La Llei d’Habitatge, que arriba amb gairebé quatre anys de retard, és un dels grans comptes pendents d’aquesta legislatura i, en una estratègia clarament electoralista, el dijous 13 d’abril, el PSOE i Unides Podem arribaven a un acord amb ERC i EH Bildu per a agilitzar la seva tramitació de manera urgent.
El nou text compta amb grans canvis i millores respecte al text original presentat per PSOE. En la roda de premsa per a anunciar l’acord, Oskar Matute (EH Bildu) i Pilar Vallugera (ERC), afirmaven que ”suposa canvis en gairebé tots els articles de l’avantprojecte que va sortir del Congrés” i el defineix de gran transcendència perquè l’habitatge sigui un dret. Al mateix temps reconeixien algunes mancances, ja que “Creiem que la llei continua emmalaltint de mesures més valentes i de major abast, però no ha estat possible perquè ens hem trobat amb l’entossudiment del Govern”.
Per part seva, el portaveu del Grup Parlamentari Socialista, Patxi López, ha celebrat que s’hagi aconseguit un acord per a donar llum verda a la Llei d’Habitatge: “Per fi tindrem la primera llei d’habitatge de la història democràtica per al conjunt d’Espanya”, recalcant que amb aquesta norma “fem que l’habitatge sigui de veritat un dret, assegurem la funció social de l’habitatge i aixequem amb això el cinquè pilar de l’estat del benestar: la sanitat pública, l’educació pública, el sistema públic de pensions, l’atenció a la dependència i les polítiques socials; i ara també l’habitatge”.
Totes les formacions que han negociat aquest text final, coincideixen i transmeten amb triomfalisme el que significa aquesta llei per a molts ciutadans i ciutadanes als quals el mercat havia discriminat i per als quals poder tenir un habitatge, sigui en propietat o en lloguer, s’havia convertit en una cosa impossible. “Els beneficiaris més immediats d’aquesta llei seran les famílies amb baixos ingressos, els joves, les dones i les persones de major edat”, afirmen.
Què inclou la Llei Habitatge pactada?
Mancant una anàlisi més profunda sobre la totalitat de la llei, sobre els temes que destapen més preocupació, inclou qüestions d’interès com la no requalificació de l’habitatge protegit (HPO) així com reservar a ell més sòl. Blindar les lleis autonòmiques per a mantenir les seves competències, com marquen els estatuts, en habitatge i consum, definir l’habitatge buit, prohibir de manera explícita (fins ara la Llei d’Enjudiciament Civil donava a peu a nefastes reinterpretacions judicials) els desnonaments sense dia i hora.
El més celebrat està sent l’esperada regulació dels lloguers, amb els seus grisos i ombres, i un mecanisme de mediació contra els desnonaments que no acaba ni dona solucions al problema.
El text inclou, “un marc jurídic habilitant i segur perquè les institucions competents en matèria d’habitatge puguin desplegar, desenvolupar i ampliar les polítiques d’habitatge necessàries mitjançant les seves capacitats i eines pròpies”. Una referència clara a la legislació catalana, la més avançada de l’Estat en matèria d’habitatge i que s’ha vist afectada per diverses sentències del Tribunal Constitucional, com la que va tombar la llei catalana de regulació de lloguers o l’actual atac pendent de resolució, a la llei 24/2015 i la seva ampliació 1/2022. Falta per veure com es traduirà això a la pràctica amb milers de famílies catalanes pendents de solució per a aconseguir alternatives al seu desnonament.
Regulació dels lloguers
La regulació dels lloguers afectarà en les zones declarades tensionades a grans i petits propietaris, tant per a contractes vigents com per a nous contractes. Per als petits propietaris, aquesta limitació es realitzarà a través de la indexació a la renda anterior en vigor i, per als grans, a través de l’aplicació d‘índex de contenció de preus. Aquesta declaració continua sent decisió de les Comunitats Autònomes i en alguns casos dels ajuntaments. Després de l’acord, bastarà amb el compliment d’un de dos criteris: que hagi augmentat el preu del lloguer un 3% per sobre de l’IPC en els últims cinc anys o que el pagament per l’habitatge i els subministraments bàsics suposin més del 30% del pressupost familiar.
Durant el 2023, continuarà vigent el topall del 2% en l’augment de preus en les renovacions de contractes, inclòs en l’escut social. En 2024, el topall serà del 3% i serà a partir d’aquest any quan s’aplicarà un nou índex encara no definit, però que estarà per sota de l’IPC.
