A les sis de la tarda, la pancarta ja està col·locada a la capçalera, on l’agafen persones de totes les edats, gèneres i nacionalitats, amb un fort sentiment de germanor que es respira a l’ambient. Tots tenen el mateix objectiu, el qual queda perfectament reflectit en el tros de tela que porten a les mans: “Aturem el genocidi a Palestina. Prou comerç d’armes amb Israel”. La gent encara està arribant, els Jardins de Salvador Espriu, coneguts popularment com els Jardinets de Gràcia, comencen a omplir-se.
Minuts abans, una representant de premsa de les diferents entitats organitzadores, principalment la Coalició Prou Complicitat amb Israel i la Comunitat Palestina de Catalunya, ha convocat als diferents mitjans de comunicació d’àmbit català i espanyol per donar-los informació sobre les demandes que fan i per què han convocat aquest manifestació.
Els representants de Comunitat Palestina de Catalunya, Salah Jamal, ha insistit en el fet que la situació que avui denuncien no és nova, sinó que és el fruit de setanta-cinc anys d’expulsió i humiliació per part d’Israel. “Més de dos-cents nanos han estat assassinats, i no en moments de guerra directa, sinó en manifestacions contra la repressió i l’ocupació”, denuncia el representant palestí. Tot seguit, també ha intervingut el Laurent Cohen, un jueu com tants que n’hi ha que rebutgen la situació en què es troba el seu territori.
El Laurent forma part de l’Associació JUNTS, l’associació catalana de jueus i palestins. Després d’explicar el recorregut que seguirà la manifestació, encara sense esperar-se la gran participació d’aquesta, insisteix en la gran quantitat d’associacions que s’han adherit. “La manifestació convocada per la Coalició i per la Comunitat Palestina està suportada per més de tres-centes entitats de la població civil catalana. Fa vint anys, en aquest mateix lloc, més d’un milió de persones es manifestaven per la pau al món i contra les mentides dels Estats Units”.
La Alys Samson, membre de la Coalició Prou Complicitat amb Israel, ha deixat clar quines són les demandes que fan: “Totes les organitzacions entenem que Israel només pot seguir massacrant al poble palestí gràcies a la impunitat internacional de la que gaudeix. Per això exigim que la Unió Europea i l’estat espanyol demanin un alto al foc. Volem que exigeixin a Israel que obrin corredors humanitaris per permetre l’entrada de menjar, aigua i llum. Els vint camions que han entrat avui són insuficients. També exigim a la UE un embargament d’armes a Israel i, finalment, que Barcelona deixi de ser una ciutat agermanada amb Tel Aviv”.
Abans de l’inici de la marxa, alguns representants institucionals també s’han acostat per fer unes declaracions amb la premsa, com és el cas de la Ada Colau, exalcaldessa de Barcelona, qui ha rebutjat l’atac d’Israel, així com el del grup terrorista Hama i posant el focus sobre l’aturada dels bombardejos sobre la Franja de Gaza, considerant-los com crims de guerra. També ha assenyalat la decisió de l’alcalde actual, Jaume Collboni, de mantenir les relacions amb l’Ajuntament de Tel Aviv i enfortir els llaços com ciutats agermanades, afegint que: “Jo com a alcaldessa vaig suspendre les relacions institucionals amb Israel i Tel Aviv com una demanda de la ciutadana”.
Un cop acabada aquesta ronda de declaracions a la premsa, l’ambient comença a omplir-se de crits en favor de l’alliberament del poble palestí. “Boicot, Israel” és el lema que més es repeteix, ho criden els nens i les nenes amb una força ferotge, com si fos l’únic crit d’esperança que els hi queda amb els germans àrabs que encara estan a Gaza; però també ho entonen dones grans, amb força a la veu i a la mirada.
La manifestació comença a baixar i el carrer cada cop és més ple de gent. Els voluntaris de les diferents entitats fan una mena de barrera protectora per tal que tothom estigui segur. A banda i banda del carrer, gent amb pancartes i cartolines, mostrant imatges de la brutalitat que es viu a Palestina, fent sàtira dels dirigents israelians i amb lemes d’esperança i voluntat de canvi.
Aquestes pancartes es troben en tots els idiomes, principalment en català, castellà, àrab i anglès. “The issue of Palestine is the issue of all of us, and victory will be inevitably be achieved”, aquesta és la cartolina improvisada que porta una dona de mitjana edat, amb les galtes pintades amb la bandera palestina. Un altre té una pancarta del primer ministre israelià on posa: “Nethanyahu, war criminal”, acompanyat amb una foto seva.
La manifestació comença a baixar per passeig de Gràcia. En cada carrer que creuem, més i més gent s’uneix. Els organitzadors, pujats al damunt d’una mena de carrossa de reis improvisada, amb banderes palestines, anima als manifestants amb un micròfon i diversos altaveus que fan que la seva veu ressoni per tots els racons i que els manifestants s’animin més i més. La gent s’emociona, s’escapen llàgrimes de ràbia continguda, d’impotència.
La carrossa improvisada s’atura davant la Casa Batlló. “Som més de cinquanta mil persones”, crida l’home que va al damunt i que en aquells moments porta el micròfon. La gent es torna boja i es comencen a sentir crits en àrab i castellà. Des de les finestres de la Casa Batlló, els turistes miren bocabadats el que passa davant seu, com si fos un espectacle més que ofereix la ciutat de Barcelona.
Un cop la marxa arriba fins a Gran Via amb passeig de Gràcia, tothom s’atura davant una tarima on les diferents associacions llegeixen un manifest en català, àrab, castellà i urdu. Ni tan sols les representants de les entitats convocades poden contenir les llàgrimes veient el que tenen davant dels seus ulls: “Ens confirmen que som més de setanta mil persones, el que deixa clar que existeix un divorci entre el que sent la societat i el que fan els governs”.
El moment més emotiu de la jornada arriba quan demanen un minut de silenci per totes les víctimes del conflicte. Les persones que estan congregades enllà encén els flaixos dels seus mòbils i el passeig s’omple de llums, com si fossin estels. Barcelona calla un minut, només hi ha silenci i espurnes, els llums de qui expressen el seu dolor per totes les víctimes.
Catalunya Plural, 2024 
