Ens trobem davant d’unes eleccions generals claus per al futur del Regne d’Espanya. Se’ns presenten dos models de govern: la consolidació d’un govern de caràcter progressista format pel PSOE i Sumar o un govern ultraconservador format pel Partit Popular i Vox.
Les diferències entre tots dos possibles governs en termes de polítiques públiques són rellevants. Els models econòmics i socials proposats pels dos blocs presenten importants diferències, encara que en algunes qüestions PP i PSOE no difereixen tant, i són els seus companys de coalició els que els empenyen cap a posicions més separades.
Quan falten cada cop menys dies per a les eleccions, els partits van presentant les seves propostes programàtiques. Alguns partits ho fan en comptagotes i amb certa imprecisió sobre les mesures proposades.
Per als qui som activistes a favor de la Renda Bàsica, les eleccions generals són una oportunitat per a què els partits polítics incloguin als seus programes aquesta mesura. Malauradament, ens trobem novament amb l’oportunitat perduda, a les eleccions del 23 de juliol del 2023, perquè la Renda Bàsica sigui una mesura de caràcter econòmic i social d’algun dels partits amb opcions viables de governar.
La Renda Bàsica és una mesura cada cop més present en l’imaginari públic, adquirint especial força en l’última dècada. És per això que en aquest article es pretén fer un breu repàs de la història de la Renda Bàsica en les eleccions del Regne d’Espanya.
Podemos va ser el primer partit que va portar aquesta idea al seu programa a les eleccions europees del 2014. Aquestes eren les primeres eleccions a les que es presentava, amb un discurs rupturista que posava sobre la taula la impugnació del sistema. Una de les mesures que presentava era la Renda Bàsica. La Renda Bàsica va ser la mesura més votada per les seves afiliades tant a l’any 2014, als seus inicis, i a l’assemblea de Vistalegre 2. Com a punt de partida, i malgrat que van ser valents per incloure aquesta mesura en el seu programa, es feia difícil encaixar aquesta proposta en un àmbit com el de la Unió Europea, on les competències per a la creació d’una renda bàsica en un estat membre són més aviat limitades. Els resultats d’aquestes eleccions van ser històrics, ja que Podemos va obtenir cinc escons i van entrar amb força al panorama polític espanyol.
La il·lusió va durar poc, ja que al programa de les eleccions generals del 2015 la Renda Bàsica va desaparèixer del programa de Podemos i mai més va tornar. En lloc de la Renda Bàsica, en els programes següents es proposa la creació d’una prestació condicionada a l’estil de l’Ingrés Mínim Vital que crearia el 2020 el govern de coalició del PSOE i Unidas Podemos, del qual en parlarem més endavant.
Això va suposar el desencantament d’una bona part de la militància de Podemos que era favorable a la Renda Bàsica, ja que malgrat ser àmpliament recolzada en els processos participatius d’elaboració programàtica, mai no s’arriba a materialitzar als seus programes. Les poques possibilitats que pogués figurar dins del programa es van esfumar quan es crea la coalició Unidas Podemos amb Izquierda Unida. IU aposta des de fa més d’una dècada per la proposta del Treball Garantit i no veu amb bons ulls mesures que no passin per la feina com a única manera de tenir una vida digna.
Altres partits s’han acostat a la idea de la Renda Bàsica amb interès. Un d’aquests partits és Más País, arribant a proposar la creació d’un pilot de Renda Bàsica al seu programa per a les eleccions generals del 2019. El seu líder, Íñigo Errejón, s’ha mostrat en diverses ocasions partidari d’aquesta idea, però fins ara el partit no ha apostat per la implantació d’aquesta mesura, més enllà de la creació d’un projecte pilot.
En l’àmbit autonòmic, partits com la CUP a Catalunya o En Marea a Galícia sí que han apostat per la Renda Bàsica com una mesura de protecció social. En el cas de la CUP, el seu impuls en les negociacions del govern català amb Esquerra Republicana de Catalunya ha fet que es creï una Oficina del Pla Pilot per a Implementar la Renda Bàsica Universal, la qual segueix en funcionament malgrat la pinça de PSC, Junts, PP i Vox per esborrar el pla pilot a la votació dels pressupostos de la Generalitat el 2023.
