“Tenim dret a viure en el nostre territori, a viure dels nostres boscos, dels nostres mars, de les nostres terres. No volem els seus projectes, volem les nostres vides”. Així va tancar Bettina Cruz, defensora de la terra i líder binnizà (zapoteca), el seu discurs a l’abarrotada Plaza del Zócalo de la ciutat d’Oaxaca. Pujada sobre el quiosc central, la defensora va participar en la marxa de peus cansats del 20 de març contra la construcció del Corredor Interoceànic de l’Istme de Tehuantepec (CIIT). El seu lideratge en les lluites per a defensar la terra i els drets de les comunitats de la cintura de Mèxic, durant més de 40 anys, li ha portat a rebre atacs i amenaces per part de diferents grups, incloses les forces del propi Estat Mexicà. “Aquesta tasca és una elecció de vida, perquè no converteixin els nostres territoris en llocs inhabitables”.
Com ella, són moltes les persones i comunitats que resisteixen en l’actualitat a la imposició d’un megaprojecte que xoca amb la seva concepció de desenvolupament. Van ser més de 2.000 les persones que, mobilitzades des de les seves comunitats, es van reunir a la capital del departament d’Oaxaca per a empendre una marxa de nou quilòmetres i plantar-se sota els arcs del Palau de Govern. El dia escollit per a paralitzar el centre de la capital no va ser casual: un dia després, el president Andrés Manuel López Obrador i el governador d’Oaxaca, Salomón Jara, es reunirien amb John Kerry, assessor de la Casa Blanca per al Canvi Climàtic, i Ken Salazar, ambaixador dels Estats Units a Mèxic, per a commemorar el natalici de la figura de Benito Juárez. “Que ho senti López Obrador, que ho senti Salomón Jara, que ho senti John Kerry i Ken Salazar. Aquí, a Oaxaca, farem batalla!”, va cridar Cruz apuntant amb el dit a l’edifici institucional.
El Corredor Interoceànic de l’Istme de Tehuantepec es basa en un projecte de transport carreter i ferroviari per a unir el Golf de Mèxic amb l’Oceà Pacífic, des del port de Salina Cruz, a Oaxaca, fins al de Coatzacoalcos, a Veracruz. “Volem reactivar aquest antic projecte amb alguns criteris bàsics: respectar l’opinió de les comunitats, cuidar el medi ambient i que sigui beneficiós per a la població”. D’aquesta manera, López Obrador mostrava pocs dies després de la presa de possessió, l’1 de desembre de 2018, la seva voluntat d’impulsar el megaprojecte. Quatre anys i mig després, i a pocs mesos de la finalització de la instal·lació de les vies, la divisió en el territori és palpable i moltes de les comunitats afectades reclamen el dret a decidir quin tipus de desenvolupament volen implementar a les seves regions. “La ruta interoceànica no sols és la comunicació de les economies, sinó la producció, explotació i espoli dels béns que tenim els pobles. Volen imposar aquests projectes en els nostres territoris i el pitjor és que diuen que és per a afavorir-nos, quan el que faran és treure’ns la terra, l’aigua i el control territorial”, recalca Cruz, també integrant de l’Assemblea de Pobles Indígenes de l’Istme d’Oaxaca en defensa de la terra i el territori (APIIDTT).
El Col·lectiu Geocomunes, que acompanya comunitats i organitzacions en la defensa dels seus drets, considera que el desplegament del projecte va acompanyat d’un procés d’industrialització, privatització i especulació de la terra, que comporta un canvi profund en l’ús d’aquests béns . “El territori sosté la comunitat i la comunitat sosté el territori. A l’Istme hi ha una vocació lligada a les activitats agrícoles i una economia informal vinculada a l’artesania i les festes locals. I és molt difícil pensar com això es podria mantenir en un territori industrialitzat”, afirmen des del col·lectiu.
La importància geoestratègica de l’Istme de Tehuantepec
El Corredor Interoceànic és la peça central del Programa per al Desenvolupament de l’Istme de Tehuantepec, que compren 79 municipis del sud-est del país (33 a Veracruz i 46 a Oaxaca). Aquest Pla inclou la modernització i la rehabilitació de 227 quilòmetres de vies per a unir els oceans Pacífic i Atlàntic. També contempla la construcció de 10 parcs industrials de 300 hectàrees de mitjana, l’ampliació de la carretera transístmica, la creació d’un gasoducte per assegurar el proveïment de gas al sector industrial i la rehabilitació de les refineries de Salina Cruz i Minatitlan. Tot això, en el marc d’una denominada “zona lliure” per a estimular la inversió d’empreses privades a través de beneficis fiscals i administratius.
I és que el CIIT no pot entendre’s com un projecte aïllat, sinó com un element més en la reconfiguració del sud-est del país. Així, no sols enllaçarà Salina Cruz i Coatzacoalcos, també s’interconnectarà amb l’altre megaprojecte de la regió, el Tren Maia, a través d’una línia fèrria de 329 quilòmetres i amb Ciutat Hidalgo, a Chiapas, frontera amb Guatemala.
