A finals de l’any 2022, la Direcció d’Anàlisi i Prospectiva del Departament de Presidència de la Generalitat va dur a terme una enquesta centrada en esbrinar l’opinió dels catalans sobre la renda bàsica universal. És una enquesta que no és prou coneguda, però crec que aporta molta informació respecte l’opinió de la població catalana sobre aquesta proposta. En aquest article miraré d’aportar alguns dels seus principals resultats.
Quan es pregunta als enquestats si estan d’acord amb la implementació de la política en un grau del 0 al 10, la valoració mitjana un cop llegida la definició era de 6,6. La definició que se’ls va donar era la següent: La Renda Bàsica és una prestació econòmica individual (per a la persona, no per a la llar o la família), universal (per a totes les persones amb residència legal acreditada) i incondicional (sense requisits ni condicions), que es rebria com un dret de ciutadania. Seria d’uns 800 € mensuals i integraria qualsevol altra ajuda o prestació d’import inferior. Es finançaria amb una reforma fiscal que redistribuiria la riquesa de manera que el 20% de la població més rica assumiria gran part del cost de la Renda Bàsica Universal; la resta provindria de l’estalvi que tindrien les administracions per l’eliminació de la resta de prestacions o ajudes d’import inferior.
Tenint en compte la definició, un 67% dels enquestats està d’acord amb la implementació (6-10), i el 47% dels enquestats molt d’acord (8-10). No existeixen grans diferències en el grau d’acord si s’analitza la mostra d’enquestats segons sexe, situació laboral o nivell d’estudis. Sí trobem diferències quan s’observa pel partit polític pel qual se sent més simpatia. En aquesta classificació, només dos partits tenen simpatitzants que, de mitjana, no donarien suport a la implementació de la renda bàsica universal (menys de 5), que serien Vox (amb valoració de 4,4) i PP (4,9). Pel que fa a la resta de partits, els seus simpatitzants de mitjana donarien suport a aquesta mesura. La puntuació més elevada la trobem en els simpatitzants de la CUP, En Comú Podem i ERC, que tindrien un grau mitjà d’acord de més de 7 punts sobre 10.
Una cosa que és d’interès en la viabilitat política o no d’una mesura d’aquest tipus és analitzar si les persones enquestades estarien en condició de canviar la seva opinió. En aquest sentit, el 41% afirmen que segurament canviarien la seva opinió respecte a la renda bàsica universal, i el 36,2%, també, si canviessin algunes de les condicions.
Pel que fa a aquestes condicions, la incondicionalitat, universalitat o individualitat, totes elles tenen un grau de suport majoritari positiu (més del 50%). La incondicionalitat és valorada com un tret positiu, o més aviat positiu pel 53% dels enquestats; la universalitat, pel 66%; i la individualitat, per un 63%.
A més, la reforma fiscal progressiva que podria precedir a la implementació de la renda bàsica universal és percebuda de manera positiva pel 73% dels enquestats; i el 66% creu que l’import de 800€ al mes és adequat.
També es va preguntar a les persones enquestades sobre els canvis que creuen que podria tenir la implementació de la renda bàsica. El 72% creu que la seva vida canviaria, i com més es creu que la vida canviaria, més a favor s’està de mitjana amb la implementació de la mesura. Els canvis concrets més generalment percebuts serien un nivell major de tranquil·litat i de benestar, i una millora econòmica.
Sobre què farien les persones en relació a la seva formació, dels que estan actualment estudiant, el 76% diu que allargaria els seus estudis; i dels que no ho estan fent, el 41% iniciaria o reprendria els estudis.
Sobre l’ús del temps que farien els enquestats amb una renda bàsica universal, el 71% opina que dedicaria més temps a l’oci; el 51% participaria en associacions i el 72% dedicaria més temps a la família.
Altres canvis són que el 40% dels enquestats contractaria ajuda externa per a les tasques de la llar o per a la cura de familiars; el 58% pagaria deutes pendents, i el 22% impulsaria un negoci propi.
I una de les grans incògnites: què diu la gent que faria amb una renda bàsica universal en l’àmbit laboral? El 68,6% de les persones enquestades que treballen afirma que no faria cap canvi a nivell laboral. El 20,1% seguiria amb la feina actual, però reduint el seu horari, i només un 3,7% diu que deixaria de treballar. I en què pensen les persones enquestades que destinarien els diners si rebessin la renda bàsica universal? El destí d’ingrés principal serien les despeses quotidianes, seguit de l’habitatge i l’oci.
A més, es preguntava si es pensava que s’havia de dur a terme un pla pilot abans de la implementació de la renda bàsica universal, i el 76% opinava que sí.
En definitiva, es va poder extreure molt coneixement d’aquesta enquesta que va constar de dues onades i d’una mostra total de més de 3000 persones. Encara queda molt per conèixer, però el què està clar és que quan es pregunta a la ciutadania sobre el grau de suport a la renda bàsica universal, aquest és majoritari. Un altre tema és si aquest suport es pot traduir en necessitats i/o voluntats polítiques tangibles; o si es deu a biaixos propis de ser enquestat sobre opinions o canvis percebuts en el futur. El que sabem també és que les enquestes més recents, que han estat dutes a terme pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) i que han fet la mateixa pregunta sobre el suport a la implementació de la renda bàsica universal amb exactament la mateixa definició, atorguen un grau d’acord relativament alt. El Baròmetre del CEO amb treball de camp realitzat entre febrer i març de 2023 assenyalava que un 51,4% dels enquestats estava d’acord amb la implementació de la renda bàsica universal (6-10), i a l’Òmnibus del CEO, amb treball de camp del maig al juny de 2023, era el 58,2%.
En conclusió, malgrat el suport que es va mostrant a la Renda Bàsica en les darreres enquestes, es necessitaria una sèrie temporal més llarga per poder assumir que aquest recolzament és estable en el temps, i també seria interessant contemplar a través d’experiments d’enquesta, per exemple, com es pot distingir el suport a una política o el suport revelat. Aquesta diferència entre allò que la gent opina quan se li pregunta i quan no se li planteja certa qüestió, podria ser clau per entendre l’impacte o no a nivell polític que pot tenir el suport de la renda bàsica universal.
Catalunya Plural, 2024 
