Passades tan sols dues setmanes des de la darrera vegada, un vaixell d’una ONG que participa en operacions de recerca i salvament marítim a la Mediterrània central ha estat assignat novament al port de Livorno. Aquesta vegada es tracta de l’Open Arms, de bandera estatal espanyola.
Va arribar a Livorno el dimecres 21 de juny, a primera hora de la tarda, després de rebre la instrucció del Centre de Coordinació de Salvament Marítim (MRCC) de desembarcar allà les 117 persones que portava a bord. Encara que el port més proper a la zona de rescat capaç de rebre els nàufrags estava situat a només 230 milles, a Sicília, se li va assignar com a destinació final el port de Livorno, ubicat molt més al nord, a unes 650 milles. Va ser un viatge tres vegades més llarg, i per als nàufrags del Sudan, Eritrea i Líbia va durar un total d’uns cinc dies.
Eren poc més de les vuit del vespre quan el vaixell va atracar al moll 56 de la Calata Carrara, molt aprop dels turistes que estaven llestos per embarcar amb destinació a Còrsega i Sardenya. En aquesta ocasió, les operacions de desembarcament van ser especialment lentes, i fins passades les 2 de la matinada no van desembarcar per fi totes les persones rescatades. Entre elles, hi havia 58 homes,15 dones i 44 menors dels quals només un anava acompanyat (hi havia 7 nenes i 35 nens, i una nena de 3 anys que viatjava amb els seus pares).
Una vegada més, es va instal·lar un campament de protecció civil a la part posterior de l’Estació Marítima, al moll on estava amarrat el vaixell. Les persones rescatades van anar desembarcant en grups petits. Després dels primers controls mèdics a bord, van ser assistits al moll per personal de la Creu Roja, i posteriorment conduïts a l’Estació Marítima per fer-ne la identificació policial, un primer interrogatori i una possible entrevista amb els assistents socials de les diferents associacions. Alguns es van queixar d’un comportament especialment restrictiu per part de la policia, els quals els haurien demanat que no sortissin de les sales on havien de ser rebuts. Aquest comportament va ser titllat d’“ingerència”. En aquesta línia, els periodistes que estaven allà també van experimentar tensió per part de les autoritats policials, ja que també van ser objecte de repetits controls per part dels antiavalots situats per bloquejar una de les entrades del moll.
Fora del port hi havia una manifestació solidària, d’unes 50 persones, organitzada per la xarxa “Livorno antiracista i solidària”. Les pancartes “Llibertat no Frontex”, “Livorno da la bienvenida” i “Governs assassins, no més massacres al mar, llibertat de moviment” es van desplegar a les portes del Varco Fortezza, en referència a la recent massacre de Pylos, en aigües gregues, en què centenars de persones van morir intentant arribar a Europa. També estava present el sindicat de base USB, actiu al sector portuari, amb una pancarta ben visible: “Ports tancats a les armes, oberts als migrants”.
El vaixell Open Arms havia sortit del port de Barcelona el 8 de juny per fer la seva missió número 100. Després d’un avís del Telèfon d’Alarma i després d’informar de la situació a les autoritats competents i no rebre resposta, el vaixell Open Arms va intervenir per oferir la seva ajuda i rescatar l’embarcació que transportava 117 nàufrags migrants que, després d’haver sortit de Sabrata, a Líbia, amb destinació a les costes italianes, es trobava en una situació perillosa en aigües internacionals.
Sobre les condicions de l’embarcació rescatada, Open Arms escriu en una nota: “Era un taüt flotant, un vaixell precari i gens segur per a un viatge de centenars de milles, com és la distància que separa Líbia d’Europa. En el seu interior, 117 persones jeien entre la coberta exterior i la inferior, que s’hauria convertit en un parany mortal si no haguessin estat rescatades. No busquem més. Són vides humanes en perill i mereixen protecció a l’única via d’escapament, mancant un passatge segur per buscar refugi”.
Mauro Di Si, coordinador SAR de la Missió 100 d’Open Arms, va declarar poques hores més tard sobre el rescat: “En resposta a la nostra sol·licitud d’un Punt de Seguretat o Refugi Segur se’ns va assignar el port de Livorno”, que es considera massa allunyat del lloc original d’operacions, perquè “exposa les persones que rescatem a quatre dies de navegació a la coberta del nostre vaixell, cosa que significa exposar-les a les condicions meteorològiques, així com a un patiment psicològic innecessari, persones que ja han patit tota mena de privacions dels drets humans”.
Després de donar per acabat el rescat, el mateix dia 18 de juny, de camí a Livorno, el vaixell d’Open Arms “va interceptar i va mostrar quatre casos diferents d’embarcacions amb problemes a les quals va oferir assistència”, afirma Mauro Di Si, “tot i que rebem l’ordre directa d’abstenir-nos del rescat per part de l’MRCC de Roma”. Un cop finalitzada l’assistència i sol·licitada la coordinació del rescat i la recuperació als guardacostes italians, l’Open Arms va prosseguir el camí cap a Livorno a tota velocitat.
El que va passar amb l’Open Arms confirma l’ús instrumental que, des de fa temps, es fa d’una autoritat com la MRCC, la funció de la qual hauria de ser facilitar i coordinar el salvament marítim. L’assignació de ports llunyans és una estratègia provada del govern en els darrers sis mesos. Aquells que contravinguin l’assignació de POS o la prohibició de més d’un rescat per missió corren un gran risc, segons les mesures recents del govern. És el cas del vaixell Aurora, de l’ONG Sea-Eye, que deixa clar a què s’enfronten els vaixells d’ONG que no obeeixen les prohibicions i les ordres de les autoritats. L’Aurora va ser incautat durant 20 dies al port de Lampedusa el 15 de juny, i la tripulació va ser multada, perquè enlloc de navegar cap a on se’ls havia ordenat, fins al port de Trapani, que estava a 32 hores del lloc del rescat, es van dirigir al port més proper de Lampedusa, perquè “una navegació tan llarga”, va escriure Sea-Eye en una nota, “hauria representat un perill per a les persones rescatades, sense refugi contra les onades i el mal temps”. Aurora és un vaixell de només 14 metres que havia recollit 39 nàufrags a la deriva al bell mig del Mediterrani, sense menjar ni aigua.
El 21 de juny, amb motiu de l’arribada de l’Open Arms al port de Livorno, també van ser presents al moll alguns membres de l’anomenat “equip de terra” de l’ONG Mediterrània, grup que organitza el suport a terra de les activitats de salvament marítim. A la manifestació davant del port també hi van assistir alguns membres d’Emergency’s Life Support, que en aquell moment estava estacionat per treballar a Livorno. Pel que fa als altres activistes solidaris presents, per a ells era important portar un missatge contundent de benvinguda i suport a l’arribada dels vaixells, “tot i que -va dir un representant d’Emergency- sabem que la realitat que els espera a Itàlia és molt dura” .
Catalunya Plural, 2024 
