Collboni s’estrena amb cent dies de neteja i seguretat com a prioritats de govern. La criatura s’anomena “Pla Endreça” i en la seva exposició de motius tritura la brutícia, la pobresa, la delinqüència i l’incivisme per igual. Una retòrica que rememora al gurú de la dreta Rudolf Giuliani, exalcalde de Nova York, pare de la “doctrina de la tolerància zero” contra la delinqüència i avui processat per les malifetes del Trumpisme.
L’origen de la recepta de Giuliani rau en la teoria criminològica de les “finestres trencades”, que sosté que la policia ha d’impedir els actes d’incivisme mitjançant la repressió de tota conducta infractora –consum d’alcohol, joves sorollosos, indigents, entre altres problemes socials–. La metàfora pretén explicar la delinqüència de forma simplista, de manera que si es trenca el vidre d’una finestra de l’edifici i ningú no el repara, aviat estaran trencats tota la resta, ergo, si una comunitat exhibeix signes de deteriorament i això sembla no importar a ningú, aleshores allà es generarà el delicte.
Heus aquí que la campanya municipal barcelonina, centrada en la inseguretat, acaba cristal·litzant en el nou alcalde marcant la prioritat dels primers cent dies de govern en “el control de la venda ambulant, control de vehicles, control de clubs cannàbics, consum d’alcohol, control de pintades i destrosses de mobiliari” del Pla Endreça per a proporcionar seguretat al veïnat.
Ara bé, celebrada la Mercè, amb 10 apunyalaments i un centenar de detinguts, el balanç “més propi de la nit barcelonina que de la festa major”, segons el regidor de cultura, no acaba de ser encoratjador. Des de principi d’any, la taxa de delictes registrats ha augmentat un 11% respecte a l’exercici anterior i l’increment és més pronunciat a Catalunya que a la resta de l’Estat. La dada convida a la reflexió; com és que l’augment més gran de criminalitat ja no és notícia recorrent?
Els detractors de les doctrines punitivistes com les “finestres trencades” apel·len a la ineficàcia d’aquestes teories en la lluita contra el delicte; difícilment s’acabi amb els narcopisos, furts o atracaments perseguint venedors ambulants, treballadores sexuals o sorollosos llunàtics, que res tenen a veure amb aquests. Desempolsar velles ordenances i fomentar el patrullatge intensiu, a més, acostuma a anar acompanyat de la persecució, estigmatització i abusos diversos sobre poblacions marginades o vulnerables, aliens a una incidència menor en la criminalitat urbana.
Preocupa que les directrius del Pla Endreça -com les del vell Giuliani-, pretenguin “higienitzar” el centre de la ciutat i, sota el paraigua d’un problema legítim i al que cal posar solució, com és la sensació d’inseguretat de la població de Barcelona, aflorin interessos econòmics que desitgen un centre de la ciutat estètic i atractiu per a turistes i inversors, on pobres, migrants i altres perfils comuns del barri no hi tenen cabuda. Com a Brooklyn o altres districtes novaiorquesos, abans plens de vida i diversitat, presents en l’imaginari cinematogràfic de tots nosaltres, que res tenen a veure amb una actualitat gentrificada, turistificada i invivible per a les classes mitges o populars locals.
Catalunya Plural, 2024 
