Recordar els records dels cinc anys

CHEVREUSE

Patrick Modiano

Traducció de Mercè Ubach

Editorial Proa, 2023

Patrick Modiano (1945) és un dels escriptors vius més importants de la literatura francesa. El 1978 va rebre el premi Goncourt amb Carrer de les botigues fosques. El 2014 va guanyar el Premi Nobel de Literatura. És un home de producció constant (més de 25 novel·les), estimat i guardonat per França. I què val a dir, provoca una estranya fascinació, tant al seu país, com arreu d’Europa. Molts escriptors afirmen de vegades que sempre escriuen “la mateixa” novel·la. Modiano, no cal que ho declari, ho demostra amb la seva producció narrativa (estem exagerant una mica, evidentment).

La seva obra està molt influïda per la història de la seva família durant la II Guerra Mundial, i per damunt d’això plana la memòria, el record, la reconstrucció del passat, la descoberta de forats de memòria escapats, que reconstrueix d’una manera pacient i eficaç. De vegades, les seves novel·les recuperen la memòria des del punt de vista de la guerra, del París ocupat, etc. D’altres ho fa des d’un punt de vista particular, d’un individu, d’una dona, que, segons l’argument, tenen comptes pendents amb la memòria que han de saldar. O, també, històries on la memòria mateixa els ocupa la vida i retorna de manera sobtada o, simplement, com qui no vol la cosa, com qui passeja, deambula per París, deixa que el record i el sentiment provocat per aquest vagarejar s’apoderi d’ell. D’aquí la fascinació de què parlàvem. Un cop entres en el seu món i en la seva manera de plantejar-lo literàriament, ja no te n’escapes. En vols més. Vols veure com s’ho ha fet de nou (sense deixar de fer el que sempre fa).

L’última novel·la, Chevreuse, en aquest sentit no defrauda perquè, a més, fa un doble salt mortal memòrístic i fantasmagòric: Explica la història d’un escriptor ja setantí que recorda uns fets esdevinguts cinquanta anys enrere. Als vint anys, el protagonista, per un casualitat, retorna a una casa on havia viscut de petit (fet que el trasllada als seus cinc anys i als records d’aquells moment). A Chevreuse, a més, Modiano regala al lector una novel·la amb un argument concret, coses que el petit protagonista va veure i va viure, una informació que resulta important per algú, que hi va darrere. Això dona lloc a una certa ambientació de gènere, a una mica d’acció i a la creació d’una galeria de personatges secundaris molt interessants. En cap cas, la novel·la no s’escapa de l’exercici tan estimat per l’autor de treballar amb la memòria, el record i la importància impossible d’evitar que acaben tenint en la vida de cadascú.

Val la pena descobrir el món, de vegades introspectiu, de Modiano perquè, en qualsevol cas, l’amor per la memòria no deixa de ser un gran amor per la vida. I això és el que transmet. Per sort, en català el tenim molt traduït i molt bé, bàsicament per Mercè Ubach, però també per Joan Casas, Eulàlia Sandaran I Víctor Compta, entre d’altres.

Una lectura ràpida (152 pàgines), interessant i diferent per aquest estiu.