Imagineu-vos un país en el qual les coses puguin ser diferents. En el qual tenir esperança en un futur que, encara que ple de mil reptes, pugui ser millor. Un país que aprengui dels seus errors, que guareixi les seves ferides i sàpiga on vol anar. Imagineu-vos un país en el qual el franquisme només sigui un ressò llunyà, un espectre que fa tanta por com fan les ombres de nit, però que a plena llum del dia es veu ben petit, ridícul, fins i tot insignificant. Imagineu-vos que la llum i el coneixement vencen la mort i la incultura, que la raó trenca les cadenes. Que la Il·lustració, amb tots els seus matisos i imperfeccions, pot formar part, per primer cop, del nostre patrimoni.
Imagineu-vos que ni tan sols amb tots els mitjans de comunicació al seu favor ho haguessin aconseguit.
Imagineu-vos un país que hagués encetat un canvi que ja fos imparable; potser no seria un canvi ideal, no pas el més revolucionari, però sí en la direcció de la justícia social i l’ètica. Imagineu que una explosió de color escombrés el país d’un extrem a l’altre, amb les dones lliures perdent la por, els homes qüestionant-se el seu paper tradicional sense haver de complir expectatives absurdes. Un lloc en el qual poguéssim sentir-nos, mica en mica, més nosaltres que mai. Imagineu-vos un país en el qual tots, totes i totis poguéssim ser el que volguéssim i estimar-nos com volguéssim. Imagineu-vos una societat diferent, a voltes enfrontada, però que ha aconseguit una majoria de persones que ja aspiren a molt més del que sempre s’ha esperat de nosaltres: enfrontar-nos, venjar-nos, odiar-nos. Imagineu-vos que, a la fi, la democràcia triomfés, que els petits s’unissin, que aquesta unió dels febles ens fes més forts, en un país que valorés les nacions que el conformen i que, lluny de ser una amenaça, abracés la plurinacionalitat. La diversitat ens enforteix, ens fa saludablement diferents, més plurals.
Imagineu-vos per un moment que la nostra història no l’han escrit els nostres botxins.
Imagineu un país que potser comença a estimar-se a si mateix, en el qual els seus ciutadans, en comptes de tenir por dels seus representants, els exigeixen responsabilitats, i en comptes de pensar que tots els seus polítics són iguals, els exigeixen que siguin encara més diferents. Imagineu un país que vulgui engegar al passat tota l’angoixa, a un passat en blanc i negre, un gris que va costar el dolor, el patiment, el silenci i la mort de moltíssima gent. Imagineu-vos un país que s’hagi rebel·lat contra el suposat destí manifest que anunciaven alguns i al qual volien tornar els de sempre. Imagineu-vos un país on les coses puguin ser d’una altra manera, un país on potser ja comencin a ser d’una altra manera.
Imagineu-vos que podem triar allò que ens uneix i llençar a les escombraries tot allò que històricament ens han imposat.
Imagineu-vos ser el focus d’il·lusió, de lluita, i d’orgull, l’espurna que anima a d’altres a continuar endavant, a tornar-se a aixecar. Imagineu-vos un país que envia un missatge a la resta d’Europa: no passaran, aquest cop de veritat, i no com al 39. Aquest cop no, no han passat.
Perquè la història pot ser diferent. La decidim nosaltres.
Catalunya Plural, 2024 
