Coincidint amb les eleccions presidencials, el CNE (Comitè Nacional Electoral) llança la CONSULTA POPULAR YASUNÍ, amb la pregunta següent:
Una pregunta que, possiblement, per a molts podria generar moltes més preguntes. Per entendre millor en què consisteix la Consulta, us aconsellem recórrer a aquest mapa.
Podem observar les marques de Yasuní i Cuyabeno , dues de les reserves més conegudes de l’Amazònia equatoriana. Llocs d’una riquíssima biodiversitat, per estar situades en zones anomenades hotspot que, per la seva ubicació al voltant de la línia equatorial, gairebé no van patir els efectes de les glaciacions, per la qual cosa es conserven moltíssimes espècies de fauna i flora que en altres parts del món van desaparèixer. Si a això s’uneix la localització al vessant andí, la conseqüència és que parlem dels llocs amb més riquesa en biodiversitat del planeta.
Fixeu-vos en els blocs marcats amb números, són trossos de territori ja subhastats en què fa temps s’explota petroli o blocs ja licitats per començar l’explotació. El bloc ITT (per les inicials dels blocs que el conformen: Ishpingo-Tambococha-Tiputini) és un petit gran fragment, però no correspon a la totalitat del Parc Nacional Yasuní .
Cuyabeno i Yasuní són zones d’una gran biodiversitat natural i també d’una gran riquesa cultural pels pobles indígenes que hi habiten. Allí viuen els pobles en aïllament voluntari (Taggaeri i Taromenane) i diferents nacionalitats indígenes: Waorani , Kichwa . Al nord i al sud estan els Cofanes , Siona , Siekopai , Shuar , Achuar , Shiwiar , Zápara , Andoas …
COM VA COMENÇAR TOT? Recordo haver escoltat sobre la INICIATIVA YASUNÍ ITT al meu primer viatge a l’Equador, farà uns 17 anys. Va passar així.
Octubre del 2006. Amazònia equatoriana. Latitud zero, grau a dalt, grau a baix. Són les 18 hi, com tots els dies de l’any, minut a dalt, minut a baix, comença a fosquejar a la Reserva faunística del Cuyabeno , al nord del Parc Nacional Yasuní .
Després de sopar farem una excursió nocturna. La selva de nit és un espectacle sonor, una “filharmònica” de cigales, micos udoladors en ple ritu d’aparellament, marcant territori des de quilòmetres de distància i granotes de tots els colors, haguts i per haver-hi. Cadascú d’aquests éssers, a la seva manera, desplega les belles tonalitats auditives de manera coral, o almenys això sembla.
El guia ens mostra una infinitat d’animals que surten dels seus amagatalls: gripaus, salamandres, insectes, serps…i, allà a la llacuna, uns ulls vermells que emergeixen, inquietants, de les aigües; són caimans. El guia, molt experimentat, pren amb delicadesa un dels rèptils i en podem sentir la pell, els ullals, la por…
Arriba un nou dia, prenem la canoa i visitem una comunitat de la Nacionalitat Siona. Durant el trajecte observem empremtes recents de jaguar, micos xoriços, guants, micos barissos, llores, guacamais, la pava hedionda (hoatzin), dofins de riu, manatíes, tapirs, tortugues, piranyes, empremtes de rajades d’huanganes i arbres de totes espècies, molts amb propietats medicinals.
Qui podria imaginar que una bona part d’aquest lloc únic al món patiria tres mesos després un brutal vessament de petroli ? Un vessament provocat per la cobdícia de l’home, per cobrar les indemnitzacions o generar contractes de remediació. Són oleoductes dels anys 60 que travessen una Reserva natural!
És clar que l’extracció al Cuyabeno no es realitza amb tecnologia de punta, com la que, asseguren des del Govern, s’està utilitzant actualment a la Reserva de la Biosfera Yasuní , més al sud. Veient els precedents, sembla que se li ha donat massa “bombo” a la suposada tecnologia de punta. Els vessaments segueixen i continuaran existint. El mal a la Natura i als éssers humans mai cessarà.
Què és exactament la iniciativa Yasuní ITT?
La Iniciativa Yasuní , com a proposta de compensació per contaminació, va ser plantejada el 2007 . Abans d’això havia estat promoguda, en primer lloc, per moviments de base i després pel propi govern equatorià. Per mitjà d’aquesta iniciativa, Equador sol·licitava suport a la comunitat internacional per deixar sota terra uns 850 milions de barrils de petroli ubicat al subsòl de la Reserva de la Biosfera Yasuní, concretament al bloc conegut com a ITT, amb una extensió d’unes 200.000 hectàrees, la cinquena part del Parc.
