Tot i tenir el menor suport des de l’inici del Procés, l’independentisme no havia tingut abans una oportunitat com l’actual per fer valdre les seves reivindicacions per investir a Pedro Sánchez. Tot i que Feijóo ha guanyat les eleccions amb 137 escons, la suma amb Vox (33) no arriba a la majoria absoluta i allunya al PP del govern. Amb la configuració actual, només hi ha dos possibles escenaris: la revalidació d’un govern de coalició progressista del PSOE (121) i Sumar (31) o una repetició electoral. Tot depèn d’ERC, però sobretot de Junts.
L’independentisme s’instava a buscar una unitat després dels mals resultats de les eleccions municipals i autonòmiques de maig. Tot i que a les generals no els hi ha anat millor, ara són indispensables. Els socialistes catalans s’han imposat amb contundència a Catalunya amb 19 escons, mentre que Sumar ha estat la segona força més votada amb 7 representants. ERC s’ha deixat quasi la meitat de parlamentaris (ha passat de 13 a 7), mentre que Junts n’ha perdut un i s’ha quedat amb 7. La CUP ha quedat fora del Congrés al perdre els dos escons que tenia.
Pedro Sánchez dona per feta la investidura i nega una repetició electoral
“Estic convençut que existeix una àmplia majoria social per seguir avançant. Toca traduir la majoria social en una majoria parlamentària al Congrés dels Diputats”, afirmava Pedro Sánchez en un vídeo a les xarxes socials. Les declaracions de Sánchez es produïen un dia després que el PP exigís al PSOE, que assumís la derrota i parli amb Feijóo per “garantir la governabilitat”.
Els populars són conscients que tot i haver guanyat les eleccions, han perdut al no ser capaços de conformar una majoria. Sánchez, en canvi, sap que pot aconseguir els suports per revalidar el Govern, i que passen pels partits nacionalistes bascos amb el PNB i Bildu, gallecs (BNG) i catalans (ERC i Junts). Per això, també ha volgut posar l’accent en què “és el moment de reconstruir la cohesió social i territorial i deixar enrere l’enfrontament estéril i la corrupció política”. Les picades d’ullet als independentistes continuen. El PSOE facilitarà que ERC i Junts puguin tenir grup parlamentari propi i Yolanda Díaz ha proposat una reforma que permeti utilitzar el català, euskera i gallec al Congrés. A més, Sumar ha designat ja a Jaume Asens, com a representant de la formació encarregat per establir un diàleg amb Junts per aconseguir el vot favorable al Govern de coalició.
Pedro Sánchez diu estar convençut que aconseguirà els suports per a governar i ja ha plantejat les prioritats de cara al nou mandat. Assegura que és el moment de consolidar el creixement econòmic i reindustrialitzar Espanya, amb l’ajuda dels fons europeus, assolir la plena ocupació a Espanya, reforçar l’estat del benestar i continuar amb “el camí cap a la igualtat real i efectiva entre homes i dones”. A més, ha manifestat el seu interès en fer de l’habitatge “la gran causa nacional de cara als propers anys”.
L’independentisme rebaixa les expectatives
ERC i Junts busquen una estratègia conjunta per rendibilitzar els 14 escons que tenen entre els dos al Congrés. La llista d’exigències inclou des d’acabar amb el “dèficit fiscal” de Catalunya fins a transferir a la Generalitat la competència per convocar referèndums i l’amnistia.
Amb el darrer ball d’escons pel vot exterior on el PP n’ha guanyat un a costa del PSOE, a més del vot favorable del PNB, Bildu, BNG i ERC, cal que almenys dos dels diputats de Junts, votin sí, la resta dels de Puigdemont es podrien d’abstenir. Els republicans ja han advertit que no es pot donar per fet el seu vot favorable i han posat sobre la taula les exigències per donar el sí a Pedro Sánchez: el traspàs de Rodalies, la fi del conegut com a dèficit fiscal i mantenir la taula de diàleg “per a negociar el referèndum”. Des de Junts demanen una negociació que pivoti entorn a “l’autodeterminació i l’amnistia”, tot i que tiren la pilota a la teulada dels socialistes. “Estarem molt atents al que digui el senyor Pedro Sánchez quan surti a expressar quina és la seva proposta per convèncer la resta de formacions polítiques que donin un eventual suport a la seva investidura”, assegurava el portaveu Josep Rius. Els de Puigdemont, no tenen pressa i es treuen de sobre la responsabilitat d’una repetició electoral si Sánchez no aconsegueix els suports necessaris. Tot i així, amb els mals resultats de l’independentisme tampoc sembla que hi hagi un interès a tornar a les urnes, amb ells com a responsables de donar una nova oportunitat per a governar a PP i Vox.
Des del Govern mantenen la línia vermella al referèndum d’independència, tot i que estan convençuts que hi ha un espai intermedi que es pot explorar. I més quan la Fiscalia ha instat al Tribunal Suprem a reactivar l’euroordre contra Puigdemont i Toni Comin i l’indult a Laura Borràs pels delictes de prevaricació i falsedat, depèn del Govern central.
Catalunya Plural, 2024 
