El bloc d’esquerres pot tornar a governar Espanya, a l’espera de Junts per Catalunya

El Partit Popular de Núñez Feijoo ha guanyat les eleccions, però els populars (136) no sumen suficient amb els seus aliats de VOX (33) i UPN (1) i Coalició Canària (1) es queden a cinc diputats dels 176 que marca la majoria absoluta. Amb aquests resultats, el bloc de la moció de censura podria repetir la jugada amb què va fer fora a Rajoy l’any 2019 i reeditar un govern de PSOE i SUMAR.

El PSOE ha obtingut 122 escons, que sumats als de la formació política que lidera Yolanda Díaz (33), ERC (7), Bildu (6), PNV (5) i BNG (1) s’enfilarien fins als 172. El resultat del bloc d’esquerres tampoc suma majoria absoluta, ja que es queda a només quatre diputats dels 176 diputats màgics. És a dir: només un diputat separa un bloc de l’altre, però és suficient per negar-li a la l’extrema-dreta l’accés a la Moncloa. D’obtenir més vots favorables en una segona votació, Pedro Sánchez tornaria a presidir el govern d’Espanya. Per fer-ho, però, serà necessària l’abstenció de Junts per Catalunya. I aquesta possibilitat no està assegurada.

Aquestes són les claus dels resultats electorals en una nit d’infart:

• Els resultats electorals de la nit són, també, una victòria del bipartidisme. En les últimes eleccions estatals, la suma de PP i PSOE no arribava al 50% del total dels vots. Ara representen gairebé un 75% del total del escons, un resultat que retorna als nivells de l’any 2011, quan va esclatar el 15M. En aquest sentit, resulta evident que es tanca el cicle d’impugnació al Règim del 78 que va néixer a les places, ara fa poc més d’una dècada.
• “Perro Sanxe nunca muere”. Per molts cops que li etzibi el destí, l’actual president d’Espanya sempre cau dempeus. En un context advers i després de perdre el debat electoral, Pedro Sánchez obté la derrota més dolça de la seva carrera. Hi ha dos factors claus que han contribuït al bon resultat dels socialistes: la mobilització d’un electorat socialista que s’havia quedat pel camí en les darreres eleccions, i l’aglutinació del vot de formacions d’esquerres, que com SUMAR, que perd 7 diputats, i ERC, que en perd 6, haurien preferit votar socialista.
• El fort increment del PP, que passa de 89 a 136 diputats, té una correlació directa amb la dissolució de Ciudadanos i la forta baixada de VOX. El Partit Popular, tot i guanyar les eleccions, ha estat incapaç de convèncer els votants de centre. L’aliança amb VOX a les Comunitats Autònomes els hi pot haver passat factura.
• Les enquestes han tornat a fallar. Alguna cosa no acaba de funcionar entre els professionals de la demoscòpia, que donaven de manera gairebé transversal una victòria clara del bloc de la dreta. L’obsessió amb la “ciència” estadística ha confós a tothom, periodistes inclosos.
• Tot queda en mans de Junts per Catalunya. L’abstenció de Junts per Catalunya serà el principal escull per habilitar un govern del PSOE i SUMAR. Un debat que tindrà implicacions importants en clau catalana, ja que tornarà a intensificar les relacions entre ERC i Junts.