El novembre de 2022 vam analitzar la despesa de les CCAA en Sanitat, Educació i Serveis Socials . Ara, amb els pressupostos del 2023 ja aprovats tornem a fer l’exercici per intentar aclarir a que destinen els governs els diners de la ciutadania.
Com que les dades presenten variacions segons les diferents fonts que es poden consultar, prenem com a base el Resumen Ejecutivo dels Presupuestos Generales de las CCAA 2023 publicat pel Ministerio de Hacienda y Función Pública on s’aplica el mateix criteri per totes les CCAA . Les dades del nombre d’habitants i PIB per càpita de les CCAA s’han obtingut de l’INE i son dades del 2021, les darreres publicades. A més, al tractar alguns punts concrets ja farem esment d’altres fonts utilitzades en aquest anàlisi. Per simplificar, i donades les seves característiques peculiars, s’han exclòs d’aquest anàlisi les Comunitats Autònomes de Ceuta i Melilla. Finalment cal advertir que una cosa són els pressupostos, el que analitzem aquí, i una altra diferent el pressupost que s’acaba executant. Malgrat això, les prioritats polítiques a que destinen els governs els nostres diners queden reflectides en els projectes de pressupostos.
Les comunitats més poblades són Andalusia, Catalunya, Comunitat de Madrid i Comunitat Valenciana, que són també les de major pressupost total, amb algun canvi d’ordre. Catalunya, la segona comunitat en nombre d’habitants, és la que té un pressupost més elevat. La Comunitat Valenciana, amb menor població que la Comunitat de Madrid, la supera en pressupost total.
Quan el total del pressupost el dividim pel nombre d’habitants de cada comunitat, obtenim el pressupost en euros per càpita. Com es pot veure en el gràfic següent, la comunitat amb un pressupost per càpita més elevat és Navarra (8.690 €) i la que té un pressupost per càpita menor és la Comunitat de Madrid (4.168 €). Catalunya (6.074 €) i Andalusia (4.848 €), les que presentaven els majors pressupostos globals, passen a ser la 5a i la penúltima comunitat respectivament en pressupost per habitant. Pel que fa al PIB per càpita, Catalunya és la quarta i Madrid la comunitat amb el major PIB, però la de menor pressupost per càpita.
!function(e,i,n,s){var t=”InfogramEmbeds”,d=e.getElementsByTagName(“script”)[0];if(window[t]&&window[t].initialized)window[t].process&&window[t].process();else if(!e.getElementById(n)){var o=e.createElement(“script”);o.async=1,o.id=n,o.src=”https://e.infogram.com/js/dist/embed-loader-min.js”,d.parentNode.insertBefore(o,d)}}(document,0,”infogram-async”);
L’anàlisi dels pressupostos per càpita ens ajuda a comparar que destina cada comunitat per habitant a Sanitat, Ensenyament i Serveis Socials.
Despesa en Sanitat
En el gràfic següent es pot observar quants euros per habitant destinen les CCAA a Sanitat. País Basc (2.113 €), Extremadura (2.081 €) i Navarra (2006 €), les que més pressupost per càpita tenien, continuen estant entre les primeres en despesa destinada a Sanitat, sols superades per Astúries que destina 2.120 euros per càpita a aquest àmbit. A l’altre costat de la gràfica hi ha Catalunya i la Comunitat de Madrid (1.501 i 1.348 € respectivament), les que menys despesa per habitant dediquen a Sanitat. En percentatge sobre el pressupost total, les que més dediquen a Sanitat són Astúries i Castella i Lleó (totes dues per sobre del 36%) i les que menys Navarra i Catalunya (23,1% i 24,7% respectivament), tot i haver incrementat Catalunya el pressupost de sanitat un 9,14% respecte el 2022.
!function(e,i,n,s){var t=”InfogramEmbeds”,d=e.getElementsByTagName(“script”)[0];if(window[t]&&window[t].initialized)window[t].process&&window[t].process();else if(!e.getElementById(n)){var o=e.createElement(“script”);o.async=1,o.id=n,o.src=”https://e.infogram.com/js/dist/embed-loader-min.js”,d.parentNode.insertBefore(o,d)}}(document,0,”infogram-async”);
La despesa en sanitat te un clar impacte en el servei a la població. Si analitzem les dades de llistes d’espera a 31 de desembre de 2022 de l’informe que va fer el Ministerio de Sanidad, podem veure que les comunitats on un pacient havia d’esperar més temps per una cirurgia eren, per ordre, Catalunya (125 dies), Castella i Lleó (124 dies) i La Rioja (122 dies), i en les que menys Madrid (61 dies), Euskadi (63 dies) i Galicia (68 dies). En el mateix informe es pot veure que, pel que fa a les consultes mèdiques, el temps mitjà d’espera més dilatat era de 123 dies a Andalusia, 121 dies a Canàries i 99 dies a Navarra mentre que el més reduït era a Euskadi (48 dies), Castella-La Manxa (61 dies) i les Illes Balears (64 dies), essent a Catalunya de 94 dies.
