“Això és un micromundo. Sovint passo més temps amb la gent que forma part d’Assís que amb la meva pròpia família. També és cert que, com més relació tens amb les tasques administratives, més t’allunyes de la part tècnica, però en el meu cas intento tocar de peus a terra, saber qui hi treballa i també quines persones venen a nosaltres”, diu en Jesús amb un to de veu fluixet, i intercalant algunes paraules en castellà. Quan se li pregunta per la conciliació familiar -ja que nomena la seva filla adolescent en un parell d’ocasions-, sembla que encara és una tasca que té mig pendent. “Des de la pandèmia, per a mi ha estat molt dur. Han estat 3 anys molt intensos, amb molts projectes en marxa i amb molta responsabilitat”, afegeix.
Abans d’asseure’ns a parlar, ens ensenya tot l’edifici “seu” d’Assís, que, des de fa poc més d’un mes, s’ubica a la Via Augusta número 405-407. Entre habitacions on encara s’hi veuen caixes tancades i mobles de l’ikea per muntar, en Jesús saluda pel seu nom a cadascun dels treballadors, i nomena també aquells de les cadires buides, que no hi són.
A tocar de l’edifici hi ha l’antiga seu d’Assís, actualment ja tapiada. I a la planta baixa de la residència del costat hi ha les dutxes per a la gent que ho necessita. “La relació que tenim amb el barri és bona. Aquí hem fet campanyes amb botigues, i fem xerrades a les escoles, les públiques i també privades. És cert que al principi, quan vam arribar l’any 2003, hi va haver alguns conflictes i reticències amb la comunitat, per la violència cultural evident que vivim contra les persones sense llar”, explica. I assenyala el que s’anomenava “el despacho grande“, una petita plaça que hi ha just davant del nou edifici, que ha estat durant molts anys el punt de calma i conversa quan algú estava alterat. “He vist i conegut a molta gent, i molta ha mort”, comenta el Jesús, molt emocionat, amb un fil de veu. Recorda la Pili i el Lázaro, dos “amics” que havien demanat ajuda a Assís, i amb els quals es van proposar conjuntament deixar el tabac. Actualment, però, en Jesús encara fuma, i la Pili i el Lázaro ja no hi són.
El tercer sector
La situació que viu el Tercer Sector a Catalunya fa anys que està malmesa, infravalorada i, conseqüentment, precaritzada. Segons l’informe del Baròmetre del Tercer Sector Social de Catalunya 2022, les entitats socials atenen, acompanyen i donen suport a més d’1.900.000 persones en situació de risc d’exclusió social. Aquesta xifra suposa 350.000 persones més que les que es registraven en el baròmetre del 2017. Malgrat la forta xarxa d’entitats que formen part del Tercer Sector, i la necessitat dels seus serveis al territori, no hi ha una llei que empari la feina dels professionals que hi formen part. De moment, s’està tramitant una proposició de llei registrada al Parlament de Catalunya per a la millora del sector. I sindicats i patronal han arribat a un acord parcial per actualitzar les taules salarials i la classificació professional del conveni col·lectiu d’acció social de cara als anys 2022-2024.
Des d’Assís, segons el director Ruiz, l’aposta ha estat que els professionals que passin per l’entitat no percebin aquesta feina com un “treball pont” sinó com un projecte de vida. I, malgrat denunciar “la merda de conveni”, intenten oferir bones condicions salarials, conciliació i carrera professional, apunta Jesús Ruíz.
Sensellarisme
El sensellarisme és un fenomen que va a l’alça. L’encariment dels productes de primera necessitat, la problemàtica de l’habitatge, i la llei d’estrangeria vigent, entre d’altres, són alguns dels factors que fan que a l’estat espanyol hi hagi 40.000 persones vivint al carrer, segons dades de l’INE, i això sense tenir en compte totes les que malviuen sota un sostre, com és habitual en moltes dones amb criatures a càrrec o víctimes de la violència de gènere, on s’ha fet evident el biaix de gènere en les polítiques de treball sobre el sensallarisme.
Des d’Assís ja han començat a treballar des de la perspectiva de gènere: han obert diferents centres, inverteixen recursos en la prevenció i fan recerca de quina és la situació de violència de gènere al carrer. Segons un dels darrers estudis fets per l’entitat, tres de cada quatre dones en situació de sense llar ha patit violència al llarg de la seva vida.
L’aporofòbia –violència exercida sobre les persones pobres– i els delictes d’odi vers les persones sense llar encara és una assignatura pendent per a la societat. “Quan assassinen a Rosario Endrinal, l’any 2005, en un caixer, veus que alguna cosa no funciona. Des d’aleshores vam començar a preguntar-li a la gent que arribava si havia patit violència, i gairebé tothom ens deia que sí”, matisa Jesús Ruiz.
Des d’Assís també es treballa en la incidència política i en la sensibilització per erradicar l’aporofòbia a Catalunya. Segons el director Jesús Ruiz, fins que no hi hagi un canvi de pensament i de model cultural serà un factor que no desapareixerà:
“La violència cultural és la detonant de tota la resta de violències”, assegura.
Catalunya Plural, 2024 
