“Visca Barcelona, visca la llibertat de la dona i visca les festes de la Mercè!”, així ha clos l’escriptora Najat el Hachmi el pregó que dona el tret de sortida de la Festa Major de la ciutat. La llibertat de la dona ha estat un dels elements principals del seu discurs en el que també ha fet un cant a la vida, a l’alegria i a la fraternitat.
“Ens calen rituals per mantenir l’alegria. Les festes són tan importants com les coses més serioses de la vida”, ha dit abans de citar el filòsof Erich Fromm i la seva convicció que hem d’alegrar-nos per estar vius. Aquesta alegria que ha reivindicat El Hachmi ha de conviure, com ha recordat, amb que “milers de persones de pell fosca s’ofeguen al mar que tenim aquí i no surten als telenotícies”. Per ella, Barcelona representava “El Dorado de la independència i de la llibertat” i era la ciutat on volia viure. Nascuda a Beni Sidel, va viure vuit anys “en un lloc remot, en una cultura que els antropòlegs dirien primitiva”. Primer va anar a viure a Vic i després a Granollers fins que es va instal·lar a Barcelona, una ciutat que li havien dit que era inhòspita. Ella li veu defectes i les virtuts. Ha de vèncer les actituds racistes: “Ens hem d’acostar a les persones una a una independentment de la melanina”. I assenyala que “els altres som nosaltres”.
Després de la crítica al racisme encara per derrotar del tot, El Hachmi ha repassat les veus que li van anar descobrint Barcelona: Josep Pla, la Colometa de Mercè Rodoreda, l’Andrea de Carme Laforet, Joan Salvat-Papasseit, Gabriel García Márquez, Montserrat Roig o Maruja Torres. Ha afirmat que “la ciutat és molt més del que es veu a simple vista” i que “la seva banda sonora és un mar de llengües”. Ha reconegut la seva emoció quan avui mateix ha escoltat dues persones parlant la seva primera llengua materna, l’amazic.
El Hachmi va haver de triar entre la llibertat i la pertinença, una tria que lamenta que encara han de fer moltes noies amb orígens o pares marroquins. El que pateixen aquestes noies, algunes de les quals, segons ha dit, són enviades al Marroc o al Pakistan per casar-les amb cosins que no coneixen perquè ells obtinguin els papers per venir al nostre país, l’indigna. “Sento una ràbia que m’impulsa cap a les taules rodones o a omplir els papers en blanc”, ha dit. Ha parlat de les noies musulmanes que el primer que fan quan arriben a Barcelona es treure’s el vel i constatar que no passa res, i ha carregat contra els predicadors misògins que pretenen sotmetre les dones. Ha recorregut a l’advocada iraniana Nasri Sotoudeh per dir que no es pot deixar que aquests predicadors determinin com han de vestir les dones o toquin “un milímetre de la nostra llibertat”.
I ha reclamat una implicació més gran dels barcelonins i barcelonines: “Volem que Barcelona sigui una ciutat hospitalària i acollidora? Doncs, siguem-ho tots”. Ha demanat que es rebutgi la prostitució. “L’explotació sexual no és una feina és un malson, és esclavatge a qualsevol ciutat que es tingui per lliure i democràtica”.
A més del racisme i el masclisme, també ha denunciat el “comunitarisme”, el recurs al grup, al poble, a la comunitat de creients, com a mètode per combatre la soledat, l’aïllament. Alhora, ha criticat l’hiperindividualisme. La resposta “als cants de sirena del comunitarisme” ha de ser, per ella, “la fraternitat, fugir de les tribus, no tornar al ‘nosaltres contra els altres’”.
Finalment, ha lamentat que “per la gent gran, aquesta no és una ciutat de llibertats”. “Em xoca que els parlem de tu i els aparquem a residències”, ha dit i ha reivindicat un tracte més respectuós i humà envers les persones d’edat avançada. I ha tancat el pregó amb un altre detall feminista: “És més interessant el que m’expliquen les dones que les coses que m’expliquen els homes”.
L’havien precedit en l’ús de la paraula dos homes: els alcaldes de Barcelona, Jaume Collboni, i de Kiiv, ciutat convidada a les festes de la Mercè, Vitali Klitxkó. Collboni, en la seva primera Mercè com alcalde, ha mostrat la seva solidaritat amb les persones afectades per la guerra d’Ucraïna, el terratrèmol del Marroc, les inundacions a Líbia o la crisi migratòria a Lampedusa. També ha recordat la cooperant Emma Igual, assassinada a Ucraïna, el cinquantè aniversari del cop d’Estat a Xile i dues persones que ens han deixat aquest any: el dibuixant Francisco Ibáñez i l’empresari i mecenes Antoni Vila Casas. I un últim record amable abans de donar pas al toc d’inici de les festes: L’acció de dues agents de la Guàrdia Urbana que fa uns dies van ajudar en el part d’una dona, en un portal dels carrers de Barcelona. La nova barcelonina es diu Gaia.
Crònica fotogràfica del pregó de les Festes de la Mercè | Pol Rius
Catalunya Plural, 2024 