Aquestes dades estan modulades pel transvasament de persones que s’ho poden permetre de la sanitat pública a la privada. Les dues comunitats que menys euros per càpita destinen a sanitat, són les que presenten un percentatge més elevat de població amb una assegurança privada de salut. Segons l’Informe Estamos Seguros 2020 (2021) d’UNESPA, organització que representa més de 200 companyies d’assegurances, el 2020 a Madrid i Catalunya un 36,65% i un 31,82% de la població tenien una assegurança mèdica privada, és a dir no els calia engruixir les llistes d’espera del sistema públic.
Per últim ressaltar que cap CCAA destina el 25% de la despesa sanitària a l’Atenció Primària com recomana la OMS. L’assistència primària pot solucionar fins un 80% dels problemes de salut i en canvi és una de les que se senten més maltractades. Per un costat hi ha moltes jubilacions previstes i per l’altra, en les convocatòries MIR de Medicina de Família i Comunitària, moltes places queden sense cobrir per falta de candidats, i segons apunten els professionals, principalment per les condicions laborals.
Despesa en Ensenyament
En relació a la despesa per habitant dedicada a ensenyament, les més elevades són les del País Basc (1.530 €), Navarra (1.424 €) i la Comunitat Valenciana (1.259 €), mentre que les CCAA que menys despesa hi dediquen són Galícia (1.034 €), Astúries (985 €) i la Comunitat de Madrid (872 €). En relació al total del pressupost les que destinen un percentatge més gran són País Basc i Andalusia (23,7% i 23% respectivament) i les que destinen un percentatge més baix són Astúries i Navarra (16,9% i 16,4% respectivament).
Catalunya, la quarta en PIB per càpita i cinquena en pressupost global per càpita, queda per sota de la mitjana de les CCAA en despeses en educació. Segons el resum del pressupost 2023 del Departament d’Educació, en relació al 2022, l’increment en el pressupost dedicat a Educació és de l’11% mentre que les dades del ministeri situen aquest increment en el 5,2%. Suposo que hi te a veure un canvi de criteri, en el resum del Departament del pressupost del 2023, que al fer la comparativa amb el del 2022 ha rebaixat la xifra original del 2022, de 6.681 a 6.150 milions d’euros. Centrant-nos en el pressupost, el 2023, el Departament d’Educació dedica 5.556 milions d’euros al Servei Públic d’Educació i 1.269 Milions d’euros a l’Escola Concertada, als que s’han d’afegir 39 milions d’euros, com ho fa el Departament en lletra petita al seu resum 2023, que segons els sindicat USTEC van ser una exigència del Partit dels Socialistes de Catalunya. Això fa que si comparem el dedicat a Concerts Educatius dels pressupostos detallats del 2022 (concepte 48), 1.209 milions d’euros, amb el dedicat a l’Escola Concertada en els pressupostos del 2023 (1.308 milions d’euros) l’increment és del 8,2%.