Cal destacar que al Parc Yasuní ja s’estava explotant petroli en alguns blocs des dels anys 70. Prendre la part pel tot va ser una de les grans confusions en tot aquest procés.
I és important també recordar que Equador va ser el primer país a recollir els Drets de la Natura a la seva Constitució del 2007. Drets que, per a molts, fins ara només s’han quedat al paper, que no sempre aguanta tot. En aquesta Constitució es feia referència al dret de les persones al Sumak Kawsay , concepte pres de la Cosmovisió Kichwa i que es podria traduir com a “vida en plenitud” o “Bon viure”. Tot i això, els pobles indígenes consideren que tot això en realitat es tracta d’una tergiversació, atès que el Sumak Kawsay és sense petroli, respectant la selva, mentre que per al Rafael Correa (President d’Equador en aquest temps), el Bon viure és el progrés basat en els recursos petroliers.
El 2007 el President Rafael Correa va presentar la Iniciativa a la seu de Nacions Unides a Nova York. El govern equatorià considerava que el cost econòmic per al país, en renunciar al petroli de l’ITT, era de 7200 milions de dòlars. La quantitat sol·licitada a la comunitat internacional va ser la meitat, 3600 milions USD, diners que s’invertirien en investigació, conservació, desenvolupament sostenible, etc.
La Iniciativa va ser presentada també a la COP (Conferència de les Parts) sobre canvi climàtic celebrada a Copenhaguen el 2009 i la comunitat internacional semblava disposada a recolzar-la, això sí, amb una condició: tenir un control sobre els fons per mitjà d’un fideïcomís administrat pel PNUD . Cosa que Correa i el seu equip de govern no estaven disposats a acceptar, per considerar que es vulnerava la sobirania de l’Equador.
Finalment, la Iniciativa no va acabar de quallar i el govern equatorià va aprovar el 2013 l’explotació en una de les zones més biodiverses del planeta. “El món ens ha fallat”, va assegurar Correa .
Els moviments socials, encapçalats pel col·lectiu Yasunidos , van tractar de frenar l’explotació, sol·licitant una consulta popular. Aquesta consulta havia de ser aprovada pel CNE (Consell Nacional Electoral) , per a això es van aportar més de 700.000 signatures però es van anul·lar més del 60% per diverses irregularitats. Els Yasunidos van recórrer la decisió davant la Cort Constitucional d’Equador i així, deu anys després, quan l’explotació de l’ITT fa anys que està en marxa i la infraestructura està construïda, la Cort Constitucional ha permès per fi dur a terme la Consulta, aprofitant la conjuntura de les Eleccions presidencials i legislatives.
Declaracions de líders implicats a la consulta
Per finalitzar aquest especial sobre la Consulta Popular Yasuní , hem considerat de vital importància poder donar veu a una sèrie d’actors involucrats de manera diferent en aquest procés. Així, Leónidas Iza, com a President de la CONAIE , la principal organització indígena de l’Equador, ens mana una breu reflexió sobre la importància d’entendre que la campanya no està dirigida a tot el Parc Nacional Yasuní , sinó al bloc conegut com a ITT.
Leónidas Iza , President de la CONAIE (Confederació de Nacionalitats Indígenes de l’Equador): la gent sol pensar que estem sostenint una oposició a la consulta al Yasuní, de manera general, per oposar-nos. Però no, tenim raons i arguments per defensar el Yasuní.
Lola Piaguaje, Vicepresidenta de la CONFENIAE : (Confederació de Nacionalitats Indígenes de l’Amazònia equatoriana) : el YASUNI per a nosaltres, els pobles i nacionalitats indígenes de l’Amazònia Equatoriana, és la nostra casa maloca(territori-casa) que sempre protegeix mil·lenàriament els éssers humans i no humans, dels qui som part de la natura i volem viure a casa nostra, amb harmonia i amb dignitat, on tenim la seguretat alimentària, medicina, la convivència és integral. Per això diem SI AL YASUNI, PER LA NOSTRA VIDA, LA NOSTRA NATURA, PELS NOSTRES POBLES QUE ESTAN EN AÏLLAMENT. Perquè les empreses extractivistes ens han portat pobresa, contaminació (riu i aire), malalties, gana i també generen polítiques discriminatòries i ens han violentat, una vegada més, els nostres drets humans i drets de la natura. Volem que els nostres recursos naturals quedin sota terra i als cuidadors del bosc han de donar més atenció, amb compensacions justes,
Antonella Carrer , portaveu del Col·lectiu Yasunidos : l’Equador és un país que té 50 anys d’explotació petroliera i això ha deixat contaminació, danys a l’ambient i malalties en persones que viuen prop de l’explotació petroliera. Ara l’Equador té aquesta oportunitat històrica de fer les coses diferents i decidir deixar el cru del Yasuní ITT al subsòl. Això és històric, perquè serà el primer país on el poble decideix sí extreure o no el cru, però a més serà el primer país que faci un pas ferm a favor de la lluita en contra del canvi climàtic.
