L’Equador ha viscut un procés electoral anòmal. I és que les eleccions presidencials no s’havien de fer fins el febrer del 2025, però la falta de suport polític de Guillermo Lasso a l’Assemblea Nacional va desembocar en una mort creuada que ha comportat un avenç electoral. Un nou poder legislatiu i un nou cap d’Estat i de govern que haurà de guiar el destí del país des del 15 de desembre del 2023 fins al maig del 2025 –quan prengui possessió un nou mandatari–. L’excepcionalitat dels comicis conté un regal enverinat per al nou llogater del Palau de Carondelet: la capacitat per impulsar el creixement econòmic del país en un context d’inestabilitat institucional. Serà capaç Daniel Noboa, el president més jove de la història del país, de no reeditar els fracassos del seu predecessor?
L’escenari general, en qualsevol cas, ha estat molt similar al de les eleccions del 2021, que van portar Lasso a la presidència. El corredisme compta –i comptava– amb un moviment mobilitzat i actiu al voltant de la figura de l’expresident Rafael Correa; a més, aquest 2023 ha pogut concórrer amb la seva pròpia marca electoral –Revolución Ciudadana– degudament legalitzada. La decisió d’optar per una candidata com Luisa González –més desconeguda que Arauz– es pot llegir com una voluntat de difuminar la imatge negativa de l’expresident, en tractar-se d’una política que fins ara no havia estat a primera línia. Aquest fet, sumat al perfil menys progressista de la candidata –especialment en matèria de drets civils i en qüestions de consciència– pot haver servit per ampliar el públic objectiu capaç de votar la candidatura de Revolución Ciudadana. El 2021 Arauz es va quedar a les portes de la Presidència (47,64%), arrossegant segurament part d’aquesta imatge negativa que encara persegueix l’expresident Correa i els seus partidaris; fruit de la polarització i de les successives campanyes dels seus rivals polítics. Per part seva, l’advocada Luisa González ha obtingut al voltant d’un 47,9% dels vots, segons les dades provisionals; un resultat que millora el del 2021 en percentatge i en nombre de vots totals. Insuficient, això sí, perquè novament la primera majoria del país no aconsegueix assolir la presidència.
La incertesa ha marcat el procés electoral. L’assassinat del candidat presidencial Fernando Villavicencio ha posat de manifest una important esquerda en la capacitat de l’Estat per garantir la seguretat ciutadana. El fet és que les institucions equatorianes han perdut capacitat d’incidència des que, durant el mandat, Lenín Moreno impulsés mesures de desmantellament del poder públic. Aquestes polítiques, seguides per Guillermo Lasso, van ser el motiu de les importants protestes ciutadanes del 2019. Les institucions, avui dia, no han estat capaces de donar resposta a aquelles reivindicacions. En canvi, les organitzacions criminals han sabut incrementar la presència als carrers i la capacitat d’influència, també sobre alguns sectors polítics. Aquest fet és una novetat trista i contrasta amb el que era tradicional a l’Equador en matèria de seguretat i d’ordre públic.
Durant la campanya, el candidat Daniel Noboa Azín es va presentar com l’aliat de l’economia del país –i, de fet, és el gran representant de l’empresariat del país–. L’experiència de la presidència de Lasso ha estat negativa institucionalment, de manera que Noboa ha intentat distanciar-se de l’eix principal que ha regit la política equatoriana des de fa gairebé dues dècades: el correisme i els seus detractors. Noboa ha fet propostes noves a l’àmbit de la dreta equatoriana, com la gratuïtat de les escoles bressol o un sistema públic de finançament a la compra d’habitatge. En qualsevol cas, Noboa s’ha volgut mostrar com un polític preocupat per l’ocupació i la seguretat; dues de les qüestions que més preocupen –segons totes les enquestes– als equatorians i equatorianes. En l’àmbit de la seguretat, Noboa pretén que l’Estat planti cara als grups organitzats que se situen a la frontera del país, així com invertir en tecnologia de vigilància per a reduir la seva influència.
Un aspecte controvertit de la candidatura de Noboa ha estat la seva companya de fórmula electoral: Verónica Abad. La vicepresidenta electa representa els sectors més conservadors del país, i de vegades ha estat amagada pel flamant nou president degut a les seves polèmiques declaracions. Abad ha negat l’existència de la violència de gènere i dels feminicidis, ha qüestionat la gratuïtat de l’educació i ha afirmat que l‟Estat promou “que les dones es divorciïn”. A les seves xarxes socials, a més, en el passat va donar suport al partit espanyol VOX i a l’expresident brasiler Jair Bolsonaro.
No hem d’ignorar, a més, la qüestió generacional. En un context de desafecció amb la política, sembla que Noboa (35) ha sabut encarnar una nova fornada de representants públics. Tot i ser fill de l’empresari més ric del país, va donar la sorpresa a la primera volta i va saber demanar els suports necessaris per a, posteriorment, vèncer la maquinària corredista, que partia amb l’avantatge de tenir 52 diputats a l’Assemblea, les alcaldies de Quito i Guayaquil i diverses prefactures. La força liderada per Noboa, en canvi, va obtenir poc més d’una desena de membres de l’Assemblea i no disposa d’una representació social i institucional que serveixi de suport al mandat breu que afrontarà el nou President.
La feblesa de Noboa està servida. Disposarà d’un mandat curtíssim, de poc més d’un any, i necessitarà el suport d’una Assemblea Nacional on haurà de buscar suports entre els seus recents adversaris. Aquests comicis no canvien el panorama polític; el més difícil serà construir una majoria suficient i estable capaç d’atorgar estabilitat al poder executiu. La gestió del nou president s’haurà de centrar a restaurar un cert ordre, amb el suport dels gairebé 5 milions de vots que ha obtingut en aquesta segona volta.
Com construirà Noboa una majoria política estable, si el febrer del 2025 els equatorians estaran cridats, novament, a les urnes? Sens dubte, l’arribada del jove president a Carondelet dóna el tret de sortida a una infinita precampanya electoral on el correisme es tornarà a postular per recuperar el poder. El president també ha anunciat ja la voluntat de presentar-se a la reelecció. Arribarà Noboa en condicions de disputar, de nou, la Presidència?
Catalunya Plural, 2024 
