Què en saben, els infants i els adolescents xilens, sobre la dictadura de Pinochet?

“Tinc dues versions diferents sobre el que va passar durant la dictadura de Pinochet: una, per part de la mare, i una altra, per part del pare. M’interessa molt saber quines coses van viure, per tenir més informació i entendre millor”. Amb aquesta intervenció, la Florencia s’estrena a la trobada intergeneracional organitzada pel Ministeri de Desenvolupament Social de Xile, en el marc de la commemoració dels cinquanta anys del cop d’Estat. Ella, adolescent, es dirigeix ​​a la gent gran que voluntàriament es va oferir a parlar dels seus records, encara dolorosos. “Estic una mica nerviós, però vull saber una mica més d’història”, va exposar en Darío, un altre dels joves assistents.

En total, tretze adolescents d’entre 14 i 17 anys atesos pel Servei de Protecció Especialitzada a la Infància i l’Adolescència i 29 persones grans, també beneficiàries dels programes de l’Estat, van reflexionar i conversar sobre el passat recent de Xile. Repartits en tres taules, joves i grans van dialogar a partir de diverses preguntes, treballades amb anterioritat, sobre la memòria, el present i el futur del país amb la dictadura com a fita.

“Jo tenia 26 anys i un fill de tres, quan va arribar el cop. Se sentien els tancs passar, i ell em deia ‘mama, mira, la terra es mou’”, relata l’Ana, de 75 anys, asseguda en una altra taula. Després, parla la María. Molt commoguda, explica com el trencament democràtic la va agafar amb 21 anys i mentre feia pràctiques professionals en una empresa intervinguda pel govern del socialista Salvador Allende, ubicada a la perifèria capitalina. “Mentre esperava el bus per arribar a l’empresa, em va tocar veure tot el bombardeig a La Moneda, com la gent corria i corria. Va ser tremendament impactant, dolorós i trist”.

“Molts infants desconeixen aquesta etapa històrica”

Una enquesta publicada a finals de maig va revelar que el 41% dels joves xilens (de 18 a 35 anys) afirma saber poc o gens de la dictadura. No hi ha dades sobre els menors d’edat. L’article “Narracions del conflicte polític sobre el passat difícil de Xile des del protagonisme infantil”, publicat el 2023 a la revista acadèmica IBEROAMERICANA. América Latina – España – Portugal sosté que, segons les investigacions fetes fins ara, els estudiants de primària “expressen patrons narratius similars als dels adults”, i els nens i les nenes “identifiquen la fita (el cop d’Estat) i els seus principals protagonistes, però no l’associen amb un procés històric de més llarg abast temporal o espacial”.

Després de l’intercanvi intergeneracional, que el Ministeri va qualificar d’“espai inèdit”, la directora del Servei, Gabriela Muñoz, va concloure que les noves generacions “sí coneixen el que va succeir en el passat, gràcies als relats dels seus familiars”, i va afegir que va observar en els joves “molt interès per escoltar la gent gran i aprendre de les seves explicacions”.

Lorena Herrera, acadèmica del Departament d’Estudis Pedagògics, vinculat a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Xile, subratlla que “hi ha molts nens i nenes que desconeixen aquesta etapa històrica, que són privats d’aquesta informació sota la suposada idea que la infància ha de ser protegida; la protecció és, en aquest cas, l’anul·lació de la història”. Segons ella, això és degut “al prejudici segons el qual la infància és molt més feble del que realment és”, i alerta que “encara que s’oculti la història, l’infant la percep igualment”.

“Les versions de la història de Xile són versions de classe, perquè es viu, s’estudia, es treballa, es fa família, es va de festa amb la mateixa classe i hi ha molt poques trobades entre classes, són com diversos països en un”, apunta.

Herrera procedeix d’una família que la va implicar des del principi en la vida política de la dictadura, tant a ella com als seus germans. Des de ben petita va saber qui era Pinochet i va participar en manifestacions per demanar justícia per als desapareguts: “No ens va treure la infància haver format part del que estava passant, haver opinat, sabut i créixer entenent què és una dictadura i què són els desapareguts”, apunta.

La memòria al currículum escolar

El dimecres 13 de setembre, encara en plena ressaca per la commemoració oficial que el Govern xilè havia fet al palau de La Moneda dos dies abans, el dia 11, un grup d’estudiants d’Història passejava per les places veïnes observant les estàtues d’aquest període històric. “La memòria de la gent és diferent de la memòria de la història”, comentava la professora al grup, fent referència a una escultura d’Allende copada de flors i missatges, en què la descripció de la placa omet que va governar Xile. “Un turista despistat o que no conegui la història del país mai no pensarà que va ser president”, dedueix una de les alumnes.

El currículum escolar xilè inclou a l’assignatura d’Història de 6è Bàsic (equivalent al 6è de primària a Espanya) el període de la dictadura. El seu objectiu d’aprenentatge ressenya: “Comparar diferents visions sobre la fallida de la democràcia a Xile, el règim militar i el procés de recuperació de la democràcia a finals del segle XX, considerant els diferents actors, experiències i punts de vista, i el consens actual en relació amb el valor de la democràcia”.

Tot i això, per a Herrera, “encara és un tema complex i depèn del professor, del director del centre i, en bona part, també de les famílies”. Segons ella, les escoles “prefereixen no entrar en conflicte” amb els pares i les mares, i per això “eviten tocar certs temes” com ara memòria, drets humans o sexualitat.

El “rol polític” de la infància

Fundadora de la Comunitat d’Indagació de Filosofia i Infància a Xile (Cifich), Herrera destaca la importància del rol polític de la infància. “Els éssers humans necessitem relacionar-nos amb la realitat des que naixem, amb les eines que tenim”, assenyala.

Part de la família de la Florencia és sueca. “L’àvia se’n va anar embarassada i la mare va néixer allà, la seva família va haver de fugir i separar-se de la meva besàvia, que es va quedar a Xile”, explica durant la conversa amb la gent gran, a partir del testimoni de la Gladys, que se’n va anar a l’exili argentí i va tornar fa 23 anys.

Xifres revelades recentment per la Defensoria de la Infància van donar a conèixer que 150 nens, nenes i adolescents van ser executats durant la dictadura, i 40 més van ser víctimes de desaparició forçada. 956 menors van patir presó política i tortures, i 102 van estar empresonats acompanyats d’un adult.

Els diàlegs conclouen. No tots els adolescents hi han participat, però sí que han escoltat les preguntes dels companys i les respostes de la gent gran. Guido s’encarrega de destacar als adolescents la importància del que ha passat aquesta tarda: “Ens ha agradat molt que ens escoltéssiu atents i pendents, hem fet memòria i això és molt important per a nosaltres, perquè vosaltres sou les futures generacions”.