Aleshores és molt important aquest referèndum per què. davant la inacció dels governs de l’Equador, però a més dels governs del món que no estan prenent les mesures necessàries per combatre el canvi climàtic, la societat equatoriana, amb aquesta consulta popular, està fent un pas súper important.
Nosaltres defensem el Yasuní ITT perquè és el lloc més mega divers del planeta i és la llar dels dos darrers pobles aïllats, però a més és un pulmó del món, un pulmó del món que està amenaçat per l’activitat petroliera.
Deixar sota terra el cru del Yasuní ITT és un pas molt important en la lluita contra el canvi climàtic, canvi climàtic que ja ho estem vivint nosaltres, com l’Equador, ho està vivint tot el món. Davant d’això, els governs no estan fent res, no estan prenent mesures concretes i deixar el cru del Yasuní ITT sota terra és una mesura concreta contra el canvi climàtic.
Pashpanzhu Viteri , Vicepresidenta de PAKKIRU (Pastassa Kikin Kichwa Runakuna – Organització dels Pobles Kichwa de Pastaza): la coalició entre el govern neoliberal banquer i les empreses extractivistes, propietàries del món, han tractat de desmantellar la força política i organitzativa de la CONA i les organitzacions indígenes. Han tractat que les lluites dels pobles es quedin en l’oblit, aquestes han estat les seves estratègies de sempre.
Però és important davant aquesta conjuntura política que el govern i el món senti la capacitat de convocatòria de la CONAIE i col·lectius socials per buscar un bé comú i orientar en les decisions adequades que aquest país necessita, com ho és protegir la nostra selva, ja que la selva som tots. I que entenguin que, després que el primer barril de petroli va arribar a la capital, fa 50 anys, no ha millorat la qualitat de vida dels equatorians, sinó que ha estat una onada d’explotació i saqueig que ha atemptat contra els pobles de la selva.
Andrés Tapia , Coordinador de comunicació de CONFENIAE (Confederació de Nacionalitats Indígenes de l’Amazònia equatoriana): la consulta del Yasuni té transcendència històrica, no només per a l’Equador, sinó per al món sencer, ja que es posa tota una població a debatre sobre quin futur volem i, davant dels ulls del món, el país té l’oportunitat de col·locar-se a l’avantguarda de la lluita per justícia climàtica i una societat diferent que no depengui de l’extracció de recursos i l’acumulació de capital.
Letty Fajardo vera , Coordinadora Europea d’ UDAPT (Unió d’Afectats per les Operacions Petroleres de Texaco): els equatorians tenen una gran oportunitat d’aturar els que estan destruint la natura. De parar les petrolieres i els governs que són moguts per l’addicció dels diners i aconseguir treure els màxims guanys amb l’explotació dels recursos naturals, sense importar-los la contaminació, la pobresa i la mort que causen! El petroli del Yasun í, ha de quedar sota terra. Per aconseguir això s’ha de votar pel si a la consulta del 20 d’agost.
Jorge Acero , Coordinador de drets d’ Amazon Frontlines : la consulta del Yasuní és una de les més importants mostres de democràcia popular, on la gent decideix quin futur vol per al país i per a la vida: la protecció de la riquesa biodiversa i d’alguns de els darrers pobles que han decidit mantenir la seva pròpia forma de vida en aïllament, davant d’una activitat destructiva i insostenible, que en més de 50 anys d’explotació ha deixat contaminació, impactes profunds en la salut, l’aigua i la vida, i violacions gravíssimes a drets de pobles indígenes i de la selva amazònica, molt lluny del promès desenvolupament econòmic i social. I això en un moment clau per a la vida de l’amazònia i del món.
Matteo Radice , docent i investigador de la UEA (Universitat Estatal Amazònica):el desafiament de mantenir el cru de l’ITT al subsòl representa un experiment social, econòmic i polític important, es tracta de la identificació del valor que la biodiversitat encarna en algunes àrees del planeta. Paral·lelament, es tracta d’un desafiament científic que obliga un esforç multidisciplinari, el repte és trobar aquells mecanismes de compensació econòmica i de repartició de beneficis amb què tots els actors involucrats puguin sortir raonablement satisfets d’una taula de negociació. Identificar i preservar algunes àrees summament biodiverses del planeta s’hauria d’entendre com una responsabilitat de la humanitat. Això implica que, respectant la sobirania nacional, la comunitat internacional hauria d’interpretar la conservació del bloc ITT del Yasuní com a acte de protecció d’un patrimoni mundial,
Catalunya Plural, 2024 
