En una enquesta recentment publicada per l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), en els darrers quatre anys s’ha detectat un augment de la percepció de problemes de convivència a Catalunya, sent l’incivisme el principal problema identificat, especialment a les ciutats. No cal ser cap profeta per a predir que la seguretat i el civisme seran dos dels temes clau en la campanya electoral per a les eleccions municipals del proper 28 de maig. Per això, des de FundiPau volem fer públiques un seguit de recomanacions aplegades en el document “Propostes per promoure la cultura de pau, la resolució pacífica dels conflictes i el desarmament des dels ajuntaments”. Si bé en alguns casos podrien semblar temàtiques que competeixen a administracions superiors, la convivència i la seguretat compartida ja es juguen en el nostre quotidià.
Així, la resolució pacífica de conflictes en l’àmbit municipal passa pel desenvolupament d’unes polítiques coherents amb aquest objectiu, on el procés compta tant o més que el resultat. Es fa necessari obrir espais de participació ciutadana en la deliberació, reflexió i presa de decisions municipals; així com, si encara no s’ha fet, establir serveis de mediació i resolució pacífica de conflictes al municipi. És aquí on hem d’apel·lar a la importància de la proximitat i el coneixement local, més que no pas importar grans models d’arreu: sense un bon coneixement de la problemàtica local i del territori, que sovint dominen els moviments de base, no hi pot haver avenços positius en aquest sentit. Tanmateix, caldria dissenyar i dur a terme cursos de formació i facilitar eines adreçades als cossos policials municipals en temes de models de seguretat compartida, mediació i resolució de conflictes, així com de respecte a la diversitat. Som conscients que són actuacions que ja s’estan duent a terme, però seguim percebent com els mètodes punitius segueixen sent el relat i la pràctica imperants.
Tornant a l’enquesta divulgada el proppassat mes de març, bona part de les persones entrevistades considera que la convivència amb persones de diferents orígens no fa sinó enriquir el context present. Tot i això, una de cada quatre considerava que Catalunya s’ha convertit en un lloc pitjor per viure per culpa de la immigració. És aquí on recomanem seguir impulsant accions, tant en l’àmbit de la incidència com de caire propositiu. Es fa imprescindible denunciar i emprendre accions davant de qualsevol incident de caire racista, homòfob, sexista i aporofòbic que es detecti al municipi. L’omissió de denúncia i d’actuació davant qualsevol situació d’abús de la qual es tingui coneixement no deixa de ser un acte de complicitat. Igualment, caldria seguir desenvolupant accions i polítiques a favor del respecte a la diversitat i en contra de tota discriminació per origen, classe, gènere, opció, orientació i identificació sexual o creença. Idees que no han de quedar en el buit d’un debat electoral, sinó que cal entendre i copsar la seva complexitat per a poder-les aplicar.
Una altra enquesta recent, la del Fons Català de Cooperació, conclou que dues de cada tres persones enquestades defensa la priorització de la diplomàcia i la cerca d’un acord de pau a Ucraïna, mentre que només un 16% defensa l’enviament d’armament. D’altra banda, el 62% considera que cal augmentar el pressupost en cooperació en comptes del militar. Finalment, només un 18% de les persones entrevistades veu les armes nuclears com una eina dissuasòria i un 78% defensa que l’Estat espanyol signi el Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears (TPAN), ja ratificat per 68 països.
Per reforçar aquestes tendències, proposem diverses actuacions: des del posicionament -especialment en forma de mocions– contra la participació en guerres i accions militars i per la ratificació del TPAN, passant per una participació activa en xarxes municipals internacionals per a la defensa dels drets humans i la construcció de pau (un clar exemple seria la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau). Aquest tipus d’iniciatives han estat sovint criticades perquè es realitzen fora del focus del conflicte o perquè es considera que no són competència municipal. Aquesta crítica només s’entén si veiem les eleccions municipals com un procés democràtic simbòlic i de poc abast d’actuació, i no com un exercici de participació d’enorme potencialitat que pot incidir en polítiques d’abast estatal i internacional.
Altres propostes van des d’evitar la cessió d’equipaments municipals per a fires militars, no permetre la instal·lació de fàbriques d’armament o equipament militar al municipi, fins a donar suport i adherir-se a les diverses campanyes ciutadanes que afavoreixen la pau, el desarmament, els drets humans i la justícia global. En aquest darrer aspecte, es podria donar una major profunditat de contingut i actuació als agermanaments ja existents entre municipis, als quals no s’ha donat gaire continuïtat.
Totes aquestes propostes no es poden entendre ni aplicar de manera aïllada, sinó en conjunció amb les actuacions necessàries per a prevenir i erradicar les causes de moltes desigualtats que generen violència. Tal i com promouen des de La Fede, la Coordi i el Fons Català de Cooperació, a més de les mesures proposades, cal saber garantir la igualtat d’oportunitats i el respecte pels drets humans, promoure la diversitat i l’economia social i solidària, lluitar per uns municipis més verds i sostenibles, però també més transparents i participatius, i consolidar el compromís no només amb la pau sinó també amb la cooperació.
Si bé mediàticament les capitals de província acaparen la majoria de debats i titulars, cal posar l’accent en la força de la municipalitat i de l’actuació local de qualsevol indret. De ben segur, moltes de les iniciatives proposades ja són en el pensament i anhel d’actuació dels milers de persones candidates a ocupar les 9.100 posicions d’edils als 947 municipis de Catalunya. No obstant, no tot ha de passar per atribuir la responsabilitat i exigir transparència a tot càrrec electe, sinó també en reiterar el paper cabdal que juguen els moviments de la societat civil (en qualsevol dels seus àmbits d’actuació) en seva àrea d’intervenció. La força de la participació local es juga ara i hi ha molts àmbits a consolidar. A FundiPau, com des de ja fa 40 anys, hi continuarem sent per mirar de donar suport.
Catalunya Plural, 2024 