L’acord rebaixa de deu a cinc els immobles que ha de tenir un amo per a ser declarat gran tenidor i se li pugui aplicar la regulació específica per a aquesta mena de propietaris.
Desnonaments
No s’inclou la prohibició dels desnonaments de famílies vulnerables sense alternativa residencial ni l’obligació per a grans propietaris d’oferir lloguers socials a les famílies vulnerables per a evitar el seu desnonament, dues demandes històriques de la PAH que estan recollides en la llei 24/2015 catalana. Una Llei que en 2016 PSOE, des de l’oposició, es va comprometre a estendre en tot l’estat, però que ha estat impossible cedissin ara per a incloure-les en la Llei Habitatge.
La novetat més gran en tema de desnonaments, és la prohibició explícita dels desnonaments sense data i hora predeterminada, una mesura que rebaixarà l’angoixa i indefensió de les persones en procés de desnonament. S’inclouen noves pròrrogues en els procediments de desnonament, així com una mediació prèvia al llançament i s’estipula l’accés obligatori als procediments de solució extrajudicials per a les persones vulnerables. Segons Pilar Vallugera ”els grans propietaris no podran desnonar sense que l’administració tingui coneixement, cosa que ara està passant”. L’alternativa d’habitatge en cas d’efectuar-se el desnonament, cau sobre les comunitats autònomes que es podran acollir al Pla Estatal d’Habitatge per a fer-lo efectiu.
Què opina la PAH?
La PAH, que fa 13 anys que treballa en mesures legislatives que pal·liïn l’emergència i garanteixin el dret a l’habitatge (ILP Hipotecària guanyada i adulterada pel PP en 2013, Llei Habitatge PAH aprovada en el Congrés en 2017 o la registrada el setembre de 2021 millorant la present) lamenta que la futura llei continua sense acabar amb els desnonaments de persones vulnerables que no tenen una alternativa residencial. ”Únicament allarga els processos de desallotjament fins als 2 anys −la qual cosa es tradueix a allargar l’agonia per a les famílies afectades− i només obliga els propietaris a sotmetre’s a una mediació, la resolució de la qual no tenen per què respectar”. És a dir: grans tenidors, com a bancs i fons voltor, podran continuar desnonant sense cap mena d’obligació o penalització.
Així mateix, preocupa que el nou acord contempli l’ús dels fons del Pla Estatal d’Habitatge per a pagar els reallotjaments de les famílies desnonades o fins i tot lloguers socials “bonificats”, la qual cosa a la pràctica ”consistirà en un altre nou traspàs de diners públics a les mans de grans tenidors, com a bancs i fons voltor, en comptes d’obligar-los a corresponsabilitzar-se de l’actual emergència residencial i a mobilitzar els seus habitatges buits”.
Des de la PAH, també es denuncia que la llei no fa cap esmena al problema hipotecari, sobretot tenint en compte que l’Euríbor ha tancat el mes de març en un 3,67%, la qual cosa implica pujades de fins a 300 € mensuals. ”Fins ara el govern sol ha pres mesures cosmètiques, com el mal anomenat escut social, o bé la reedició del codi de bones pràctiques bancàries, l’adhesió de les quals per part dels bancs ni tan sols és obligatòria i els supòsits d’aplicació de la qual són irreals”.
La llei no contempla la dació en pagament, ni mecanismes de segona oportunitat per a la gent hipotecada. ”Si han posat un topall a la pujada del lloguer, per què no topar també les pujades de les hipoteques esperonades per l’euríbor que estan colpejant a milions de famílies”.
Un dels grans cavalls de batalla de la PAH, és l’obligatorietat, per a grans propietaris, d’oferir lloguer social a les famílies que acreditin vulnerabilitat. ”El govern i els partits han d’acceptar el fet que en aquest país no hi ha habitatge públic i, per tant, l’Administració no té alternatives per a aquelles famílies que, per una raó o una altra no puguin procurar-se un habitatge”.
Què opina el Sindicat d’Inquilines?
Per al Sindicat d’Inquilines, la llei incorpora algun avanç, però en línies generals “proposa una regulació dels lloguers que és una farsa. Lluny d’abaixar els preus, la imprecisió de la proposta permetria tot el contrari, és a dir, que els preus continuessin augmentant a un ritme elevat i asfixiant a la població. És imprescindible corregir aquests forats perquè la Llei contingui una regulació de preus de veritat”.