Les oportunitats per a la implementació de la Renda Bàsica han estat diverses, especialment en els darrers quinze anys. La crisi financera del 2008 va ser una oportunitat per substituir una sèrie de prestacions socials i laborals que van resultar poc efectives per pal·liar els efectes de la pobresa sobrevinguda a milions de persones per la desocupació massiva desencadenada per la crisi. Tampoc no hem d’oblidar les borses de pobresa existents abans de l’esclat de la bombolla immobiliària, ja que malgrat estar en xifres significativament menors a les que vam poder veure després de la crisi, necessitaven una resposta àgil i efectiva per part de l’Estat. En aquell moment, amb un govern socialista, la resposta a la crisi van ser les retallades i la condemna a una generació que iniciaria la vida laboral en una època d’incertesa i amb una aturada juvenil propera al 50%. El canvi de govern el 2011, amb el PP al capdavant, no va fer més que agreujar la situació.
La segona oportunitat perduda per a la implementació de la Renda Bàsica va ser la pandèmia generada per la COVID-19. La pandèmia va suposar una ruptura en el sistema econòmic en què vivim i se li van veure les costures. Milions de persones es van quedar sense feina i els Estats feien el que podien per intentar solucionar el gran problema que s’havia generat. Es van prendre mesures, però aquestes no afectaven tota la població, sinó que era beneficiària aquella població amb contracte de treball, quedant exclosa la gent amb feines precàries, sense contracte i irregulars. És indubtable que una mesura com els ERTE van tenir un efecte positiu en aquelles persones que van perdre la feina d’un dia per l’altre, però no arribava a tota la població que objectivament necessitava garantir-ne l’existència material.
En aquell moment, es va generar un moviment que exigia la implementació d’una renda bàsica d’emergència per pal·liar els efectes generats per la pandèmia. Era un plantejament racional i relativament senzill que permetria mantenir uns ingressos mínims a tota la població mentre durés l’emergència sanitària. En aquell moment, PSOE i Unidas Podemos va decidir posar en marxa l’Ingrés Mínim Vital, mesura present als programes dels dos partits per a les eleccions generals, encara que amb algunes petites diferències.
El resultat de la implementació de l’IMV fins ara no ha estat positiu, ja que no ha arribat a tota la població que objectivament hi tindria dret i no ha aconseguit reduir considerablement les xifres de pobresa del Regne d’Espanya. Després de més de trenta anys de rendes autonòmiques condicionades que no funcionen, no s’entén per què hauria de ser diferent una renda estatal que comparteix els mateixos problemes.
És frustrant que qui ostenta el govern, especialment des de partits posicionats a l’esquerra de l’espectre, segueixi apostant per un model fallit. Un model que no només no ha estat capaç de reduir la pobresa, sinó que s’emmarca en un model, el workfare, que ens fa menys lliures, perquè la nostra dignitat ha de passar per la feina remunerada. Siguin com siguin les condicions, el nostre deure és acceptar allò que ens ofereix un mercat laboral cada vegada més injust.
Parlant de les imminents eleccions generals, mesures com l’herència universal proposada per Sumar ens permeten parlar d’altres models de redistribució de la riquesa. Això és positiu, encara que la informació que s’ha facilitat sobre aquesta proposta no sembla que vagi en la línia de la universalitat i la incondicionalitat que se’l pressuposa. Si més no, espero que el debat que genera aquesta mesura pugui preparar el terreny per parlar sobre altres qüestions que van en la línia de la incondicionalitat que proposa la Renda Bàsica.
Els qui som defensors de la Renda Bàsica creiem que és el moment que els partits polítics siguin valents i d’una vegada per totes apostin per aquesta mesura que cada cop genera més simpaties entre la població. Ja han passat massa desgràcies perquè no es lluiti per un dret que ens fa més lliures. Aquestes eleccions eren una oportunitat i l’han deixat passar. Què més ha de passar perquè la Renda Bàsica sigui una realitat?
Catalunya Plural, 2024 