Específicament, la zona de l’Istme és una regió amb un marcat caràcter indígena, per la coexistència dels pobles originaris Zapoteco, Huave, Mixe, Zoque i Chontal, que tenen una llarga història de resistència per la defensa dels seus usos i costums —molt vinculats al territori— i les seves formes comunitàries d’autogovern. L’any 2021, el govern federal va promoure una sèrie de consultes amb l’objectiu d’obtenir el “consentiment lliure, previ i informat” de la població a la implementació del CIIT, tal com apunta el Conveni 169 de l’Organització Internacional del Treball (OIT). No obstant això, les comunitats denuncien la falta d’informació respecte als impactes ambientals, socials i culturals del megaprojecte. “L’actual administració ha intentat justificar el lliurament d’aquest territori mitjançant una sèrie de Consultes Indígenes […] portades a terme com a simples processos burocràtics i artificiosos, violant i trepitjant el dret a la lliure autodeterminació dels pobles indígenes”, va manifestar en un comunicat el Congrés Nacional Indígena.
Per la seva defensa del territori i oposició al projecte, a més de Bettina Cruz, molts lideratges assenyalen haver sofert amenaces, agressions i detencions. El 27 de març de 2022, el líder comunal de Santa Cruz Tagolaba i de Sol Rojo, Erick Sánchez, que denuncia la falta d’un procés de consulta digne, va rebre un impacte de bala en un atemptat en el qual el seu cosí va ser assassinat: “El projecte ha de ser consultat a la comunitat conjuntament amb l’autoritat de torn que estigui legalment reconeguda. En aquest cas, les terres són comunals i no de propietat particular. Per tant, qui decideix què fer amb aquestes terres és la pròpia comunitat. Aquesta decisió ha de fer-se en una assemblea general de comuners i hi ha d’haver un conveni entre la població i l’Estat”, afirma Sánchez.
D’altra banda, el mes de gener d’enguany va ser detingut David Hernández, líder veïnal de Puente Madera i d’APIIDTT, en el municipi de San Blas Atempa. Va ser acusat, conjuntament amb 17 companys més, de suposats danys a les vies de comunicació durant les marxes contra l’aprovació del canvi de l’ús del sòl per a la construcció d’un dels parcs industrials. “Aquest canvi del sòl es va aprovar en una assemblea on diverses persones, fins i tot veïnes de la comunitat, es van fer passar per a propietàries del territori. Es van repartir les terres comunals”. Hernández també assegura que, en revisar l’acta de signatures, moltes d’aquestes van ser falsificades: “Vam veure la signatura d’una persona morta un any abans de l’assemblea”. Actualment, hi ha un procés de judici de nul·litat.
“Es busca criminalitzar les lluites socials culpant a les comunitats que estan en contra l’espoli de les nostres terres i de la imposició il·legal dels projectes”, afirma Hernández. I així ho destaca també el Centre Mexicà de Dret Ambiental, que revela les dades de 26 agressions contra persones defensores entre octubre de 2021 i març de 2023 en el marc de la construcció del CIIT. D’altra banda, l’informe anual de 2022 de Front Line Defenders exposa que Mèxic és el tercer país on més persones defensores van ser assassinades durant 2022 (45), particularment en els estats d’Oaxaca, Guerrero, Chihuahua i Chiapas.
Un mur per a la migració
“Als Estats Units estem posant la mirada al sud. Invertir en l’Interoceànic serà clau per a resoldre els problemes sobre el flux de migració. És més fàcil veure què està passant en una frontera de 180 milles que en una de 2.000 milles al desert”. D’aquesta manera, l’ambaixador Ken Salazar va explicitar la seva voluntat de treballar conjuntament amb el Govern d’Andrés Manuel López Obrador per a incrementar el control migratori en la zona més estreta del país.
“Aquesta estratègia ja s’esmenta en diversos programes estatals, referint-se a aquesta com a ‘zona de contenció’. Per tant, a les persones que aconsegueixin passar la frontera física amb Guatemala, les utilitzaran com a mà d’obra barata als parcs industrials”, assenyalen des de Geocomunes. A més, consideren que aquesta estratègia reforçarà l’economia criminal: “En convertir l’Istme en un mur de contenció, augmentaran els interessos d’altres grups que tenen presència a la zona i les activitats relacionades amb aquests interessos, com el tràfic de persones o la prostitució”. El col·lectiu també subratlla que s’incrementaran els discursos d’odi cap a la població migrant i la desinformació sobre les causes reals del motius pels quals surten dels seus països.
“Sabem l’espoli que han patit altres pobles, com a Centreamèrica, on les persones han de sortir perquè els han tret els seus territoris”, remarca Cruz. “Aparentment volen el nostre desenvolupament, volen que tinguem feina, però els pobles indígenes tenim dret a dir ‘no’ al seu desenvolupament perquè aquesta no és la nostra vida. Volem menjar el què es menja al nostre territori, ser part de la nostra cultura i de la nostra visió del món. Volem vestir amb les nostres robes i parlar la nostra llengua. Perquè aquest és el dret més elemental que tenim”.
Catalunya Plural, 2024 
