Rentatge verd o “greenwashing”

El rentatge verd o “greenwashing” no és una tecnologia per a rentar la roba, respectuosa amb el medi ambient, sinó una manera enganyosa de tractar les problemàtiques ambientals. Consisteix en una astúcia per a promoure la percepció social que productes, projectes, objectius o polítiques d’organització són respectuosos amb el medi ambient amb la finalitat d’augmentar els beneficis així com la reputació de marca, sense que realment ho sigui. Darrerament, s’han ultrapassat algunes línies vermelles, sobretot en el cas de projectes en què s’hi juguen grans inversions, fent que ecòlegs o organitzacions ecologistes es posicionin a favor de projectes que no queda clar quin pot ser el seu impacte real sobre la biodiversitat i la sostenibilitat d’un territori.

A casa nostra hem viscut alguns exemples que, de manera malèvola, em portarien a afirmar que alguns ecologistes de llarga trajectòria sembla que envelleixin malament. Hem vist defensors dels anys 70 dels aiguamolls de l’Empordà afirmar que La Ricarda, malgrat ser un espai Natura 2000, es pot sacrificar per l’ampliació de l’aeroport del Prat; aferrissats opositors a l’energia nuclear convertits ara en acarnissats defensors que es poden instal·lar generadors d’energia sostenible a parcs naturals a condició que es mantingui la seva funció, o antics directius de Greenpeace que admeten la industrialització de la Mediterrània per tal de lluitar contra el canvi climàtic. Hi ha molts exemples, com catedràtics emèrits que defensen la tercera pista de l’aeroport de Barcelona sobre el mar, malgrat que és una zona ZEPA.

Fa poques setmanes, el Tribunal de Comptes de la UE va emetre un informe demolidor en relació al desenvolupament de l’energia eòlica marina amb afirmacions com que no s’han avaluat adequadament els efectes mediambientals i socioeconòmics de la ràpida expansió prevista d’aquesta tecnologia i temen que l’expansió per Europa de l’eòlica “offshore” sigui perjudicial per al medi marí, tant per sota com per sobre del nivell de la mar.

Cal recordar que el desplegament de l’eòlica marina a Espanya porta un retard considerable, que només s’han aprovat els Plans d’Ordenació de l’Espai Marítima (POEM), que han estat recorreguts davant del Tribunal Suprem. Els POEM determinen els espais en què es pot instal·lar eòlica marina, i a Catalunya només hi ha una localització, davant del Golf de Roses. Encara no es coneixen els mecanismes de subhasta i adjudicació de la concessió; no obstant això, a Roses ja s’han presentat set projectes, teòricament competents entre ells, el que ha despertat l’oposició del territori i gran part del món científic coneixedor de la problemàtica, fent servir arguments totalment equivalents als que ara fa seus el Tribunal de Comptes de la UE.

Doncs bé, la reacció dels promotors no s’ha fet esperar i han creat una agrupació denominada “Coalició Offshore per a l’Energia i la Naturalesa-Mar Mediterrània (Med OCEaN)” en la qual 15 organitzacions han signat un acord per a promocionar el desenvolupament “sostenible” de l’eòlica marina al Mediterrani i que es comprometen a “salvaguardar la salut dels ecosistemes marins i evitar la pèrdua de biodiversitat”. El títol és un veritable oxímoron, ja que unir dos objectius inicialment contradictoris (la conservació de la biodiversitat i el desenvolupament d’instal·lacions industrials marines de generació d’energia) és el més semblant que conec als “Sindicatos Verticales” del franquisme, que posaven sota un mateix paraigua amos i obrers, que és evident que tenen objectius contraposats. O fer una ONG de defensa simultània de víctimes i assassins. En tot cas, i més enllà de les metàfores, és sens dubte l’exercici de “greenwashing” més cínic que conec.

Està en joc un negoci que els mateixos promotors estimen fins a 100.000 milions d’euros per a instal·lar 76 GW d’eòlica marina prevista al Mediterrani per a 2050. Per impulsar aquest negoci, dins de l’agrupació hi ha, com és d’esperar, promotors i associacions empresarials com la Asociación Empresarial Eólica (AEE); el que sorprèn és que prestigioses organitzacions ecologistes (com SEO/Birdlife i WWF) hi siguin també. Altres organitzacions (com Ecologistas en Acción) s’han mostrat contraris al grup.

Vendre un rentatge verd a projectes que no està clar quin serà el seu impacte real (per manca d’estudis i d’experiència en casos semblants) pot comprometre greument la confiança de la societat en el conjunt del moviment ecologista. Hi ha interessos econòmics massa grans en joc; i el que es pretén no és protegir la biodiversitat sinó fer un negoci. Cada cop es descobreixen nous impactes (com l’alliberament al mar de microplàstics a conseqüència del desgast de les aspes) i davant de les incerteses, cal actuar amb precaució.

Més que rentatge verd, cal consciència verda.