Per què els homes pensen en l’Imperi Romà?

Aquestes últimes setmanes, en les diverses xarxes socials s’han viralitzat petits vídeos que van començar principalment a TikTok, on dones de diverses edats preguntaven als seus marits i/o companys si pensaven sovint en l’Imperi romà. I, quan ells responien afirmativament, els preguntaven quantes vegades a la setmana, i se’n feien creus quan alguns responien que hi pensaven diàriament, setmanalment o diverses vegades al mes. 

https://www.tiktok.com/@kaara_elizabthh/video/7278846646287584558?q=roman%20empire&t=1695459280916 

https://www.tiktok.com/@b3ckatitagain/video/7278103608623893806?q=roman%20empire&t=1695459280916 

Des que això es va estendre, hi ha hagut mil vídeos, mems i fins i tot articles que, o bé se’n riuen, o bé intenten desgranar per què els homes pensen en l’Imperi romà. –Cal clarificar que aquest tòpic no es compleix en el cas de la meva relació afectiva amb un home heterosexual, ja que servidora de vostès és historiadora i apassionada de l’Antiga Roma, així que seria jo qui pensa sovint en Roma i deixa que ell s’obsessioni amb altres temes com per exemple, Javier Milei (https://catalunyaplural.cat/ca/javier-milei-o-perque-el-meu-perruquer-es-ara-un-feixista/)–. 

Segons aquest nou trend de TikTok, els homes pensen molt sovint en l’Imperi romà, més del que una podria pensar. I quan els pregunten per què hi pensen ells ho justifiquen al·legant l’enorme força militar romana, les batalles de gladiadors, els aqüeductes, les novetats arquitectòniques que van aportar – com per exemple, la invenció del ciment- o com d’important fou Roma en la creació de la nostra civilització actual. Altres homes s’han conformat acceptant que pensen en l’Imperi Romà “perquè és cool.” (Murray, 2023)

Per a alguns homes l’Imperi romà fou una gran civilització, el gran imperi sobre la terra. Però aquesta afirmació és senzillament falsa; imperis com l’espanyol, el britànic o el mongol van tenir més extensió territorial. Llavors podríem considerar que si no va ser “el gran imperi” per territori ho va ser per duració, però també seria un error pensar que la importància de l’Imperi romà rau en els segles que fou dominant. Segons la tradició, la ciutat de Roma va ser fundada (per Ròmul i Rem) el 753 aC. i datem la caiguda de l’Imperi romà (d’Occident) en el segle V dC. I, en aquests 800 anys d’història, Roma tingué diverses formes de govern: primer fou una monarquia, posteriorment una república i, finalment, un imperi. Imperi que –si no comptem l’Imperi romà d’Occident, que va convertir-se en Imperi bizantí– no va durar més de 500 anys. Anys que políticament es caracteritzen més per les lluites internes i les rebel·lions que no pas per ser un període daurat i brillant a destacar, més enllà d’episodis concrets com la Pax Augustea (El regnat del primer emperador August) o personatges com Juli Cèsar o Marc Aureli. 

Si bé és evident la importància de l’Imperi romà d’Occident, perquè no veig ningú parlant de l’Imperi bizantí, altres cultures i civilitzacions com l’egípcia, la mesopotàmica o, per proximitat, l’Antiga Grècia (o l’Hèl·lade) han tingut també molta importància a nivell territorial, d’innovacions tecnològiques o a nivell artístic i cultural. Llavors, és evident que cal preguntar-se “per què Roma”? 

I la resposta és senzilla: perquè els homes no pensen en l’Imperi romà, pensen en la imatge creada a partir de la idea d’Imperi romà, i això no és pas culpa seva. 

Des del Renaixement italià (segles XV i XVI), les elits culturals, artístiques i polítiques europees van buscar en Grècia i Roma un model per a l’art, la filosofia, la retòrica, la poesia, l’ideal de bellesa i les institucions de govern. El terme ‘renaixement’ –rinascita– fou creat pel florentí Giorgio Vasari amb la voluntat d’allunyar-se d’allò pròpiament anterior (el món medieval) i retornar als clàssics. Però aquest model clàssic al que retornaven no era l’autèntic pròpiament dit, sinó el que ells tenien i van anar creant, amb les seves influències cristianes i amb un accés a les fonts bastant limitat. El model imperial sobre el que es basa la civilització occidental és una construcció renaixentista i posteriorment apuntalada pels il·lustrats del segle XVIII. Aquest Imperi romà en el que pensen està basat en fonts masculines que escriuen sobre altres homes per altres homes.

El model d’imperi que van construir i que segueix prevalent és un model irreal on encara no s’havia descobert Pompeia, no sabien res de la multiculturalitat de l’imperi i encara creien que les escultures i arquitectures eren de marbre blanc i no pas, com sabem ara, policromades.

Aquesta idea d’Imperi romà està lluny de l’amalgama d’olors, colors, idiomes i religions que fou en realitat. La idea del pater familias, que sustenta el sistema patriarcal, i l’ideal femení de la matrona romana (pia, casta i austera) no són més que això, idees.

El model imperial sobre el que la civilització occidental es va construir, el model al qual tota civilització hauria d’aspirar, aquest Imperi romà en el que pensen sovint els homes, el narrat per Suetoni, Marc Aureli o Cassi Dió, és un model pròpiament masculí. Un Imperi romà creat per complir unes expectatives irreals i errònies d’un període complex i divers i ja em sap greu a mi ser la que us digui que aquest Imperi romà en el que tant penseu, simplement no existeix.

1. Murray, C. (18 de 9 de 2023). Forbes. Obtenido de How Often Do Men Think About The Roman Empire? A Lot, According To New TikTok Trend: https://www.forbes.com/sites/conormurray/2023/09/18/how-often-do-men-thin-about-the-roman-empire-a-lot-according-to-new-tiktok-trend/?sh=6f44ddb84a38k