, i la construcció d’habitatges —, perquè la gent de la ciutat torni a viure a Ciutat Vella.
La gent de la ciutat?
La gent de Barcelona.
No és de Barcelona la gent que viu a Ciutat Vella?
La major part del lloguer i la compra que es produeix a Ciutat Vella no són gent de la ciutat. Són estrangers.
Però aquest fenomen també passa en altres districtes, com el de Poblenou…
No al nivell que està passant a Ciutat Vella.
No creu que té a veure amb la capacitat econòmica dels llogaters i llogateres?
No, té a veure amb la composició… Té a veure amb el fet que durant anys molta gent de la ciutat de Barcelona anava a viure a Ciutat Vell, i això ha deixat de passar. I hem anat perdent gruix… Això es veu molt a la Boqueria. Per què li costa molt fer de mercat a la Boqueria? Pel fet que no hi ha veïns.
O perquè hi ha molts turistes.
Perquè hi ha més turistes que veïns. A banda fer polítiques d’habitatge social, que sens dubte hem de fer, la primera cosa que s’ha de fer és endreçar, posar ordre i netejar el barri. Una tasca que s’ha d’encarregar l’Albert Batlle, que ja vam enunciar que tornaria a ser el regidor; després, cal recuperar els instruments de transformació urbana que teníem. Al seu dia existia Procivesa, una empresa pública dedicada només a la transformació del barri. Hi havia un múscul i una capacitat d’intervenció pública molt directa. Per mi és clau que en aquest mandat l’encertem a Ciutat Vella perquè és molt important.
Li pregunto sobre una posició del partit que enllaça amb el debat sobre què significa ser progressista, com és la de l’ampliació de l’aeroport.
Sobre l’aeroport el debat real és sobre el model de creixement.
Sí, precisament. La crítica que hi ha darrere de l’ampliació d’aeroport des dels sectors ecologistes i d’esquerres…
No, d’esquerres no. Perquè jo soc d’esquerres, i els ajuntaments del Baix Llobregat són d’esquerres i estan a favor de l’ampliació.
És molt àmplia de l’esquerra, diguéssim.
No, però jo soc d’esquerres i el que vull és, com a persona d’esquerres, és que els llocs de treball de més qualitat possible es facin al meu país i que la gent tingui oportunitats de no haver de marxar del seu país perquè hi ha oportunitats a la teva ciutat.
I això és el que aconsegueix l’ampliació de l’aeroport?
Això ho contribueix a fer un aeroport ampliant com el que sí que faran a Madrid, que sembla que ja no hi ha esquerres allà perquè ja ningú diu res. Ampliar l’aeroport vol dir més oportunitats perquè la gent pugui treballar a la seva ciutat i al seu país. I per mi això és més d’esquerres. El que fa l’ampliació de l’aeroport és connectar-nos a escala transcontinental; perquè si no es fa, al final hauràs d’anar a Madrid o Frankfurt per a volar als Estats Units o a Àsia. I d’aquest fet pot dependre una decisió d’inversió d’on s’ubica una nova empresa, on es decideix anar a estudiar o fer recerca. Tenir vols directes és rellevant. I per això estic a favor de l’ampliació, i per això crec que estar a favor de l’ampliació de l’aeroport és d’esquerres.
Ja acabem, però abans li pregunto sobre coalicions i pactes electorals. L’alcaldessa va dir que ella prioritza les coalicions amb els partits progressistes i que està molt satisfeta de com ha anat, en aquest cas, la legislatura de la mà del PSC. Quina és la seva opinió? Quins pactes prioritzaria? Això partint de la base que ningú tindrà majoria absoluta i que els pactes seran necessaris.
La necessitat de pactar o no pactar ha de ser sobre la base de programa, sobre la base de propostes. Jo poso tres condicions per fer possible el pacte. Una, sobre el model de creixement econòmic que, en curt, vol dir posicionar-se respecte a l’ampliació de l’aeroport. Dos, polítiques d’actuació social: ni retallades, ni privatitzacions. I tres, lleialtat l’Estat i a les institucions europees. Sobre la base d’aquestes tres condicions marc, jo faré els acords.
No, amb Vox no. És una obvietat que ni menciono. No parlaré de sigles ni posaré línies vermelles ni grogues.
Exceptuant VOX, que ja ho ha fet.
Evident.
Exceptuant a Trias?
No, no, no, no. Aquest joc de paraules i preguntes no s’hi val.
…
L’ultradreta està fora del mapa. Amb la resta de grups dialogaré amb tots. Per fer els pressupostos de l’Ajuntament, que han sigut uns pressupostos d’esquerres, els hem acordat amb Junts, amb el grup del senyor Valls, i, fins i tot, un any, amb l’abstenció del Partit Popular, un any. Els senyors d’Esquerra Republicana ens deien que mai pactarien els pressupostos, i el mes de febrer ja els havien pactat, perquè sinó Catalunya ara no tindria pressupostos. I el senyor Trias va dir que “jo mai de la vida estaré en un partit que trenqui el govern de Catalunya com a candidat”, i avui és el candidat de Junts per Catalunya. Perquè en aquests moments la presidenta de Junts per Catalunya és una persona condemnada per corrupció. Jo crec que és més honest dir sobre què pactaràs o en quines condicions pactaràs, i no amb qui pactaràs. Cada partit té la seva ideologia, cadascú defensa la seva utopia, crec que és més clar parlar del marc del debat que no de les sigles.
Catalunya Plural, 2024 