L’impacte d’uns pressupostos que repetidament inverteixen per habitant menys que la mitjana de les CCAA, es pot visualitzar en la persistència al llarg dels anys de mòduls prefabricats per fer-hi classe. Segons va publicar El Periódico el 10 d’abril, si bé el nombre de mòduls prefabricats destinats a ensenyament ha baixat de 1046 el curs 2020-21 a 975 el curs 2022-23, el seu nombre és massa semblant al de fa 10 anys (997 mòduls el curs 2012-13). També sembla que caldria un esforç econòmic més decidit per millorar l’aprenentatge. El darrer informe sobre resultats de les proves PISA (2018) , i a l’espera de l’informe que sembla es publicarà al desembre d’aquest any, Catalunya (489 i 490 punts en Ciències i Matemàtiques) està en la mitjana dels països de l’OCDE (489 i 490 punts respectivament), però lluny de les millors puntuacions tant per països com per CCAA en Ciències (Estònia 530 i Galicia 510) i Matemàtiques (Japó 527 i Navarra 503). A més ha perdut puntuació en relació a les proves del 2015, com també ho ha fet la mitjana espanyola, mostrant que el país està perdent força acadèmicament. Hi ha però experiències que cal considerar. Portugal, un país del nostre entorn que l’any 2000 tenia taxes d’abandonament escolar molt elevades, va modificar el sistema incrementant la despesa en educació pública, reduint els diners dedicats a l’escola concertada, que segons llei sols han d’existir allà on no hi ha escola pública i implicant i empoderant el professorat en el procés de transformació. La despesa en escoles concertades es va reduir el 2019 fins a sols 54 milions d’euros, però a més es va incrementar la despesa en educació al 5% del PIB, que van gairebé de forma íntegra a l’escola pública. En els informes PISA, Portugal ha passat d’estar clarament per sota d’Espanya, la OCDE i Catalunya fins l’any 2006, a recuperar-se i superar-nos tant el 2015 com el 2018.
!function(e,i,n,s){var t=”InfogramEmbeds”,d=e.getElementsByTagName(“script”)[0];if(window[t]&&window[t].initialized)window[t].process&&window[t].process();else if(!e.getElementById(n)){var o=e.createElement(“script”);o.async=1,o.id=n,o.src=”https://e.infogram.com/js/dist/embed-loader-min.js”,d.parentNode.insertBefore(o,d)}}(document,0,”infogram-async”);
Despesa en Serveis Socials
El tercer àmbit de l’anàlisi de pressupostos te a veure amb la despesa per habitant en Serveis Socials i Promoció Social. Les CCAA que hi dediquen més recursos són Navarra (796 €), Extremadura (571 €), Astúries (562 €) i La Rioja (528 €) i les que menys Andalusia (342 €), Comunitat de Madrid (331 €), Canàries (322 €) i Illes Balears (285 €). Catalunya es situa just per sota la mitjana de CCAA amb 449 €. En percentatge sobre el total del pressupost, les que més despesa dediquen són Astúries i Navarra (9,6% i 9,2% respectivament) i les que menys Aragó i Illes Balears (6,2% i 4,7% respectivament). Catalunya hi dedica un 7,4% del total del pressupost amb un increment del 8,15% respecte el 2022.
La situació del sector social a Catalunya fa anys que és molt preocupant per les polítiques de retallades de la darrera dècada. Per això la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya va demanar encaridament que s’aprovessin els pressupostos del 2023 i no es prorroguessin els del 2022. Es preveu que amb els pressupostos del 2023 més persones puguin tenir accés al sistema de prestacions socials i que la quantitat percebuda sigui més alta. La Renda Garantida de Ciutadania, percebuda per 170.798 persones al desembre de 2021 passarà dels 664€ mensuals el 2022 als 717€ el 2023. Malgrat aquest increment, sols el 27,6% de les llars amb situació de pobresa severa perceben la Renda Garantida. També cal tenir pressent que no tot el pressupostat s’executa, tal i com va passar el 2021, repercutint negativament en exercicis posteriors com el del 2022, on l’import de la despesa destinada va ser inferior fins i tot a la del 2020. Amb els acords inclosos als pressupostos del 2023, la Taula preveu reduir les llistes d’espera de la dependència i també el temps d’espera per a la valoració del grau de dependència i discapacitat. No obstant, la Taula també lamenta que l’augment en les tarifes del sector social és insuficient, com assegura La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, perquè no respon a les necessitats de les persones, les entitats i les professionals. El Govern ha anunciat que d’ara fins el 2026, preveu destinar 400 milions d’euros, dels fons Next Generation, a projectes d’ajuda als col·lectius més vulnerables. Benvinguts siguin, però un país que aspira a ser capdavanter, que està entre les CCAA amb major PIB i pressupost per càpita, no es pot permetre estar a la cua de la inversió en sanitat i per sota la mitjana en educació i serveis socials.
!function(e,i,n,s){var t=”InfogramEmbeds”,d=e.getElementsByTagName(“script”)[0];if(window[t]&&window[t].initialized)window[t].process&&window[t].process();else if(!e.getElementById(n)){var o=e.createElement(“script”);o.async=1,o.id=n,o.src=”https://e.infogram.com/js/dist/embed-loader-min.js”,d.parentNode.insertBefore(o,d)}}(document,0,”infogram-async”);
Catalunya Plural, 2024 
