Les hostilitats entre Hamàs i Israel continuen augmentant el nombre de civils morts. Després del bombardeig recent a l’hospital Al-Ahli, a la franja de Gaza, que va deixar una xifra d’almenys 500 morts, l’escalada del conflicte ha entrat en un punt d’inflexió en l’àmbit internacional: disturbis a Ramal·la (Cisjordània), la ocupació del capitoli per part de jueus que demanen el cessament del foc, i manifestacions a grans capitals d’Europa.
Al centre sanitari es refugiaven unes 2000 persones. Hamàs i l’Autoritat Nacional Palestina acusen Israel de la massacre, tot i això, les Forces de Defensa d’Israel (FDI) apunten un projectil de la Jihad Islàmica com a causant del desastre. Amb fets no ben aclarits, el que queda clarificat és que la guerra eterna està en un context d’hostilitat únic.
L’eterna guerra es troba en un context d’hostilitat únic
“La gent està atemorida, horroritzada del tot perquè l’escala de violència no té límits. No havien vist una cosa semblant” explica Enric Miravitllas, de l’Associació CREART, que treballa en projectes socials i artístics a la Franja de Gaza des del 2006. La situació humanitària està crítica. Miravitllas comenta sobre Mohamed, coordinador d’una entitat sòcia local, que li explica com davant el temor de bombardejos constants viuen amb roba de carrer tot el dia i decideixen a quines habitacions dormir per si passés una tragèdia. Després de l’apagada elèctrica, la manca de subministraments bàsics i el simbolisme d’un hospital massacrat, la població gazatina es troba en una ratera on cap espai no és segur.
La gent està atemorida, horroritzada absolutament perquè l’escala de violència no té límits
L’ajuda humanitària continua en situació de bloqueig, sense possibilitat d’entrar a la Franja aigua, benzina, medicacions o menjar. Així mateix, les negociacions amb Egipte semblen avançar favorablement per poder entrar camions amb subministraments pel pas de Rafah, tot i que l’ONU prediu que com a mínim fins dissabte no s’endarrereixi l’entrada d’un primer comboi. La situació és crítica i cada hora empitjora l’escassetat extrema a què es veu sotmesa la zona.
Alhora, els avisos de l’Exèrcit Israelià per al desplaçament de la població abans d’emetre atacs aeris, ja no s’efectuen amb regularitat. Abans d’atacar una zona feien petites detonacions o bé enviaven missatges en àrab per deixar constància que en uns deu o quinze minuts aquesta zona seria hostil. Tot i això, durant els últims dies, el govern israelià va anunciar que no recorrerien obligatòriament a aquests advertiments. Yoav Gallant, ministre de defensa israelià, deia a les seves tropes dijous que “aviat veurien Gaza des de dins”, una declaració d’intencions sobre una possible entrada via terrestre al territori i reforçada posteriorment per Netanyahu. El primer ministre israelià feia públic un vídeo amb tropes al front on declarava que “guanyarien per totes les forces”.
Situació darrera hora
Les dades més recents proporcionades per l’Oficina de Nacions Unides per la Coordinació d’ Assumptes Humanitaris (OCHA) apunten que “continuen els incessants bombardejos sobre Gaza”. En les últimes 24 hores daten la mort de 307 civils a la Franja de Gaza, cosa que eleva el nombre de víctimes mortals a 3.785, inclosos almenys 1.524 nens, segons el Ministeri de Salut de Gaza. L’OCHA explicita a més que “es creu que centenars de víctimes mortals més estan atrapades sota la runa”. Altres dades del Ministeri de Sanitat de la Franja apuntarien que els morts ja són més de 4000.
Segons el Ministeri d’Habitatge de Gaza, almenys el 30% de totes les unitats d’habitatge a la Franja de Gaza han estat destruïdes (12.845), inhabitables (9.055) o danyades (121.000) des de l’inici de les hostilitats.
Catalunya Plural, 2024 