L’esborrany pactat permetria pujar el lloguer de manera substancial, fins i tot en els habitatges situats en àrees tensionades. S’anuncia que el preu del nou contracte no pot superar al de l’anterior, però “la realitat és que és molt fàcil esquivar la norma“. Tal com està plantejada, “es podria apujar el preu fent-lo passar com a despeses d’IBI i seria molt fàcil ocultar informació sobre el preu i les condicions del contracte anterior”.
El Sindicat valora que amb aquesta proposta es crearia un incentiu perillós: expulsar a l’inquilí actual per a poder apujar el preu sense límit a un nou inquilí, que tindrà molt difícil comprovar quin era el preu de l’anterior contracte i si incloïa despeses addicionals o no.
Denuncien que es podria apujar el preu un 10% addicional al·legant reformes. “En el cas d’un lloguer mitjà a Barcelona o Madrid, qualsevol canvi presentat com una millora de l’accessibilitat, per petita que sigui, com una rampa o un videointèrfon, implicaria una pujada addicional de 1.300 € anuals”. A tot això també es podrien afegir les pujades interanuals vinculades a la inflació. Entre 2023 i 2024 hi hauria limitacions, però es podrien fer pujades graduals, i “es deixa la porta oberta al fet que dins de dos anys puguin tornar a fer-se pujades totalment desproporcionades vinculades a l’IPC”.
Preocupant que amb aquesta llei, els amos podrien fer pujades sense cap mena de límit recorrent a la figura del lloguer de temporada. Dit d’una altra manera: “l’amo que vulgui saltar-se la regulació només ha de posar el seu pis en lloguer de temporada, com ja està passant ara mateix”.Consideren que les mesures proposades no serien efectives sense un règim sancionador i que no són cap solució per als milers de persones que esperen un desnonament.
Per als Sindicats, “l’únic punt realment positiu de l’acord és que acaba amb l’estafa milionària que permet a les immobiliàries cobrar als inquilins per un servei que donen als amos”.
Tant la PAH com els Sindicats, consideren que encara queda molt de marge de millora perquè la futura Llei d’Habitatge sigui real i efectiva i exigeixen a tots els partits, que en el seu moment es van comprometre amb els moviments socials, al fet que negociïn més millores abans de la seva aprovació. El que sí que és indiscutible és que sense la pressió i el treball dels col·lectius d’habitatge, l’acord actual amb les seves millores al text original, no hagués estat possible.
Última hora
En la conferència municipalista del PSOE que s’ha celebrat aquest cap de setmana a València, Pedro Sánchez ha anunciat, que en el Consell de Ministres de demà s’aprovarà posar 50.000 habitatges de la Sareb en lloguer a “preus assequibles”. El Govern planeja posar 21.000 habitatges a la disposició de municipis i comunitats autònomes, impulsar el lloguer social amb els 14.000 habitatges ja habitats d’aquest parc i promoure la construcció d’altres 15.000 en sòls dels quals disposa la Sareb.
En un objectiu marcat a llarg termini, Sánchez s’ha “compromès” a augmentar fins al 20% el parc actual d’immobles públics, que se situa en el 3%. Del minso d’aquesta xifra a Espanya ha culpat al PP per “privatitzar” venent-les-hi a “fons voltors” les cases que “van construir els ajuntaments amb l’esforç de la gent”. Ha agregat, “l’habitatge és un dret constitucional, però no un dret real. Si augmentem l’oferta no amb més habitatge lliure, sinó pública, servirà per a esmorteir i controlar de millor manera l’evolució del preu”.
Per part seva, fidels a ells mateixos, res més anunciar-se l’acord, el Partit Popular va sortir en tromba contra la llei i amenaçant de recórrer-la. No té desaprofitament algunes perles que ens han regalat com la de Feijóo sorprès que “als dos partits independentistes els interessi la política d’habitatge d’una nació de la qual no volen formar part” o Ayuso lamentant que “L’entorn polític d’ETA avui decidirà com serà l’habitatge de tots”. La presidenta de la Comunitat de Madrid ja ha anunciat que no aplicarà la llei i segueixen amb el seu discurs habitual contra la ”intervenció del mercat” i que l’única manera de controlar els preus és construint més. Tenim memòria?
Catalunya Plural, 2024 
